El resultat ha estat preocupant, ja que s'han trobat concentracions significatives de tots els metalls mesurats: arsènic, bari, calci, cadmi, cobalt, crom, coure, ferro, manganès, mercuri, níquel, plom, seleni, estronci, vanadi i zinc. Encara no s'ha comprovat si aquests metalls es desprenen dels tampons i són absorbits pel cos, però alguns d'ells són tòxics com el plom, l'arsènic i el cadmi. Per tant, han advertit que cal continuar investigant i, mentrestant, cal posar més èmfasi en la normativa, per si de cas.

L'estudi ha estat publicat en obert en la revista Environment International. Segons han precisat, s'han analitzat 30 tampons de catorze cases diferents (alguns orgànics i altres no, genèrics i de marca…), d'un total de 60 mostres. Encara que la recerca ha estat liderada per diverses universitats estatunidenques, l'estudi també inclou tampons comprats a la Unió Europea i al Regne Unit, així com tampons adquirits a través d'internet. I en totes elles han trobat metalls. Per exemple, els tampons inorgànics tenen més plom que els altres, però els orgànics tenen més arsènic. És a dir, no hi ha tipus de tampó sense metall o amb una concentració de metall sensiblement inferior.

Els investigadors han recordat que els metalls augmenten el risc de patir malalties mentals, esterilitat, diabetis o càncer, entre altres factors. També afecten la salut de la mare i al desenvolupament fetal. Per això, en molts productes es controla amb rigor la concentració de metalls, per exemple, en els envasos d'aliments i begudes, així com a la roba. Tenint en compte que la mucosa vaginal absorbeix metalls i altres substàncies més fàcilment que la pell, es podia creure que els tampons i altres productes també comptarien amb aquesta mena de normatives. No obstant això, la recerca ha posat de manifest aquesta manca.