Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“Febrer sense supermercats” per a consumir a restaurants, comerços i caserius pròxims

  • Per setè any consecutiu, l'associació suïssa En Vert et Contre Tout ha organitzat la iniciativa Février sans Supermarché, l'objectiu de la qual és animar a la ciutadania a no realitzar les seves compres durant un mes en els super o hiperres de les grans companyies de distribució, però entre petits productors i venedors pròxims. La campanya compta ja amb seguidors en països com Suïssa, Bèlgica, Suècia o França.
Suitzako Neuchâtelen sorturik, Europan zehar zabalduz doa Supermerkaturik gabeko Otsaila ekimena.

13 de febrer de 2023 - 00:15
Última actualització: 08:22
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Boicotejar a grans surpers i hipermercats no ha estat inventat aquest matí, com la lluita contra el consumisme és antiga, encara que minoritària. La veritat és que en 2017 la nova organització ecologista En Vert et Contre Tout a la ciutat suïssa de Neuchâtel va decidir organitzar un Febrer sense supermercat mobilitzant a ciutadans voluntaris contactats a través de Facebook. 800 persones van participar en aquesta acció de fa sis anys. A l'any següent, en 2018, hi havia 20.000 persones compromeses a participar en la campanya que, a més de Suïssa, també es va difondre a França.

Set anys després, en 2023, la iniciativa Février sans Supermarché té el mateix objectiu, segons expliquen els organitzadors: “Volem fomentar els comerços independents, redescobrir les epicidades pròximes, promoure petits productors, impulsar les compres a granel o a granel, tornar a portar a la gent a petits comerços i fires, no aprendre a comprar el que no necessitem… L'objectiu és intentar canviar els hàbits de consum al febrer i estendre'ls a tot l'any. (…) També volem aprofitar aquest repte per a informar les grans superfícies que no estem d'acord amb l'excessiu empaquetament dels seus productes, amb els quilòmetres d'alimal que porten els aliments, amb el replanteig de les persones i amb els seus preus, amb la pressió del comerç de proximitat com a petits productors”.

En edicions anteriors, en l'època de Covid, com han tingut molt en compte que les polítiques públiques contra la pandèmia han reforçat més als venedors gegants i més als petits productors i venedors, en aquesta edició els organitzadors del Febrer sense Supermercats han fet esment especial al brusc impacte que l'encariment de l'energia ha tingut en els baserritarras, mercats i petits comerços independents. En els últims mesos s'han posat de manifest encara més les contradiccions de l'agro-indústria i el ràpid empobriment d'una part important de la població, cada vegada més nombrosa dels qui han d'acudir a les ajudes per a l'adquisició d'aliments.

"Per a crear ocupació en comerços de gran superfície, en altres comerços moren 3 o 5 llocs de treball", diu l'associació organitzadora de la campanya En Vert et Contre Tout.

“Els organitzadors –diuen del grup Vert et Contre Tout– han estat en dubte si han canviat la iniciativa i han decidit finalment continuar. El repte no és només un compromís inductiu de ‘consumir millor’, sinó que permet a les persones associar-se, ajudar-se mútuament i organitzar junts un sistema d'alimentació més d'acord amb els seus valors. Perquè els ciutadans individuals no són els únics que sofreixen els danys de l'enorme pobresa: els petits comerços també sofreixen danys durs, alguns dels quals han hagut de tancar. Els comerciants de les epicistas que embenin en granel han obert una forta demanda d'ajuda per la desaparició dels seus clients pels confinaments establerts per Covid, i molts forners han hagut de serrar les seves fleques escanyant l'encariment de l'energia. (…) Per això creiem que la Febrer sense Supermercat té encara més importància: els comerços independents, els allotjaments i les petites granges tenen més que mai la nostra ajuda”.

Els organitzadors suïssos de la campanya declaren que no reben cap mena de subvenció i que l'equip es compon exclusivament de voluntariat. D'altra banda, s'adonen que viure un mes sense recórrer als supermercats no és un pario fàcil, sobretot en zones on ja ha desaparegut tot el comerç i el productor local, però també en llocs tan llunyans en el camí de la distopia, procurar escapar de les arpes dels hipermercats i l'agroindústria en petits passos, ja sigui entrar en contacte amb el baserritarra que ofereix cistelles de verdures o carn en l'antic bar del barri.

Des d'aquest enllaç es poden trobar tots els grups que participen en el Febrer sense Supermercat.


