Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de reflexió.

En aquest dia internacional cal destacar els avanços en matèria de drets de les víctimes de la tortura. Des que ETA va anunciar el cessament de l'activitat violenta, han anat desapareixent gradualment les detencions incomunicades, en aplicació de la llei antiterrorista en els operatius policials, així com la pròpia tortura. Es constata, per tant, que la tortura va ser una pràctica estretament relacionada amb aquestes mesures i polítiques.

Els primers passos per al reconeixement d'aquestes víctimes els va donar l'Institut Basc de Criminologia (IVAC), a través d'un informe avalat pel Protocol d'Istanbul. Segons aquest informe, 4.311 persones van ser torturades en la Comunitat Autònoma Basca i 1.068 en la Comunitat Foral de Navarra entre els anys 1960 i 2014. Mostra, sens dubte, l'enorme dimensió d'aquesta pràctica en la seva crua, tenint en compte a tota la nostra població. Aquests números van atreure l'atenció del CAT (Committee Against Torturi) en l'últim estudi realitzat al Regne d'Espanya al juliol de 2023 en la seu de l'ONU a Ginebra. La Comissió va demanar llavors al Govern espanyol que investigui aquests casos, però avui dia no s'ha fet cap pas en aquest sentit. Així mateix, la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans ha establert la inactivitat investigadora sistemàtica en els casos de tortura amb incomunicació antiterrorista. En 11 casos el Tribunal Suprem Europeu ja ha condemnat a Espanya per no investigar les denúncies de tortura, i això amb l'aplicació d'un model sistemàtic. No investigar i, en moltes ocasions, legitimar i enaltir les violacions molt greus dels drets humans imputables a l'Estat.

Crida l'atenció que l'Estat espanyol es trobi absolutament parat en aquest tema, si encara es té més en compte que ell és el principal perpetrador. Per part seva, les institucions de la CAB i Navarra han aprovat en els últims anys les següents lleis: Llei 12/2016, de 28 de juliol, de reconeixement i reparació de víctimes de vulneracions de drets humans en el context de la violència de motivació política en la Comunitat Autònoma del País Basc entre 1978 i 1999, i Llei 16/2019, de 26 de març, de reconeixement i reparació de víctimes derivades d'actes de motivació política provocats per grups d'extrema dreta o funcionaris públics, estan ja donant els seus primers reconeixements, un total de 461 en l'actualitat.

Les 93 últimes declaracions van ser realitzades a l'octubre per la Comissió Basca i es van reconèixer víctimes de diversa índole: torturats, assassinats per la Guàrdia Civil o la Policia Nacional espanyola, assassinats o greument ferits pel GAL, el Batalló Basc Espanyol o altres grups parapolicials. Un d'ells va ser el cas de José María Larretxea Goñi, que en 1983 va sofrir un intent de segrest i lesions greus, i que va ser condemnat a presó. El segrest va ser ordenat per l'ex ministre d'España José Barrionuevo, qui ho va reconèixer en una entrevista oferta al diari El País. O Gurutze Iantzi, morta en la comissaria de la Guàrdia Civil, poques hores després de la seva detenció i incomunicació. L'explicació oficial va ser "mort natural" en aquest últim cas. Com ha succeït en altres casos.

Les víctimes estan aconseguint el reconeixement, però no podem revelar el seu dret a la veritat. Un dret a la veritat que no sols protegeix la víctima, sinó a tota la societat. On estan els victimarios? On els materials d'autor? On l'últim responsable? Les víctimes no poden perseguir els seus autors perquè continuen impunes quan no són recompensades o promogudes.

Però, a més, continua vigent la detenció en règim d'incomunicació que s'ha demostrat com a premissa necessària perquè la tortura sigui possible, al no derogar-se l'article 509 de la Llei d'Enjudiciament Criminal Espanyola que la regula.

Els avanços són aquí, però és necessari acabar amb els falsos relats que van justificar i van legitimar els crims contra les víctimes de la violència de l'Estat, acabar amb les versions oficials amagades en informes i expedients que ara tenen secrets i que han de veure la llum. Cal treballar perquè aquest sentit de les declaracions no es detingui i sigui actualitzat i adaptat, i, tal com ha sol·licitat la pròpia Comissió de Valoració, obrir un nou termini de sol·licitud de declaracions, incloent-hi els casos de violència ocorreguts a partir de l'any 1999.

L'Observatori de Drets Humans es va constituir com una "fiscalia social" per a atendre les víctimes de l'Estat des de la premissa del dret de totes les víctimes a la veritat, reparació i justícia.

Iratxe Urizar i Agus Hernan Ehatokia -
Observatori dels Drets Humans del País Basc