Nova associació per al cultiu local i la gestió de muntanyes en Baigura
- S'acaba de crear l'associació Gure Gain a la comarca de Baigura, al País Basc Nord, amb l'objectiu d'impulsar projectes comuns i de col·laboració per a la gestió de la muntanya i les necessitats dels agricultors. L'associació reuneix vuit pobles: Luhuso, Makea, Lekorne, Heleta, Irisarri, Ortzaize, Rosa i Bidarrai. “Hi ha sindicats i associacions per a la gestió de la muntanya en Xiberoa, Garazi i Baigorri. Aquí, en aquestes muntanyes mitjanes que hi ha entre els nostres vuit pobles, no era res”, va dir Jeff Mateo, electe d'Ortzaiz, en Euskal Irratia. El projecte s'ha posat en marxa per a cobrir aquest buit.
Les AFP –Fons de Terra de Muntanya– ja estaven en marxa en alguns municipis de l'associació, però la majoria es limitaven a la gestió de les seves muntanyes. No obstant això, les AFP de Bidarrai, Arrosadía i Makea treballaven conjuntament amb un animador. “La capacitat dels AFP es limita a la gestió de les muntanyes. Per exemple, no tenen competència per a desenvolupar la part econòmica del cultiu”, explica Mateo. En la zona d'al voltant de 340 granges, es va veure la necessitat de crear eines conjuntes per a donar resposta als problemes de tots els agricultors, i la intenció de l'associació és secundar-los.
Per al desenvolupament del treball i la posada en marxa de diferents projectes des de les reflexions del Consell d'Administració, comptaran amb un animador en equip que treballarà al costat dels agricultors i agricultors. Quins són els principals problemes o mancances comunes dels agricultors? Han passat una enquesta als agricultors de vuit localitats per a identificar les seves principals necessitats. Anne Marie Sabarots, triada de Bidarrai, ho va explicar en l'entrevista d'Euskal Irratia: “El primer projecte ha estat el de treball compartit i les necessitats també han sorgit entorn de les compres comunes i el comerç”.
Teixint unions entre pagesos
L'associació Gure Gain impulsarà projectes col·lectius. En el cas del treball compartit anteriorment esmentat, per exemple, encara que cada grup de finques no té la capacitat suficient per a disposar del seu propi personal, s'han agrupat les granges per a agrupar un treballador. “El treball de l'associació consisteix a establir una connexió i una xarxa entre els pagesos”, va explicar Sabarots en Kanaldud. Altres exemples són la compra conjunta de farratges o la posada en marxa d'un centre comú de transformació. I per a això, han aliat a altres associacions de la volta al cultiu, com la Cambra d'Agricultura del País Basc.
El 7 d'octubre es va celebrar la festa de presentació de l'associació Arrosan. Van comptar amb taula rodona, menjar brut, jocs i concert. Una vegada posada en marxa, i tal com ha aclarit Sabarots, la nova societat durà a terme el treball de “chinaurri”.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