T'interessa pel canal: Elikadura burujabetza
Tècnica de "tallar i tirar"
En els boscos naturals trobem espècies que compleixen diferents estrats i funcions. Alguns sobreviuran i passaran molts segles allí. Uns altres faran els primers passos, se sacrificaran pels membres del bosc i oferiran els seus cossos corruptes al sistema. Aquestes espècies... [+]

2024-06-19 | Estitxu Eizagirre
Com revitalitzar la fira local? L'experiència de Bergara
En Bergara s'ha posat en marxa la Mesa d'Alimentació, des de la qual s'estan duent a terme diverses accions per a reforçar el mercat local i treballar el relleu dels baserritarras. Formen part de la Mesa d'Alimentació l'horticultor Jon Ruiz d'Egino, membre del projecte Eskubaratz... [+]

2024-06-17 | Garazi Zabaleta
Lurbizi
Creació d'un banc de terra que garanteixi un recurs bàsic per a l'agricultura
El projecte Lurbizi es va crear a Oiartzun per a impulsar l'agricultura i fer passos cap a la sobirania alimentària, cap a l'any 2016. “Un grup de ciutadans portava temps reflexionant sobre la mala situació de l'agricultura i el sector primari al poble”, ha assenyalat Ibon... [+]

2024-06-03
Agroekoop
Projecte de recuperació de vells blat a Àlaba
El col·lectiu Agroekoop va néixer fa un parell d'anys de la col·laboració entre l'associació alabesa de bionekazaritza i la Xarxa de Llavors d'Euskadi. “Creem amb l'objectiu d'unir i enfortir les associacions de la volta a l'agroecologia alabesa i fomentar sinergies”, ha... [+]

2024-05-31 | Estitxu Eizagirre
Amillubi supera el seu primer objectiu amb 180.000 euros de ciutadans i agents
L'associació Biolur té com a objectiu l'adquisició del caseriu Amilibia de Zestoa i els seus terrenys, així com la posada en marxa de projectes agroecològics vinculats a la sobirania alimentària. Per a això, entre altres coses, va començar al desembre la campanya de... [+]

2024-05-06 | Jakoba Errekondo
Begudes florals Intsusa
Preparat per a beure? Aquest portal d'estiu és idoni per a la destil·lació de begudes per a evitar l'assecat posterior en calent. El manteniment de la humitat és important per a mantenir el cos en les seves millors condicions i no hi ha res a dir amb la polpa que s'ha creat a... [+]

2024-04-25 | Estitxu Eizagirre
El projecte Amillubi convoca a la festa "La Terra Bategada" l'11 de maig
El projecte Amillubi pretén convertir els cultius productius en béns col·lectius. Per a això, s'estan recollint les aportacions de la ciutadania i de diferents col·lectius i entitats, i per a l'11 de maig s'ha organitzat una festa de tot el dia en Amillubi per a impulsar el... [+]

2024-04-25 | Estitxu Eizagirre
Marta Barba Gassó:
"El tomàquet hidropònic s'ha col·locat per falta de terra i la falta de terra és conseqüència del monocultiu"
Marta Barba ha realitzat una tesi sobre el tomàquet i en el programa Egonarria ha explicat en una entrevista amb Eli Pagola què és la tècnica d'hidroponia. En la seva opinió, la clau està a analitzar quan i per què es va introduir la hidroponia a Euskal Herria: "Perquè... [+]

2024-04-22 | Garazi Zabaleta
Charamel
Pasta ecològica amb hortalisses i espècies de l'horta
Izaskun Urbaneta Ocejo i Ainara Baguer González es van conèixer fa poc més de dotze anys treballant en un programa d'educació ambiental. En el seu moment, tots dos tenien ganes d'estar més prop de la terra, passar de la teoria a la pràctica i posar en marxa un projecte... [+]

2024-04-14 | Garazi Zabaleta
Teixint aliments
Construint un sistema d'alimentació local en la zona de Sangüesa
Per què tothom va de compres a Pamplona si a la nostra regió es produeixen molts aliments? Per què és tan difícil trobar els productes d'aquestes valls a les botigues d'aquestes valls?”, aquestes i altres preguntes van començar a treballar en la zona de Sangüesa fa uns... [+]

Fracassos, estudis, boscos comestibles
Quan vaig començar aquest viatge m'imaginava des d'un punt de vista romàntic els boscos comestibles: caminar entre arbres, assaborir fruits suculents, fer olor flors... però els boscos comestibles tenen moltes espines, fracassos, errates... Avui recordaré alguns d'aquests... [+]

"Treballar una senzilla horta a l'escola ens dona un context per a parlar dels problemes que tenim en el planeta"
Iratz Pou, alumna de la UPV, ha investigat les hortes dels centres d'Educació Infantil i Primària de Vitòria-Gasteiz. Quantes escoles tenen horta? Quin ús li donen, amb quins objectius i amb quin ànim? Treuen profit pedagògic i didàctic a l'hort? Hem treballat amb Pou i... [+]

2024-04-03 | Estitxu Eizagirre
Juanma Intxaurrandieta, antiga professora d'economia i gestora de l'INTIA
"En el mercat global el preu dels aliments és molt fràgil, més estable comprant-lo directament"
Per què han pujat tant els preus dels aliments? Com es fixen els preus? Juanma Intxaurrandieta és actualment jubilada professora d'economia de la Universitat de Navarra i antiga gestora de l'INTIA. En la seva entrevista amb Egonarria, Eli Pagola explica en llenguatge ordinari i... [+]

1.300 anys treballant junts i vivint la terra
A la vall de Valdegovía, al costat del poble de Tobillas, es troba una parcel·la agrícola anomenada Serna. Però no és només una horta: la història i l'arqueologia afirmen que aquesta zona té una vida de 1.300 anys. A més de ser el resultat d'un treball col·lectiu de la... [+]

Eguneraketa berriak daude