Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La biodiversitat del llac Jonquera de Tafalla està en perill d'extinció

  • Això és el que ha denunciat l'associació Sustrai Erakuntza. Explica que el llac pot quedar envoltat pel TAV de Navarra i altres estructures, algunes ja construïdes i altres en construcció.

07 de desembre de 2023 - 00:10
Argazkia: Tafallako Udala

Entre els quals amenacen al llac es troben: Línia elèctrica d'alta tensió de 220 KV entre Orkoien i Tafalla, una altra línia d'alta tensió de 400 KV entre Castejón i Muruarte, el Canal de Navarra (en aquest punt passa per terra), la carretera entre Tafalla i Miranda d'Arga, o el tren d'alta velocitat de Castejón a Pamplona.

El llac de Jonquera és un espai natural protegit amb la denominació de Zona d'Especial Conservació i Reserva Natural. Allí habiten nombroses espècies, com la garsa o l'aguiló, i és refugi de nombrosos ocells migradors. Entre els mamífers es troben les llúdries o els visons europeus, a més de molts altres tipus d'amfibis. Tot això gràcies a un important ecosistema cassetó format per canyissars i fenales. En la següent figura, extreta de la plataforma geogràfica del Govern de Navarra IDENA, es poden observar aquestes infraestructures que amenacen al llac.

 

 

 

El llac i la seva àrea a l'esquerra, en blava, i aquestes infraestructures en la zona.

 

 

 

Segons Sustrai Fundazioa, totes aquestes infraestructures tenen una característica comuna: “Es tracta d'infraestructures lineals, que discorren al llarg de molts quilòmetres i que de l'una o l'altra forma produeixen un efecte barrera sobre el moviment de la fauna. I en algunes d'elles l'efecte barrera és molt evident, com pot ocórrer si la construcció del TAV es completa i es posa en marxa”.

La línia d'alta tensió entre Castejón i Muruarte també passarà a 500 metres del llac per a permetre el pas del TAV una vegada autoritzat el canvi de traçat d'aquesta línia en 2015. A ells cal afegir el recent projecte de construcció d'un polígon solar fotovoltaic de 21 MW prop de la llacuna, que ocupa una superfície de 40,37 hectàrees (pintades en vermell en la imatge inferior).

 

 

 

Superfície de terreny ocupada pel polígon fotovoltaic en blau a l'esquerra i vermell. Més a la dreta es veuen les humides del TAV en vermell.

 

 

 

Davant l'impacte ambiental d'aquest polígon solar sobre el llac, Sustrai Fundazioa ha presentat al·legacions al projecte. No obstant això, afirmen que “de fet, l'acumulació de totes aquestes infraestructures i la interacció entre elles” generen aquest impacte negatiu.

L'associació veu amenaçada la biodiversitat de Navarra i considera que el Govern de Navarra no està fent el necessari per a la seva conservació: “Falta de planificació democràtica de les infraestructures i, per tant, està acabant amb l'escassa biodiversitat que ens queda a Navarra”. Qui desitgi informació més detallada sobre el tema pot consultar la pàgina web de Sustrai Fundazioa.


T'interessa pel canal: Biodibertsitatea
Les principals empreses energètiques oculten el 47% dels danys a la biodiversitat, segons un estudi de la UPV/EHU
Les principals empreses energètiques utilitzen estratègies de "blanqueig d'imatge". La doctoranda de la UPV/EHU Goizeder Blanco, que ha participat en la recerca, ha destacat les accions positives i ha conclòs que "tapen" l'impacte negatiu.

