En la nostra infància ja gairebé no es menjava el tomàquet en cru. Fins llavors es feia ús del tomàquet, que es menjava en salsa. El tomàquet per a fer es plantava en els camps, generalment de pera, com es posen les carabasses en les vores dels camps, per a estendre's pel sòl en l'arrossegament. Després van venir les classes d'ensaladería, i va caldre aprendre a menjar. Els immigrants espanyols la tallaven del centre, la tiraven una gota de sal i la menjaven a osques. Nosaltres vam aprendre a menjar emmanillats amb sucre. Després va venir la salsa de vinagre d'oli.
I avui ens tornem bojos amb el tomàquet. La Sra. Tomàquet ens hem burlat de la reina de les nostres hortes. I el dol s'ha estès. Qui porta el primer tomàquet a la plaça. Qui mostra el més gran, per sobre del quilo. I el més graciós, qui fa el truc més graciós. Es veu de tot. Alguns encara li posen al peu del tronc un fil de coure per a evitar que la planta de tomàquet es posi vermella. En les poques hortes s'observa que les plantes estan totalment despullades de fulles i amb els grans penjant; no se sap que les fulles són indispensables per a crear els aliments. Mereixen un apartat especial aquests nois amb poca paciència que planten tomàquets amb el primer vent temperat d'abril…
Si tens pressa amb el tomàquet, segueix aquests consells: tria el lloc més càlid i sec, el millor calendari de paret. Compte amb plantar massa ràpid i adoba: pot créixer prim i llarg i crear menys ulls per a flors. Seleccioni la varietat que floreixi primerenc, com el tomàquet de cirera. Si tens intenció de plantar en l'hivernacle, al març o fora, quan no hi hagi gel, sembra en un interior temperat vuit setmanes abans; entra i surt uns dies per a acostumar-te a l'exterior. Els taulers aixecats del nivell de la terra són els millors per a plantar, s'escalfen i s'assequen més; el fem o luxe, la terra de cucs i la sorra de sílice es barregen a la terra. Fer els relloms amb encenall, llana, paper o cartó triturat… Així la terra estarà més calenta. Poda esmolada, segons vagin apareixent els brots dels peus de la fulla, llevar els tiquets. Refinar l'abonat; utilitzar el te de terra, les aigües de peix, les algues i similars quan la planta sigui jove per a donar un adobament suau però ric. Compte amb el nitrogen, aporta moltes fulles i pocs exemplars, mentre que el fòsfor aporta més flors i fruits.
I si han de viure al País Basc Atlàntic, recordeu que els tomàquets estimen la txapela. Col·loca una tapa de plàstic transparent, oberta pels costats però que elimini les fortes pluges i totes les rosades.