La invitació va ser dirigida als alumnes de 5è i 6è d'Educació Primària (joves d'entre 10 i 12 anys) que es van posar en contacte amb l'associació Jakinmin, que organitza sessions de filosofia per tot el País Basc. El número d'inscrits va ser de 45 persones, i a causa d'aquest èxit, els nens es van dividir en dos grups.

“Nosaltres fem filosofia pràctica, prenem un tema i debatem, filosofem”, ens compta Xabi Salaberria de Jakinmin. Posen com a punt de partida un incentiu (un conte, un vídeo, una cançó...) per a després endinsar-se en un tema concret i plantejar preguntes. En el cas d'Usurbil han col·laborat amb el conte "La cadira blava": “En la cadira se senti primer un home, després un gos l'utilitza com un gérizo, per als alienígenes la cadira és una boina... i a poc a poc va plantejant preguntes el conte: què és aquest objecte, la cadira? Refugi? Boina? Què fa que una cosa sigui aquesta? Hi ha una sola realitat o més realitats? O una realitat i moltes interpretacions?... Sorprèn fins a quin punt pots arribar a nivell de reflexió amb nens i nenes de 10 a 12 anys”.

Salaberria ens explica que els propis joves van estar molt a gust. D'una banda, perquè es tracta d'una dinàmica poc habituada: “No és l'única resposta correcta, i això desvia, l'objectiu és recórrer junts el camí i veure fins a on arriben, i no tots tenen per què estar d'acord al final de la sessió”. D'altra banda, els nens solen destacar com s'adonen que al principi tenen una opinió i a mesura que avancen en el conte, escolten als altres... van canviant d'opinió. “Busquem una opinió raonada, no una opinió superficial, perquè realment sigui un diàleg filosòfic”. Finalment, Salaberria ha subratllat el bell que és aquesta escolta real –i no esperar que l'altre digui el que té per a tirar el nostre–, que és la tertúlia filosòfica, “però per a això fa falta calma, fa falta temps, i al ritme actual ens falta el temps”.