Crec que tindrà a veure amb la ressaca de la professió, però haig de reconèixer que em fixo en el paisatge lingüístic dels llocs que visito. Cartells que es peguen en les parets, penjant dels fanals, tanques publicitàries, així com suports que apareguin en botigues o empreses (rètols, avisos, cartells d'ofertes, etc.). ). Per a mi són molt significatius i tinc molta preocupació, malgrat l'enorme labor realitzada en les últimes dècades per a impulsar la presència del basc en l'àmbit socioeconòmic, l'escassa presència del basc en ells.
Per això crec que a l'hora de crear i gestionar negocis, els equips directius i els gestors haurien de reflexionar d'una manera més evident sobre la variable lingüística. Es necessita alguna intervenció perquè la tendència canviï, ja que en la majoria de les empreses el basc no apareix entre les seves llengües a gestionar. A més, la influència dels treballadors i dels clients és molt limitada, hauríem de ser més emprenedors per a revertir la situació.
També són significatives les absències i incapacitats administratives. En l'àmbit empresarial, les normatives afecten el funcionament i a la gestió. Si existissin normatives específiques relacionades amb l'ús de les llengües, l'impacte en el posicionament de la llengua seria immediat.
Perquè una simple campanya de promoció o comunicació no aconseguirà que les empreses utilitzin el basc sovint, sense establir una política lingüística i altres mesures eficaces
En la Comunitat Autònoma del País Basc (CAPV), són poques les empreses amb obligacions que ofereixen serveis d'interès general (operadors de telefonia, empreses de transport, comercialitzadores d'energia, entitats de crèdit, etc.). ). Al costat d'ells, grans establiments oberts al públic de més de 250 treballadors, amb un volum de negoci superior a 50 milions d'euros, superfícies comercials superiors a 400 metres quadrats i situats en capitals basques o municipis amb una proporció de bilingües superior al 33%…
A més de l'anterior, no hi ha una altra cosa que la necessitat de l'ús del basc. A més, les empreses poden rebre ajudes per part de les administracions, però a canvi ningú es veurà obligat a complir uns mínims lingüístics.
D'altra banda, és clar que el treball des de la iniciativa social i des de l'administració cap a la promoció té un impacte molt limitat. Més limitada si no hi ha cooperació i complementarietat. Perquè una mera campanya de promoció o comunicació no aconseguirà que les empreses utilitzin el basc sovint, sense establir una política lingüística i altres mesures eficaces. Exemples d'això són la falta de petjada del basc en molts dels negocis que s'estan obrint aquests dies. No sembla que estiguem a Euskal Herria.
No obstant això, hi ha empreses que estan molt avançades en aquest camí i que estan iniciant el camí. El comitè d'empresa d'Euskaragileen que lidera l'Associació Bai Euskarari ha volgut fer una nova aportació a la promoció. Aquestes empreses, avançades en l'euskaldunización de les empreses i amb un ús normalitzat del basc, han elaborat una infografia amb l'objectiu d'animar a la resta d'empreses a elaborar plans de basc perquè disposin d'informació, assessorament i suport sobre el procés d'interiorització, ús i presència del basc. En la cadena de valor d'aquestes empreses, les llengües afegeixen valor al producte que es produeix o al servei que s'ofereix, més concretament el basc.
Per tant, més enllà de la promoció, fem que les institucions públiques adoptin les mesures necessàries per a fer veure a les empreses la necessitat d'utilitzar el basc. En el camí tindran la nostra ajuda.
Rober Gutiérrez, director de l'Associació Bai Euskarari
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]
A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]
Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.
Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]
En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"
Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos
El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]
L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]
Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]