El debat de la taxa turística per a desviar l'atenció dels temes clau
Eneko Goia torna a parlar de la possibilitat d'establir una taxa turística als visitants a Sant Sebastià. Els membres del Govern Municipal, l'oposició i representants d'altres institucions públiques han reaccionat i han explicat les seves opinions immediatament. Es calcula que es podrien recaptar 4 milions d'euros a l'any, cobrant a cada turista entre un euro i cinc de la nit.
Recuperar el debat sobre la taxa turística en plena Setmana Gran és un mer càlcul polític. Volen plasmar la voluntat de prendre mesures al tema. Els membres del govern municipal mostren petits matisos en les seves posicions, mentre no qüestionen l'aposta fonamental pel creixement turístic. La proposta de la taxa pretén donar resposta a l'evident inquietud dels donostiarres. Però el corró de la turistificación ha passat en els últims anys per sobre de tota crítica ciutadana. Que no s'intentin diluir les responsabilitats de cadascun en els mesos previs a les eleccions.
Que les institucions públiques tinguin un pressupost suficient per a cobrir les necessitats socials és sempre desitjable, però no ens despistem. L'obra d'art de l'illa de Santa Clara ha costat 5 milions d'euros per a la tresoreria pública, la passarel·la del metre d'Easo a Ibaeta comptarà amb prop de 200 milions d'euros i des de 2020 el Govern d'Espanya ha destinat més de 10.000 milions d'euros a rescatar grans empreses turístiques d'allotjament i transport.
La veritat és que no es garanteix que el recaptat a través de la taxa turística es destini a pal·liar els danys econòmics, socials i ambientals de la turistificación, mentre els pressupostos públics es destinen a ajudar als especuladors, a la turistificación i als projectes desproporcionats a la nostra ciutat i territori.
La preocupació entre els donostiarres és molt estesa. Més enllà de l'execució dels carrers centrals a l'estiu, hi ha conseqüències més greus que poden ser irreparables. L'expulsió dels veïns afectats pel preu de l'habitatge, el desequilibri absolut del model econòmic, l'elitización de la ciutat, la deterioració del petit comerç i de l'hostaleria i les connexions comunitàries a la ciutat i els seus barris. Això no es mesura només en euros, però sentim la pèrdua en els nostres cossos.
Les empreses, les institucions públiques i els mitjans de comunicació més poderosos amb interessos directes en la turistificación celebren cada vegada que augmenta el nombre de visitants, l'ocupació hotelera i el nombre de vols en els aeroports, per exemple. Això és legitimar el creixement del turisme. Això és construir un relat, un relat que diu que aquest creixement és beneficiós per a la majoria. No estem d'acord i ens enfrontem.
Les úniques propostes assenyades per a Sant Sebastià són, en l'actualitat, les que condueixen a la reducció del pes del turisme, una direcció que hauríem de prendre com més aviat millor per a evitar mals majors. El desitjable seria un procés de transformació progressiva del model urbà. A poc a poc cal trencar amb el monocultiu turístic, buscar solucions en altres sectors per a les persones que treballen en condicions precàries en el turisme, replantejar urbanísticament alguns espais del paradigma de la vida comunitària... Hauria de ser un procés transparent i planificat, però consensuat amb tots els veïns afectats per la turistificación de la ciutat. No pot ocórrer que les institucions, que haurien de defensar a tothom, obeeixin als qui tenen interessos econòmics directes en l'activitat turística.
Les polítiques de turisme sostenible, d'especulació i d'explotació es fan en nom del turisme sostenible. Però el model de turisme actual a Sant Sebastià no és sostenible, i qualsevol camí que es proposi per al creixement d'aquest sector no serà sostenible. El concepte de decreixement turístic suscita dubtes en alguns sectors, però creiem que la reducció del pes de l'activitat turística a la ciutat és l'única manera d'arribar a un escenari social, econòmic i mediambientalment sostenible.
Qui destina milers d'euros per a portar a fires com Fitur, per a portar delegacions immenses en mitjans estrangers, per a pagar publi-reportatges en mitjans estrangers, per a competir amb altres ciutats per ser la capital de Nadal o qualsevol altre títol fals i grotesc, no està sent responsable. Els qui qüestionem el dogma de la turistificación tracten de descartar-lo, però mentrestant les condicions de la majoria dels donostiarres es deterioren i el problema s'aguditza.
Nerea Arregi Topas
(Amb els veïns, plataforma dels donostiarres pel decreixement turístic)
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]
La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]
Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.
La nova plataforma de referència és “Unides... [+]
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]
L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]