Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Videovigilància intel·ligent de tamarindes

La videovigilància no és una cosa nova als nostres carrers, ni a Sant Sebastià, ni a Euskal Herria, però el que és especialment greu és que l'increment de la videovigilància intel·ligent que suposa un augment de la seguretat i del control social s'estigui donant sense cap mena de debat social i de manera confidencial. De fet, la nova tecnologia que permet la integració entre la intel·ligència artificial i la videovigilància s'està estenent amb força per totes les forces de seguretat que tenim a Euskal Herria, tant locals, autonòmics, estatals i internacionals, com en Donostia.

Si analitzéssim des d'aquest punt de vista la vida normal que fem en un sol dia o en una setmana, ens trobaríem amb una realitat asustante: res més sortir al carrer ens posem a cura de les càmeres de videovigilància, encara que no ens adonem. Cada dia vivim sota la mirada de centenars de cambres; al carrer, en l'aparcament, en la plaça, en qualsevol espai públic, en el treball, en el transport, en el caixer, en el banc, en el centre comercial, en el poliesportiu, al cinema, al campus universitari… Ara, amb la intel·ligència artificial, aquesta realitat s'ha tornat molt més dura.

A través de la videovigilància intel·ligent que es difon en secret, les càmeres no sols ho veuen sinó que ho cuiden, coneixent a les persones o detectant presumptes conductes sospitoses. Com si fos poc, les cambres han creuat aquesta imatge i informació rebuda amb altres bases de dades de l'Administració entorn de cadascun de nosaltres i han obert el camí informàtic per a obtenir tota la informació sobre la pròpia vida. On vivim, on, com i amb qui ens movem, què fem, on treballem, com ens comportem, si hem rebut multes o sancions, la qual cosa comprem, la qual cosa mengem, la qual cosa aprenem, les malalties que patim, el crèdit bancari... tot quedarà relacionat en els anys següents.

Res més sortir al carrer ens posem sota la custòdia de les càmeres de videovigilància, encara que no ens adonem

Segons dades publicades per la premsa i que ningú ha desmentit, l'Ertzaintza ja ha rebut 300.000 rostres i 590.000 petjades de dits en un sistema biomètric basat en la intel·ligència artificial per a la seva informació... Però l'Ertzaintza va reconèixer que des de 1982 ha fet fitxes policials a 67.000 detinguts. De qui són llavors els altres rostres i dits i com s'han recollit aquestes dades? Quantes dades ha obtingut l'Ertzaintza a través dels controls de telèfons mòbils sense cap autorització jurídica en nom de seguretat?

En 2021, la Conselleria d'Interior va reconèixer que el 28% de les seves despeses es van destinar “a la consolidació d'equips electrònics i informàtics de telecomunicacions fixos i mòbils”. A més de les dades dels ertzaines, quants rostres, empremtes dactilars i característiques biomètriques i ADN estan recollits al País Basc per la Guàrdia Civil, Policies Nacionals, CNI, Gendarmeria, DST, Policia Foral i Policia Municipal? En un País Basc amb tot just tres milions, per l'una o l'altra raó, quants som fitxats? Doncs bé, tots els ciutadans, a més del control dels nostres mòbils, a partir d'ara també ens controlaran a través de la videovigilància intel·ligent i estan fent passos per a això.

En aquest sentit, el passat 14 de desembre l'entitat DonostiaTIK, dedicada a la temàtica informàtica de l'Ajuntament de Sant Sebastià, va fer els primers passos per a reforçar i orientar la videovigilància intel·ligent mitjançant l'adquisició de noves càmeres de vídeo. A més, va decidir instal·lar la infraestructura tecnològica necessària perquè aquestes cambres funcionin amb intel·ligència artificial per a posar a la disposició de l'Ajuntament i de la Policia Municipal les imatges rebudes. Totes aquestes novetats es pretenen dur a terme amb l'ajuda dels famosos fons europeus Next Generation. Per a això no volem cap fons de la Unió Europea.

En Donostia, ciutat de Mozal, ni el nombre de cambres ni el nombre de cambres que volen posar

Simplement, i sense cap mena de debat social, hem d'aprovar aquest tipus de sistemes de control a Euskal Herria, i en el nostre cas en Donostia? Igual que la barana de La Petxina o els tamarindes d'Alderdi Eder, hem de considerar les noves càmeres de videovigilància intel·ligent com a part del paisatge de la nostra ciutat, sabent que seran una eina per a controlar tots els nostres moviments? A Sant Sebastià, ciutat de Mozal, ni tan sols ens diuen quantes cambres hi ha o que volen posar, ni cambres públiques ni privades. I qui controlarà als qui controlin aquests potents sistemes de control? Qui i com controlarà el controlador? Perquè tots nosaltres estarem controlats, però nosaltres no tindrem l'oportunitat de controlar-los.

Cada vegada veiem més clar que en nom de la suposada seguretat estan destruint els nostres drets fonamentals, entre altres, perquè totes les principals forces polítiques que governen es posicionen a favor d'això en tot Euskal Herria. Per a això compten a més amb el suport dels Estats i de la Unió Europea.

Diversos estudis mundials apunten al fet que la videovigilància intel·ligent augmenta la seguretat en determinades situacions i llocs, però sovint, lluny de garantir la seguretat, trasllada els riscos a un altre lloc i impulsa la invenció de noves formes d'execució. El preu social que es paga és enorme: tenir un control complet de la societat a canvi d'evitar alguns esdeveniments greus. Això és el que ve a Donostia i a Euskal Herria. Preparem la resposta.

Maria Luisa Sánchez, Andoni Rodríguez, Urko Sis Dits, Loren Roca i Joseba Alvarez.

PIZTU en representació de Donostia.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Izan, badira salbuespen legeak, bai horixe!

Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.

Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]


Zedarriak, armagintza, zoru etikoa eta langileok

Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]


Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca

Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]


Quotes en les ikastoles

Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]


2025-02-20 | Manex Gurrutxaga
Sobre el congrés intern d'EH Bildu: el camí cap a la integració definitiva

A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]


I aquí estem de nou, la religió a l'escola

El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


Guggenheim Urdaibai: qui escolta i per a què?

En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]


En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"

Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]


Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos

El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]


Repassant el present dels filòsofs d'ahir

L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]


Responsabilitat de les institucions en la protecció dels nens i nenes

Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]


Declaració de la Comissió de Basca d'EITB
Mitjançant aquest escrit, la Comissió de Basca d'EITB i els òrgans sotasignats volen expressar la seva preocupació i rebuig pels processos de selecció que s'han posat en marxa en els últims mesos per als llocs d'adreça d'EITB, ja que s'ha subestimat la demanda de coneixement... [+]

Calderers: Un 'blackface' a la donostiarra?

No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]


El repte de reduir la jornada laboral més de 37,5 hores setmanals

L'any 2025 portarà una política global per a la implantació de setmanes de treball més curtes, que portarà amb si petits costos per a les noves contractacions de les empreses i un canvi en la direcció efectiva de les relacions laborals.

L'equip del Ministeri de Treball i... [+]


Eguneraketa berriak daude