Crec que tindrà a veure amb la ressaca de la professió, però haig de reconèixer que em fixo en el paisatge lingüístic dels llocs que visito. Cartells que es peguen en les parets, penjant dels fanals, tanques publicitàries, així com suports que apareguin en botigues o empreses (rètols, avisos, cartells d'ofertes, etc.). ). Per a mi són molt significatius i tinc molta preocupació, malgrat l'enorme labor realitzada en les últimes dècades per a impulsar la presència del basc en l'àmbit socioeconòmic, l'escassa presència del basc en ells.
Per això crec que a l'hora de crear i gestionar negocis, els equips directius i els gestors haurien de reflexionar d'una manera més evident sobre la variable lingüística. Es necessita alguna intervenció perquè la tendència canviï, ja que en la majoria de les empreses el basc no apareix entre les seves llengües a gestionar. A més, la influència dels treballadors i dels clients és molt limitada, hauríem de ser més emprenedors per a revertir la situació.
També són significatives les absències i incapacitats administratives. En l'àmbit empresarial, les normatives afecten el funcionament i a la gestió. Si existissin normatives específiques relacionades amb l'ús de les llengües, l'impacte en el posicionament de la llengua seria immediat.
Perquè una simple campanya de promoció o comunicació no aconseguirà que les empreses utilitzin el basc sovint, sense establir una política lingüística i altres mesures eficaces
En la Comunitat Autònoma del País Basc (CAPV), són poques les empreses amb obligacions que ofereixen serveis d'interès general (operadors de telefonia, empreses de transport, comercialitzadores d'energia, entitats de crèdit, etc.). ). Al costat d'ells, grans establiments oberts al públic de més de 250 treballadors, amb un volum de negoci superior a 50 milions d'euros, superfícies comercials superiors a 400 metres quadrats i situats en capitals basques o municipis amb una proporció de bilingües superior al 33%…
A més de l'anterior, no hi ha una altra cosa que la necessitat de l'ús del basc. A més, les empreses poden rebre ajudes per part de les administracions, però a canvi ningú es veurà obligat a complir uns mínims lingüístics.
D'altra banda, és clar que el treball des de la iniciativa social i des de l'administració cap a la promoció té un impacte molt limitat. Més limitada si no hi ha cooperació i complementarietat. Perquè una mera campanya de promoció o comunicació no aconseguirà que les empreses utilitzin el basc sovint, sense establir una política lingüística i altres mesures eficaces. Exemples d'això són la falta de petjada del basc en molts dels negocis que s'estan obrint aquests dies. No sembla que estiguem a Euskal Herria.
No obstant això, hi ha empreses que estan molt avançades en aquest camí i que estan iniciant el camí. El comitè d'empresa d'Euskaragileen que lidera l'Associació Bai Euskarari ha volgut fer una nova aportació a la promoció. Aquestes empreses, avançades en l'euskaldunización de les empreses i amb un ús normalitzat del basc, han elaborat una infografia amb l'objectiu d'animar a la resta d'empreses a elaborar plans de basc perquè disposin d'informació, assessorament i suport sobre el procés d'interiorització, ús i presència del basc. En la cadena de valor d'aquestes empreses, les llengües afegeixen valor al producte que es produeix o al servei que s'ofereix, més concretament el basc.
Per tant, més enllà de la promoció, fem que les institucions públiques adoptin les mesures necessàries per a fer veure a les empreses la necessitat d'utilitzar el basc. En el camí tindran la nostra ajuda.
Rober Gutiérrez, director de l'Associació Bai Euskarari
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]
Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.
Però,... [+]
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]
Vaig començar a redactar mentalment el meu article mentre estava en el cotxe. Normalment tinc les millors idees en el cotxe, mentre condugo sol. Me'n vaig a Bilbao, al teatre Arriaga. La companyia Artedrama posa avui en escena l'obra Miñan. És divendres, 25... [+]