Segons han advertit, aquest succés ha estat conseqüència d'una decisió unilateral de la direcció del Conservatori, malgrat la comunicació prèvia que no era competent per a això. Encara que el propietari de l'edifici és l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià, Goizaldi compte des de 1948 amb l'autorització per a utilitzar el soterrani com a local d'assaig, i així ho ha fet des de llavors.

La resta de l'edifici ha estat utilitzat pel Conservatori, el qual va passar a dependre del Departament d'Educació del Govern Basc en 1998. Des de llavors, la direcció del centre ha intentat en més d'una ocasió desallotjar l'edifici Goizaldi de la capital biscaïna. L'intent més greu es va produir l'any 2005, quan es va canviar el pany sense previ avís, per la qual cosa Goizaldi va tenir una gran repercussió a porta tancada? campanyes i expressions de solidaritat van arribar des de diferents àmbits de la cultura basca. Finalment, gràcies a la intervenció tant de l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià com del Govern Basc, es va aconseguir el manteniment del local.

Una vegada més, i davant la decisió unilateral i infundada de la direcció del centre, Goizaldi s'ha posat a la feina per a buscar solucions. El grup vol continuar duent a terme les activitats relacionades amb la cultura basca en Donostia-Sant Sebastià amb totes les garanties i amb total llibertat, i per a això ha obert una petició d'ajuda. D'una banda, s'han dirigit a l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià i al Govern Basc perquè mediï entre totes dues parts i que es concreti l'acord. D'altra banda, han fet una crida a la societat perquè acudeixi a les activitats del grup i els ofereixi el seu suport. En aquest sentit, han recordat que les portes de Goizaldi també estan obertes als nous socis i sòcies que ho desitgin.

Un actor important entorn de la cultura basca

Amb més de setanta anys de trajectòria, Goizaldi Euskal Dantzari Taldea no acaba d'arribar a la cultura de Donostia. El seu origen va ser l'Escola de Dansa municipal fundada en 1927, de la qual van sortir els grups dirigits pel mestre Kandido Pujana, formats per nois en 1948 i per noies en 1951. En aquest últim any es va aprovar el nom de Goizaldi, proposat per Jose Inazio Montes Astigarraga.

El grup va treballar en la recuperació i transmissió de les danses basques en ple franquisme, i així ha continuat. Si bé l'objectiu original era recuperar les danses guipuscoanes descrites per Joan Inazio Iztueta en el segle XVIII, Goizaldi ha anat ampliant el seu camp de treball, arribant a conrear les danses de tot el País Basc. Així, a més de crear diverses generacions de ballarins, ha presentat les seves danses basques en diferents exhibicions del món i ha rebut nombrosos premis en diferents festivals internacionals. Les últimes aparicions s'han produït en Rodez (França), Murcia (Espanya), Rexburg i Boise (Idaho, els EUA), entre altres.

El grup és totalment mixt en l'actualitat. Més d'una trentena de dantzaris assagen al llarg de l'any; encara que la majoria són donostiarres, tampoc són pocs els que s'acosten des dels pobles de voltant, i també hi ha joves que venen a estudiar fora de la ciutat. A més, el grup es dedica a la transmissió de danses basques a nens i adolescents a través d'un conveni de col·laboració amb l'Acadèmia de Dansa i l'Associació Cultural Ikasbide, pel qual prop de trenta alumnes i alumnes s'endinsen en el món de les danses basques durant el curs 2019-2020. En total, al voltant de 100 socis conformen Goizaldi.

A més de realitzar balls d'honor en bodas, homenatges, celebracions i esdeveniments, Goizaldi també té una presència destacada en el calendari ritual anual de la ciutat. Així, el 20 de gener, dia de Sant Sebastià, participa en la Tamborrada al costat de l'Associació Artesana, encarregant-se del ball de la baixada de la bandera en la Plaça de la Constitució, mentre que al febrer organitza l'acte de Carnestoltes en el Dijous Gros, juntament amb la resta de grups de danses de la ciutat. Al juny, a més de l'ezpata-dantza del Corpus Christi en la Catedral del Bon Pastor, el dia anterior a Sant Joan (23 de juny) balla el zortziko en la Plaça de la Constitució (Plaza Nueva), abans de l'incendi, al costat de la corporació municipal. L'acte més grandiós de tots els anys se celebra el mes d'agost, coincidint amb el ball que ofereix en la Plaça de la Constitució en el context de l'Aste Nagusia. A més, participa en el Dantzari Eguna d'Euskal Herria, cada any en un poble i en un dia diferent.

Així les coses, el grup té clar que Donostia no pot perdre a un referent que treballa en l'àmbit de la cultura basca. Han reafirmat el seu ferm compromís, com han fet tots aquests anys, de continuar aportant a la vida cultural tant de la ciutat com d'Euskal Herria. En aquest sentit, han animat a tots els actors implicats al fet que, per a assegurar la continuïtat i la bona marxa del grup, analitzin amb serietat la seva situació i trobin una solució satisfactòria.