La investigadora Selma Huxley Barkham va passar moltes hores en l'arxiu d'Oñati. Va ser precisament l'historiador canadenc qui va descobrir en Oñati documents sobre el ballenero basc Sant Joan que es va enfonsar al Canadà en el segle XVI, el vaixell original de la rèplica que s'està realitzant actualment en la factoria marítima cultural Albaola de Pasaia.
Venia a Oñati amb una beca del Govern del Canadà per a estudiar la relació del Canadà i Euskal Herria amb la mar. "Va prendre una pista i va arribar fins a l'extrem de la recerca. Aquesta dona va descobrir, va comprovar, va descobrir una possible ubicació del vaixell de Sant Joan Baptista, va descobrir jaciments al Canadà... va realitzar una veritable recerca. A més, sense recursos actuals", assenyala Ramón Martín, responsable de l'Arxiu Històric de Protocols de Guipúscoa. Martín també ha subratllat la importància del seu treball: "Gràcies a aquesta recerca coneixem el vaixell Sant Joan Baptista que s'està construint en Albaola. La paraula Ternua també és coneguda des de llavors. A més, el treball de Selma ha demostrat que la recerca històrica pot tenir un impacte social".
Quan venia de visita a Oñati, Selma i Ramón es trobaven sempre en l'arxiu: -Era una dona molt forta. I era extraordinàriament humil. Sabia molt, però aquí ens tractava amb una humilitat increïble. Mantenim la relació amb el seu fill Michael i amb ell ens hem recordat de la trista notícia".
L'Ajuntament d'Oñati li va retre homenatge fa quatre anys. A més, l'Ajuntament d'Oñati va acordar nomenar a Selma Huxley com a becària de recerca en matèria d'Història des de la perspectiva de gènere. Enguany s'ha concedit aquesta beca a un segon projecte: Presentat per Jone Arrazola i Mirin Aranguren, dins del programa "Bizitzak, en el centre. Genealogia feminista dels cuidadors d'Oñati 1950-2020". El primer d'ells, va ser "Oñatiko emakumiak errekautan", realitzat per Jone Arrazola i Irati Garai.
Ez hartu harririk, ez teila zatirik, ez lorerik… ezer! Gure zapatilen arrastoa da zapalduko dugun lurrean utziko dugun bakarra. Ez egin harri pilarik, etorkizuneko arkeologoen lana baldintzatuko duzue eta. Horixe esan zigun Jason Edmundsek ondare kulturalaren zaintzaren... [+]
Bertaratutako euskaldunek Gran Bahia deitu zioten duela mende asko Ternua eta Labrador kasik bateratzen diren Belle Isleko itsasarteari. Arrantzaleek ustezko badia erraldoiaren sarrerako penintsula eta irla-artean ezarri zituzten baleak ehizatu eta euren olioa ateratzeko... [+]
Europako ontziak Ternua eta Labradorreko kostetara baleak eta bakailua arrantzatzera etortzen hasi zirenean, duela jada bost mende, ba omen zen Atlantiar kostetako badiatan nolabaiteko ohore kode bat. Galeoi edo ontziak leku bat hartu eta izendatzen bazuen, beste inork ezingo... [+]
Euskal balezaleen triskantza duela ia laurehun urte jazo zen hilketa ikertzea helburu duen dokumentala da. Txuri eta beltzik gabeko istorio bat, zuria esateko hamaika hitz dituen herrian.
Islandian oraindik geratzen da euskal baleazaleen aztarnarik, baita duela 400 urteko triskantzaren oroimenik ere. Bertako buruzagi baten aginduz hil zituzten hainbat arrantzale euskaldun, eta erreportaje honetan kontatu dizugu gertaturikoa. Argazkion bidez iraganean atzera egin... [+]