L'Observatori de Drets Lingüístics Behatokia ha publicat el resum del mes d'agost, tal com ho fa tots els mesos. En la llista apareixen les vulneracions de drets lingüístics, les de felicitació i els assoliments obtinguts. Hi ha un assoliment que diu que en la majoria dels senyals del camí que uneix Pamplona amb Zizur Major han incorporat el basc. Un ciutadà va contactar amb l'Observatori. Va denunciar que no hi havia basc en aquests senyals.
No és la primera vegada que l'Observatori rep una denúncia d'aquest tipus, i d'altra banda, la resposta que dona el Govern de Navarra en aquests casos és pràcticament la mateixa. La directora de l'Observatori, Agurne Gaubeka, ens ha explicat el context per a veure com respon el Govern de Navarra en la qüestió dels senyals. Diversos articles del Decret 103/2017 van ser derogats en 2019. Una d'elles deia que els senyals, avisos, notificacions… dels serveis centrals del Govern de Navarra havien d'anar en bilingüe. Aquest article va ser declarat nul pels tribunals. Per tant, utilitzant aquesta anul·lació, el Govern respon davant les formes de denúncia que ha realitzat el ciutadà de Zizur, que no té l'obligació de fer-ho en bilingüe. L'Observatori respon repetidament al fet que no hi ha obligació, però tampoc hi ha prohibició: “El Govern pot i ens sembla que ha de fer-ho, almenys haurien d'aparèixer en bilingüe”. En opinió de Gaubeka, la insistència, a vegades, té conseqüències. En l'exemple de Zizur, la resposta no prometia molt de canvi, però el propi ciutadà que va denunciar la situació ha indicat a l'Observatori que gairebé tots els senyals s'han posat en bilingüe. En opinió de Gaubeka, la pressió de la ciutadania i dels mitjans de comunicació influeix, i per això: “Fem una crida a la ciutadania, a vegades ni en la primera, ni en la segona… l'aconseguim en la tercera, però aconseguim fer canvis i animem a la gent al fet que ens mani fotos [al Telèfon del Basc].
Hizkuntz Eskubideen Behatokiak publikatu egin ditu ekainean erregistratu dituen eskubide urraketak eta zorion mezuak.
Herritarren hizkuntza eskubideak errespetatzeko neurriak galdegin dituzte. Gaur egun administrazioan telematikoki egin daitezkeen tramiteen %23 soilik egin daitezke euskaraz, eta tokiko erakundeen kasuan %2,5 besterik ez.