La riquesa d'alguns, inclosa la misèria de la majoria, de la biodiversitat
Iker Apraiz va oferir a l'abril en Azpeitia la xerrada "La pèrdua de la biodiversitat: causes i conseqüències", en el marc del Dia " per la Defensa de la Terra" organitzat per Euskal Herria Bizirik. Nagore Zaldua i Eneko B. Otamendi ha portat a aquest article les idees... [+]

2024-04-12 | Hiruka .eus
Estudien la influència de l'augment de temperatura de la superfície de la mar en les macroalgues
Un grup de recerca de la UPV/EHU ha analitzat la influència de l'augment de la temperatura de la superfície de la mar en les comunitats de macroalgues durant les últimes quatre dècades. En una zona de la costa biscaïna s'han estudiat diferents punts de profunditat i s'ha... [+]

"Treballar una senzilla horta a l'escola ens dona un context per a parlar dels problemes que tenim en el planeta"
Iratz Pou, alumna de la UPV, ha investigat les hortes dels centres d'Educació Infantil i Primària de Vitòria-Gasteiz. Quantes escoles tenen horta? Quin ús li donen, amb quins objectius i amb quin ànim? Treuen profit pedagògic i didàctic a l'hort? Hem treballat amb Pou i... [+]

2024-04-10 | Estitxu Eizagirre
Dia de mobilització en defensa de la terra el 13 d'abril en Azpeitia
“Estem en mans de les empreses i en política no hi ha ningú que ho impedeixi, això és encara més greu”
Euskal Herria Bizirik ha convocat el 13 d'abril en Azpeitia un dia de mobilització en defensa de la terra per a mostrar "un ampli rebuig social als macroprojectes que ataquen el territori i el medi rural". Ens hem reunit amb els convocants.

El pati d'asfalt es converteix en un prat ple d'arbres i plantes a l'escola d'Estella
Els 350 metres quadrats d'asfalt que constituïen el pati i l'entrada al col·legi s'han convertit en zones verdes a l'escola pública Remontival d'Educació Infantil i Primària a Estella. Els arbres, arbustos i plantes plantats tenen com a objectiu millorar la gestió de la calor i... [+]

Apareix el Gall en Larra-Belagua, però a què ens ve a dir?
El bosc en perill d'extinció ha estat descobert en els últims dies en l'espai natural de Larra i Aztaparreta, en l'aparcament de l'estació d'esquí de la vall de La Contesa de Belagua. Aquesta estranya conducta ha suscitat una preocupació entre els biòlegs, ja que pot deure's als... [+]

Ballant amb el vent
Tot el dia en l'aire, la volta i la volta, ballant amb el vent com si fos una cometi… fins a arribar a l'ombra del sol! Aquí està el milà volant. D'aquí ve que quan el sol surt i es posa en els núvols es digui que hi ha “ombra de milà” o “querella de milà”, com va... [+]

El tigre que no sagna
El broqueta de tigres dels rierols és un dels majors fermalls d'Europa. En les nostres terres, a més, està molt estesa i és fàcil veure-la als voltants dels rierols, volant contínuament, ascendint i baixant. El mascle i la femella són molt similars, gairebé iguals al... [+]

Un bon assassí
Així ho va nomenar el famós naturalista Félix Rodríguez de la Font. Excel·lent nom per a aquest elegant caçador, amb una gran habilitat per a acabar amb les seves preses.

Reina sense corona en la foscor, vermella
Si preguntem pel peix més benvolgut en els restaurants de la nostra costa, la immensa majoria esmentaria el besuc. Les generacions més antigues ho van conèixer millor. Avui dia és difícil trobar-ho tant en la mar com en els plats de les nostres taules. Però us adjuntem el... [+]

Sistema de Vigilància i Continuum
Avui podem parlar de la interrupció dels sistemes de vigilància, perquè tenim en compte el Continuum de tots els fluxos del sistema actual de vigilància? És a dir, es tenen en compte les lleis que governen l'ús dels recursos naturals, les necessitats vitals que els... [+]

Lluitador celeste
És possible que en algun passeig al costat d'un rierol, en l'extrem d'una tija o planta, s'hagi vist un “botó blau brillant”. També és possible que, amb curiositat, s'acosti... I en veure-ho de prop, sorprèn-te: hi ha escarabats celestes en la nostra terra? Sovint veiem... [+]

2023-11-06 | Iñaki Sanz-Azkue
Veí desconegut
De les espècies de sargantana existents al País Basc, la sargantana mural és l'ull humà més comú. A vegades és de color marró, amb un punt verd en uns altres, i sol tenir ratlles o taques fosques a banda i banda i sobre l'esquena. Com totes les lagartas, té dits llargs i... [+]

Eguneraketa berriak daude