La videovigilància no és una cosa nova als nostres carrers, ni a Sant Sebastià, ni a Euskal Herria, però el que és especialment greu és que l'increment de la videovigilància intel·ligent que suposa un augment de la seguretat i del control social s'estigui donant sense cap mena de debat social i de manera confidencial. De fet, la nova tecnologia que permet la integració entre la intel·ligència artificial i la videovigilància s'està estenent amb força per totes les forces de seguretat que tenim a Euskal Herria, tant locals, autonòmics, estatals i internacionals, com en Donostia.
Si analitzéssim des d'aquest punt de vista la vida normal que fem en un sol dia o en una setmana, ens trobaríem amb una realitat asustante: res més sortir al carrer ens posem a cura de les càmeres de videovigilància, encara que no ens adonem. Cada dia vivim sota la mirada de centenars de cambres; al carrer, en l'aparcament, en la plaça, en qualsevol espai públic, en el treball, en el transport, en el caixer, en el banc, en el centre comercial, en el poliesportiu, al cinema, al campus universitari… Ara, amb la intel·ligència artificial, aquesta realitat s'ha tornat molt més dura.
A través de la videovigilància intel·ligent que es difon en secret, les càmeres no sols ho veuen sinó que ho cuiden, coneixent a les persones o detectant presumptes conductes sospitoses. Com si fos poc, les cambres han creuat aquesta imatge i informació rebuda amb altres bases de dades de l'Administració entorn de cadascun de nosaltres i han obert el camí informàtic per a obtenir tota la informació sobre la pròpia vida. On vivim, on, com i amb qui ens movem, què fem, on treballem, com ens comportem, si hem rebut multes o sancions, la qual cosa comprem, la qual cosa mengem, la qual cosa aprenem, les malalties que patim, el crèdit bancari... tot quedarà relacionat en els anys següents.
Res més sortir al carrer ens posem sota la custòdia de les càmeres de videovigilància, encara que no ens adonem
Segons dades publicades per la premsa i que ningú ha desmentit, l'Ertzaintza ja ha rebut 300.000 rostres i 590.000 petjades de dits en un sistema biomètric basat en la intel·ligència artificial per a la seva informació... Però l'Ertzaintza va reconèixer que des de 1982 ha fet fitxes policials a 67.000 detinguts. De qui són llavors els altres rostres i dits i com s'han recollit aquestes dades? Quantes dades ha obtingut l'Ertzaintza a través dels controls de telèfons mòbils sense cap autorització jurídica en nom de seguretat?
En 2021, la Conselleria d'Interior va reconèixer que el 28% de les seves despeses es van destinar “a la consolidació d'equips electrònics i informàtics de telecomunicacions fixos i mòbils”. A més de les dades dels ertzaines, quants rostres, empremtes dactilars i característiques biomètriques i ADN estan recollits al País Basc per la Guàrdia Civil, Policies Nacionals, CNI, Gendarmeria, DST, Policia Foral i Policia Municipal? En un País Basc amb tot just tres milions, per l'una o l'altra raó, quants som fitxats? Doncs bé, tots els ciutadans, a més del control dels nostres mòbils, a partir d'ara també ens controlaran a través de la videovigilància intel·ligent i estan fent passos per a això.
En aquest sentit, el passat 14 de desembre l'entitat DonostiaTIK, dedicada a la temàtica informàtica de l'Ajuntament de Sant Sebastià, va fer els primers passos per a reforçar i orientar la videovigilància intel·ligent mitjançant l'adquisició de noves càmeres de vídeo. A més, va decidir instal·lar la infraestructura tecnològica necessària perquè aquestes cambres funcionin amb intel·ligència artificial per a posar a la disposició de l'Ajuntament i de la Policia Municipal les imatges rebudes. Totes aquestes novetats es pretenen dur a terme amb l'ajuda dels famosos fons europeus Next Generation. Per a això no volem cap fons de la Unió Europea.
En Donostia, ciutat de Mozal, ni el nombre de cambres ni el nombre de cambres que volen posar
Simplement, i sense cap mena de debat social, hem d'aprovar aquest tipus de sistemes de control a Euskal Herria, i en el nostre cas en Donostia? Igual que la barana de La Petxina o els tamarindes d'Alderdi Eder, hem de considerar les noves càmeres de videovigilància intel·ligent com a part del paisatge de la nostra ciutat, sabent que seran una eina per a controlar tots els nostres moviments? A Sant Sebastià, ciutat de Mozal, ni tan sols ens diuen quantes cambres hi ha o que volen posar, ni cambres públiques ni privades. I qui controlarà als qui controlin aquests potents sistemes de control? Qui i com controlarà el controlador? Perquè tots nosaltres estarem controlats, però nosaltres no tindrem l'oportunitat de controlar-los.
Cada vegada veiem més clar que en nom de la suposada seguretat estan destruint els nostres drets fonamentals, entre altres, perquè totes les principals forces polítiques que governen es posicionen a favor d'això en tot Euskal Herria. Per a això compten a més amb el suport dels Estats i de la Unió Europea.
Diversos estudis mundials apunten al fet que la videovigilància intel·ligent augmenta la seguretat en determinades situacions i llocs, però sovint, lluny de garantir la seguretat, trasllada els riscos a un altre lloc i impulsa la invenció de noves formes d'execució. El preu social que es paga és enorme: tenir un control complet de la societat a canvi d'evitar alguns esdeveniments greus. Això és el que ve a Donostia i a Euskal Herria. Preparem la resposta.
Maria Luisa Sánchez, Andoni Rodríguez, Urko Sis Dits, Loren Roca i Joseba Alvarez.
PIZTU en representació de Donostia.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]