Irene Montero i Pablo Iglesias, vicelehendakari i ministra d'Igualtat del Govern d'Espanya respectivament, van acudir a una de les sessions que va tenir lloc el divendres a Madrid. Segons informa Ahotsa.info, en la tertúlia final de la pel·lícula, Pablo Iglesias va intervenir dient: “Una democràcia no pot permetre que l'ús de la tortura es converteixi en un instrument judicial per a informar el terrorista més cruel; i com a membre del govern, vull dir que això no es pot oblidar, és una vergonya per a la nostra democràcia”.

El dissabte, Iglesias va publicar en Twitter el següent missatge: “Defensar la democràcia també és mirar en primera persona el costat més fosc de la nostra història: la tortura i el terrorisme d'Estat. Ahir vam estar en l'estrena de Senar Dago Mikel?. Enhorabona a tots els que han fet possible aquest imprescindible documental”.

La germana de Mikel Zabalza, Idoia Zabalza, ha valorat les declaracions d'Iglesias, però ha dit que no és suficient i ha demanat al Govern espanyol que vagi més enllà: "No és la nostra primera necessitat o nostre primer desitjo aconseguir reconeixement o reparació, sinó conèixer la veritat, investigar què va passar amb Mikel. Si són sinceres aquestes declaracions, que prenguin les mesures necessàries per a esclarir el cas", ha declarat a Euskadi Irratia.

Zabalza i Arretxe

En el documental, la tortura és el gran protagonista de la pel·lícula. I, més concretament, la tortura en la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo. La història és coneguda, les imatges i les veus desenvolupen minut a minut un missatge tan simple com dur, atrapant a l'espectador en aquesta xarxa tan terrible, posant a ballar la memòria dels qui van viure aquells successos de 1985 i submergint a les noves generacions en aquell ambient dur; i en tot cas, agitant les profunditats de l'espectador. El periodista va participar en una de les projeccions de la tarda del divendres a Pamplona i al final la pel·lícula va acabar amb els aplaudiments dels espectadors. "Uf, dur!", era un comentari general sobre els comentaris dels quals sortíem.

Els testimoniatges de tortures dels detinguts en aquella operació policial són terribles, entre altres, els d'Idoia Aierbe, companya de Zabalza o el germà de Mikel. Però el relat de la tortura és a càrrec d'Ió Arretxe, que va morir en 2017, que va relatar el normal que vivien en Intxaurrondo aquell "infern" de deu dies. En 2015 va publicar L'ombra de la noguera, un llibre en el qual descriu el que allí va viure.

Impunitat

Tot va ocórrer en l'operació " contra ETA", però cap dels arrestats tenia res a veure amb ETA ni amb la resta de l'organització. 36 anys després, l'Estat espanyol encara no ha reconegut que Mikel Zabalza va ser assassinat en Intxaurrondo durant les tortures que s'estaven produint. En qualsevol cas, reflecteix bé el que els passava als qui consideraven d'ETA. Aquests dies s'han escoltat els comentaris del capità de la Guàrdia Civil, Pedro Gómez Nieto, sobre l'assassinat per telèfon del coronel del CESID, Luis Alberto Perote. Ni això ni moltes altres evidències han estat suficients perquè el cas, que es va tancar fa 25 anys, es reobri.

Aquest és un altre dels grans fenòmens de la lluita contra ETA que es veuen en aquesta pel·lícula: la impunitat o la impunitat. L'advocat de la Guàrdia Civil, Jorge Argote, i el ministre de l'Interior del PSOE, José Barrionuevo, parlen d'impunitat en la pel·lícula. No obstant això, no són coses del passat, ni llavors ni ara perquè l'Estat no mostra cap voluntat d'investigar.

Una de les seves manifestacions més destacades és la reforma de la Llei de Secrets Oficials d'Espanya. Quatre vegades ho han intentat en el Congrés dels Diputats, i en tots han fracassat, sobretot per les traves que han posat el PSOE i el pàg. El Congrés va aprovar fa vuit mesos la quarta sessió de reforma –en la qual el PNB porta treballant des de 2016–, però, com en anteriors ocasions, la Mesa del Congrés encara no l'ha tramitat. També en l'àmbit judicial és curiós la rapidesa amb la qual la fiscalia intervé en moltes causes i en unes altres, la lentitud o simplement la falta d'intervenció.