S'ha donat el nom de Paquetazo a les retallades en matèria econòmica anunciats per Moreno el passat 2 d'octubre. Paquetazo forma part d'un programa acordat amb el Fons Monetari Internacional amb l'objectiu d'alliberar préstecs per valor de 4.000 milions de dòlars per a atendre inversors. Segons els sindicats, els canvis en la regulació laboral podrien donar lloc també a una reforma laboral amb indicis de neoliberal.
L'anunci de Moreno va fer esclatar les protestes en tot el país, i des de llavors les mobilitzacions dels ciutadans no han cessat al país. Per ordre de Moreno, el país es troba en estat d'excepció des del 3 d'octubre. Amb el pas dels dies, no obstant això, les protestes s'han anat intensificant: Són quatre els manifestants morts fins avui, diversos ferits i més de quatre-cents detinguts.
La Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (Conaie) s'ha sumat a les protestes i, com explica Hordago, els indígenes poden ser una força decisiva: “En els anys 1997 i 2000, les mobilitzacions liderades pel moviment indígena, que van abastar diverses capitals de província i Quito, coordinades amb sindicats i altres moviments, van provocar la caiguda de dos presidents: Abdalá Bucaramena i Jamil Mahuadena”, explica Martín Cúneo.
En els últims dies, milers de manifestants indígenes han arribat a Quito:
#ProtectNacionalEC ingrés de comunitats indígenes a Quito exigint la derogatòria de les mesures econòmiques. N'hi ha prou d'indolència! @jmsubsuelo @katu Arkonada @epigmenioibarra @evagolinger @pablokrantz @laradiodelsur @mashirafael @piedadcordoba @jlmelenchon @bangkrc @ernestosamperp pic.twitter.com/rlcrdljuud
— Pame Aguirre (@pameaguirre1) October 8, 2019
La tensió ha augmentat en la capital i la violència policial ha deixat a les primeres víctimes mortals, en matar a tres joves manifestants en el pont de Sant Roque, on el dilluns va morir un altre manifestant després de ser atropellat en un tall de carretera.
Police kill three young protesters and throw them from the Sant Roque bridge, #Quito, #l'Equador. Repression unleashed by IMF agent and traitor-president #LeninMoreno pic.twitter.com/ijxk0f5lcy
— tim anderson (@timand2037) october 8, 2019
Els enfrontaments entre manifestants i policies són nombrosos, i els enfrontaments han arribat també als centres de poder, on la Policia té previst actuar.
Imatges de la incursió d'un grup de persones a edifici de la Contraloría General de l'Estat (av. 6 de Desembre i Tarqui), Després de l'arribada del deute indígena al parc de l'Arbret, la nit d'aquest dilluns
07-10-2019 pic.twitter.com/azf3wqa9eq
— El Comerç (@elcomerciocom) october 8, 2019
Així, la seu del Govern ha estat traslladada a Guayakil, a 421 quilòmetres de Quito (Pontevedra).
Moreno, el vicepresident Otto Sonnenholzner, el ministre de Defensa Oswaldo Jarrin i quatre generals vestits d'uniforme de combat. Ha advertit que no prevaldrà la violència i ha advertit que no rebutjarà les retallades anunciades. El cap del Govern ha argumentat que les protestes són un intent de cop d'Estat promogut pel president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i l'ex president equatorià Rafael Correa.