El fet que els bacteris resistents a tots els antibiòtics s'estenguin per tot el món significa que, si les coses persisteixen així, molts dels tractaments antimicrobians podrien perdre la seva capacitat curativa, fins i tot els utilitzats per a curar infeccions lleus. L'Organització Mundial de la Salut (WHO per les seves sigles en anglès) té inclòs aquest risc en la llista de les deu principals amenaces sanitàries per a la humanitat.

El grup de treball que realitza el seguiment de Bacteris d'Alta Resistència en el marc del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP, per les seves sigles en anglès) ha presentat recentment en la reunió celebrada a l'illa de Barbados l'estudi que ha generat l'alerta: “Preparant-se enfront de les superbacterias: una Salut Única que pretén reforçar la intervenció mediambiental”.

En les estimacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en 2019 van morir 1,27 milions de persones a causa d'infeccions capaces de fer front als medicaments, xifra que per a l'any 2050 s'eleva en deu milions més, és a dir, igual a la mort per càncer l'any 2020.

Inger Andersen, director executiu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), ha explicat que “La contaminació de l'aire, del sòl i dels rierols és la causa del dret humà a un medi ambient net i sa. Com s'ha demostrat, aquests mateixos factors que danyen el medi ambient agreugen també el problema microbià de resistència als medicaments. La resistència als medicaments microbians destruiria la nostra salut i els nostres sistemes d'alimentació. La reducció de la contaminació és fonamental per a avançar cap a la ‘fam zero’ i la millora de la salut en aquest segle”.

El dossier de la UNEP ha posat de manifest les fonts de contaminació que han de ser reparades de manera prioritària: infiltracions d'aigües residuals i tractaments d'escombraries. Per a això, és necessari establir marcs jurídicos sòlids perquè cada país millori la conservació del medi ambient en els seus respectius plans, amb especial atenció a la contaminació química i la gestió de residus.

També és necessari establir com a guia per a les autoritats els indicadors microbiològics que adverteixin de l'evolució de les superbacterias en les mostres recollides en medi ambient. Així mateix, hauran d'adaptar els plans d'inversió perquè la lluita contra els microbis resistents als medicaments compti amb els recursos necessaris.

Segons la UNEP, cal ser conscient que la salut de les persones, els animals i les plantes està íntimament lligada i interdependent entre si. L'acció coordinada per a preservar el medi ambient és l'única via per a abordar a l'origen la triple crisi planetària, és a dir, l'augment de les temperatures, la tendència als extrems del clima i el canvi en l'ús dels sòls, que transformen la diversitat microbiana i la contaminació, tant biològica com química.

La primera ministra de Barbados, Mia Amor Mottley, ha assenyalat en la presentació del pla ‘Una Salut Única’ que “si la crisi ambiental d'aquests temps és també una crisi de drets humans i geopolítica. Aquest informe de la UNEP, que ara publica sobre els microbis resistents als medicaments, denúncia també la falta d'igualtat a nivell mundial, ja que la crisi de les superbacterias perjudica en excés als heririos del Sud. Hem de treballar junts per a afrontar el rumb d'aquesta crisi, sensibilitzant a la humanitat i situant el problema en el centre de l'agenda internacional dels països del món”.