Durant la seva visita a Moscou, una delegació talibà ha informat que controla 250 dels 398 districtes del país, i ha al·ludit de manera detallada a la ciutat fronterera d'Islam Qala.
Aquesta ciutat forma un arc territorial des de la frontera amb l'Iran fins a la Xina i és també la principal via de comerç entre l'Afganistan i l'Iran. Segons el portaveu del Ministeri afganès de l'Interior, Tariq Arian, s'estan fent esforços per a recuperar l'Islam Qala a la regió afganesa. La delegació dels talibans ha volgut deixar clar a les autoritats de Moscou que no permetran que es duguin a terme atacs contra països estrangers des del seu territori.
Per primera vegada en una capital de la província afganesa, els comandos i els insurgents afganesos s'han enfrontat aquesta setmana i milers de persones han fugit de Qala-i-Nawi, a la província nord-oest de Badghis. Aquesta setmana, més d'un miler de soldats afganesos han fugit a Tajikistán davant l'assalt dels milicians, segons ha pogut llegir l'agència de notícies afganesa Premsa Llatina.
Els talibans més prop del poder
l'Afganistan va ser envaït en 2001 per l'Exèrcit dels Estats Units i des de llavors ha convertit al seu país en la guerra més llarga d'aquest segle. El lehendakari, Joe Biden, ja ha anunciat que traurà tots els soldats del país abans del pròxim 11 de setembre. El 7 de juliol, l'Exèrcit dels Estats Units va abandonar la base aèria de Bagram sense previ avís, on va deixar a uns 5.000 presos talibans en la zona. Des de l'inici de la invasió, la base aèria de Bagram ha estat la més gran del país i s'han reunit fins a 10.000 soldats.
I ara què? Fins ara, els talibans no han llançat atacs contra les capitals, però els experts diuen que és només qüestió de temps i que s'espera que en un futur pròxim tot el país estigui en mans dels talibans. Rússia ha advertit que, si no s'agredeixen els països veïns, aquests no participaran en els assumptes interns de l'Afganistan. Dels governs estrangers, l'Índia és el país que més suport aporta al govern de Kabul.
Segons Amnistia Internacional, en aquesta guerra de vint anys han mort 150.000 persones i 1,2 milions de persones s'han vist obligades a abandonar el país. Segons dades de Wikipedia, la coalició internacional invasora acumula més de 3.500 baixes, de les quals més de 2.400 són estatunidenques, segons dades de Wikipedia.