Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Videovigilància intel·ligent de tamarindes

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La videovigilància no és una cosa nova als nostres carrers, ni a Sant Sebastià, ni a Euskal Herria, però el que és especialment greu és que l'increment de la videovigilància intel·ligent que suposa un augment de la seguretat i del control social s'estigui donant sense cap mena de debat social i de manera confidencial. De fet, la nova tecnologia que permet la integració entre la intel·ligència artificial i la videovigilància s'està estenent amb força per totes les forces de seguretat que tenim a Euskal Herria, tant locals, autonòmics, estatals i internacionals, com en Donostia.

Si analitzéssim des d'aquest punt de vista la vida normal que fem en un sol dia o en una setmana, ens trobaríem amb una realitat asustante: res més sortir al carrer ens posem a cura de les càmeres de videovigilància, encara que no ens adonem. Cada dia vivim sota la mirada de centenars de cambres; al carrer, en l'aparcament, en la plaça, en qualsevol espai públic, en el treball, en el transport, en el caixer, en el banc, en el centre comercial, en el poliesportiu, al cinema, al campus universitari… Ara, amb la intel·ligència artificial, aquesta realitat s'ha tornat molt més dura.

A través de la videovigilància intel·ligent que es difon en secret, les càmeres no sols ho veuen sinó que ho cuiden, coneixent a les persones o detectant presumptes conductes sospitoses. Com si fos poc, les cambres han creuat aquesta imatge i informació rebuda amb altres bases de dades de l'Administració entorn de cadascun de nosaltres i han obert el camí informàtic per a obtenir tota la informació sobre la pròpia vida. On vivim, on, com i amb qui ens movem, què fem, on treballem, com ens comportem, si hem rebut multes o sancions, la qual cosa comprem, la qual cosa mengem, la qual cosa aprenem, les malalties que patim, el crèdit bancari... tot quedarà relacionat en els anys següents.

Res més sortir al carrer ens posem sota la custòdia de les càmeres de videovigilància, encara que no ens adonem

Segons dades publicades per la premsa i que ningú ha desmentit, l'Ertzaintza ja ha rebut 300.000 rostres i 590.000 petjades de dits en un sistema biomètric basat en la intel·ligència artificial per a la seva informació... Però l'Ertzaintza va reconèixer que des de 1982 ha fet fitxes policials a 67.000 detinguts. De qui són llavors els altres rostres i dits i com s'han recollit aquestes dades? Quantes dades ha obtingut l'Ertzaintza a través dels controls de telèfons mòbils sense cap autorització jurídica en nom de seguretat?

En 2021, la Conselleria d'Interior va reconèixer que el 28% de les seves despeses es van destinar “a la consolidació d'equips electrònics i informàtics de telecomunicacions fixos i mòbils”. A més de les dades dels ertzaines, quants rostres, empremtes dactilars i característiques biomètriques i ADN estan recollits al País Basc per la Guàrdia Civil, Policies Nacionals, CNI, Gendarmeria, DST, Policia Foral i Policia Municipal? En un País Basc amb tot just tres milions, per l'una o l'altra raó, quants som fitxats? Doncs bé, tots els ciutadans, a més del control dels nostres mòbils, a partir d'ara també ens controlaran a través de la videovigilància intel·ligent i estan fent passos per a això.

En aquest sentit, el passat 14 de desembre l'entitat DonostiaTIK, dedicada a la temàtica informàtica de l'Ajuntament de Sant Sebastià, va fer els primers passos per a reforçar i orientar la videovigilància intel·ligent mitjançant l'adquisició de noves càmeres de vídeo. A més, va decidir instal·lar la infraestructura tecnològica necessària perquè aquestes cambres funcionin amb intel·ligència artificial per a posar a la disposició de l'Ajuntament i de la Policia Municipal les imatges rebudes. Totes aquestes novetats es pretenen dur a terme amb l'ajuda dels famosos fons europeus Next Generation. Per a això no volem cap fons de la Unió Europea.

En Donostia, ciutat de Mozal, ni el nombre de cambres ni el nombre de cambres que volen posar

Simplement, i sense cap mena de debat social, hem d'aprovar aquest tipus de sistemes de control a Euskal Herria, i en el nostre cas en Donostia? Igual que la barana de La Petxina o els tamarindes d'Alderdi Eder, hem de considerar les noves càmeres de videovigilància intel·ligent com a part del paisatge de la nostra ciutat, sabent que seran una eina per a controlar tots els nostres moviments? A Sant Sebastià, ciutat de Mozal, ni tan sols ens diuen quantes cambres hi ha o que volen posar, ni cambres públiques ni privades. I qui controlarà als qui controlin aquests potents sistemes de control? Qui i com controlarà el controlador? Perquè tots nosaltres estarem controlats, però nosaltres no tindrem l'oportunitat de controlar-los.

Cada vegada veiem més clar que en nom de la suposada seguretat estan destruint els nostres drets fonamentals, entre altres, perquè totes les principals forces polítiques que governen es posicionen a favor d'això en tot Euskal Herria. Per a això compten a més amb el suport dels Estats i de la Unió Europea.

Diversos estudis mundials apunten al fet que la videovigilància intel·ligent augmenta la seguretat en determinades situacions i llocs, però sovint, lluny de garantir la seguretat, trasllada els riscos a un altre lloc i impulsa la invenció de noves formes d'execució. El preu social que es paga és enorme: tenir un control complet de la societat a canvi d'evitar alguns esdeveniments greus. Això és el que ve a Donostia i a Euskal Herria. Preparem la resposta.

Maria Luisa Sánchez, Andoni Rodríguez, Urko Sis Dits, Loren Roca i Joseba Alvarez.

PIZTU en representació de Donostia.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Borrokak balio du: Israel Premier Tech, ez aurten, ez inoiz

Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]


2025-03-27 | Kontxita Beitia
Atzo bezain ozen! NATO pikutara soldaduskarik ez

Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]


2025-03-24 | Garazi Muguruza
Desioa

Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]


Nazio askapena; arrazakeriaren eta faxismoaren kontrako antidoto bakarra

Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]


2025-03-24 | Emun kooperatiba
Gazteak eta euskara: oztopo errealak eta aukera berriak

Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]


2025-03-21 | Iñaki Lasa Nuin
Ezegonkortasuna eta desoreka

Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]


Etxegabetzeetara ohitu zaitezke, baina egon, badaude

Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]


2025-03-20 | Patxi Azparren
Europa eta Euskal Herriaren desmilitarizazioa

Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]


2025-03-20 | Iñaki Inorrez
Euskaraldia ez! Euskal Oldarraldia bai!

Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.

Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]


Euskararen zapalkuntza sistematikoa

Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]


2025-03-19 | Gorka Torre
“Bayonne” bukatu da, Libération egunkariak “Baiona” idatziko du

Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:

“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du

Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]


Lurraldeko harrapariak eta energia-mendekotasuna dutenak Arabako hegoaldean jarri dira

Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]


Otero jaunari

Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]


2025-03-17 | Patxi Aznar
Beharrezko aldaketak

Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]


Zein izango da Frantziskoren legatua?

Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.

Era berean,... [+]


Eguneraketa berriak daude