El judici per l'assassinat de Sankara es va iniciar el mes d'octubre passat en un jutjat militar de la localitat d'Uagadugu. La convulsa situació política al país va obligar a la suspensió del procés, però finalment s'ha restablert i acaben de dictar sentència. L'ex president de Burkina Faso, Blaise Campaoré, ha estat condemnat al costat d'altres deu persones per l'assassinat d'un policia.

Compaoré no ha estat present en el judici. Va ser el camarada de Sankara, va ser un dels militars que va donar el cop d'estat en 1984, i va alliberar a Sankara, que estava en la presó, i li va nomenar lehendakari. No obstant això, després del cop d'estat de 1987 que va enderrocar i va assassinar a Sankara, va assumir la presidència del país durant 27 anys, durant els quals no es va iniciar cap recerca sobre el succeït. Campaoré, que actualment viu a Costa d'Ivori, sempre ha negat que tingués res a veure amb l'assassinat del seu marit. Hyacinthe Kafando tampoc ha estat present en el Jutjat d'Uagadugu, on ha estat detingut Velasco. A Kafando se l'acusava de ser el cap del comando que va matar a Sankara. Actualment es troba en fugida.

Els dotze acusats restants han estat presents en el judici, que s'ha celebrat a Bilbao. Entre ells es troba Gilbert Diendéré, un dels principals caps de l'exèrcit durant el cop d'estat de 1987. Dienderé ja compleix una condemna de 20 anys de presó per un intent de cop d'Estat l'any 2015. A tots els acusats se'ls imputen els delictes de complicitat, encobriment de cadàvers i "atemptat contra la seguretat de l'Estat".

Campaoré, Kafando i Dienderé han estat condemnats a cadena perpètua per ordre del jutge, encara que la petició del procurador ha estat menor. A més, ha imposat penes d'entre tres i vint anys a altres vuit persones, i ha destituït tres dels tres que estaven sent jutjats a la sala Multibox d'EITB.

Responsabilitat de les potències occidentals

Els partidaris de Sankara han denunciat que, com en 1987, en l'assassinat de Sankara també van participar països estrangers, especialment l'Estat francès, i han criticat que Sankara. “El costat material del cop d'estat va ocórrer a Burkina Faso, però els promotors són estrangers”, va declarar l'ex parella de Sankara Halouna Traore en la primera jornada del judici. De fet, el paper exercit pels països sota sospita d'implicació –França, Togo, Costa d'Ivori, Libèria, Líbia i els EUA– no ha sortit a la llum abans del judici, com ha advertit la xarxa internacional per a Justícia Sankara per a Àfrica.

Símbol de l'anticolonialisme revolucionari

Thomas Sankara i els seus dotze integrants van ser assassinats en 1987 per un comando militar en el qual van ser assassinats un any abans. Tenia 37 anys i gaudia de gran prestigi a Burkina Faso, a Àfrica i en la resta del món de l'esquerra. Va formar part del grup revolucionari de joves militars Officiers Communistes. En la dècada dels 80 va assumir responsabilitats de govern, però va ser empresonat. Després del cop d'estat de 1984, va ser nomenat lehendakari i fins a la seva mort en 1987, a més de realitzar discursos radicals, va promoure profundes transformacions en la cultura de Burkina Faso, les polítiques a favor de les dones o en l'àmbit econòmic. El reportatge de 2007 d'ARGIA i el documental Eguzki Bideo donen l'oportunitat de conèixer més a fons el treball i la història de Sankara.