Boicotejar a grans surpers i hipermercats no ha estat inventat aquest matí, com la lluita contra el consumisme és antiga, encara que minoritària. La veritat és que en 2017 la nova organització ecologista En Vert et Contre Tout a la ciutat suïssa de Neuchâtel va decidir organitzar un Febrer sense supermercat mobilitzant a ciutadans voluntaris contactats a través de Facebook. 800 persones van participar en aquesta acció de fa sis anys. A l'any següent, en 2018, hi havia 20.000 persones compromeses a participar en la campanya que, a més de Suïssa, també es va difondre a França.
Set anys després, en 2023, la iniciativa Février sans Supermarché té el mateix objectiu, segons expliquen els organitzadors: “Volem fomentar els comerços independents, redescobrir les epicidades pròximes, promoure petits productors, impulsar les compres a granel o a granel, tornar a portar a la gent a petits comerços i fires, no aprendre a comprar el que no necessitem… L'objectiu és intentar canviar els hàbits de consum al febrer i estendre'ls a tot l'any. (…) També volem aprofitar aquest repte per a informar les grans superfícies que no estem d'acord amb l'excessiu empaquetament dels seus productes, amb els quilòmetres d'alimal que porten els aliments, amb el replanteig de les persones i amb els seus preus, amb la pressió del comerç de proximitat com a petits productors”.
En edicions anteriors, en l'època de Covid, com han tingut molt en compte que les polítiques públiques contra la pandèmia han reforçat més als venedors gegants i més als petits productors i venedors, en aquesta edició els organitzadors del Febrer sense Supermercats han fet esment especial al brusc impacte que l'encariment de l'energia ha tingut en els baserritarras, mercats i petits comerços independents. En els últims mesos s'han posat de manifest encara més les contradiccions de l'agro-indústria i el ràpid empobriment d'una part important de la població, cada vegada més nombrosa dels qui han d'acudir a les ajudes per a l'adquisició d'aliments.
“Els organitzadors –diuen del grup Vert et Contre Tout– han estat en dubte si han canviat la iniciativa i han decidit finalment continuar. El repte no és només un compromís inductiu de ‘consumir millor’, sinó que permet a les persones associar-se, ajudar-se mútuament i organitzar junts un sistema d'alimentació més d'acord amb els seus valors. Perquè els ciutadans individuals no són els únics que sofreixen els danys de l'enorme pobresa: els petits comerços també sofreixen danys durs, alguns dels quals han hagut de tancar. Els comerciants de les epicistas que embenin en granel han obert una forta demanda d'ajuda per la desaparició dels seus clients pels confinaments establerts per Covid, i molts forners han hagut de serrar les seves fleques escanyant l'encariment de l'energia. (…) Per això creiem que la Febrer sense Supermercat té encara més importància: els comerços independents, els allotjaments i les petites granges tenen més que mai la nostra ajuda”.
Els organitzadors suïssos de la campanya declaren que no reben cap mena de subvenció i que l'equip es compon exclusivament de voluntariat. D'altra banda, s'adonen que viure un mes sense recórrer als supermercats no és un pario fàcil, sobretot en zones on ja ha desaparegut tot el comerç i el productor local, però també en llocs tan llunyans en el camí de la distopia, procurar escapar de les arpes dels hipermercats i l'agroindústria en petits passos, ja sigui entrar en contacte amb el baserritarra que ofereix cistelles de verdures o carn en l'antic bar del barri.
Des d'aquest enllaç es poden trobar tots els grups que participen en el Febrer sense Supermercat.
Els baserritarras tenen vacances? Pregunten a l'escola. Els alumnes han respost que no. Llavors, treballant tots els dies, us agradaria ser baserritarra en el futur? I si ningú vol ser baserritarra, qui farà menjar per a nosaltres? La pregunta es va quedar en l'aire.
Per a la... [+]