L'Ambaixador de Finlàndia i Suècia, Klaus Coraesta i Axel Wernhoff, han lliurat la sol·licitud al Secretari General de l'OTAN en la seu de l'OTAN a Brussel·les. “Tots els aliats estan d'acord amb la importància del desplegament de l'OTAN. Estem d'acord que hem d'estar junts i que és un moment històric que cal aprofitar”, ha assenyalat Stoltenberg en l'acte, i ha felicitat els dos països per la decisió presa. El procediment d'admissió d'un país en l'OTAN preveu diversos passos formals, però Stoltenberg ha anunciat que l'aliança militar prendrà la decisió al més aviat possible. A més dels passos formals, l'admissió de nous participants requereix que tots els països ja membres de l'OTAN donin el seu consentiment. L'única cosa que s'ha oposat fins ara ha estat Turquia. Turquia ha acusat els dos països de fer costat als emprenedors kurds i ha deixat de fer-ho com a condició per a acceptar la sol·licitud. El Govern rus ha advertit que Suècia i Finlàndia han fet un pas molt significatiu i perillós que afecta la seguretat russa i que està obligat a prendre mesures “militars”.
Les majories notables en els parlaments de Suècia i Finlàndia
El canvi de posició significatiu dels dos països que han mantingut una posició de neutralitat a nivell internacional durant dècades és el que avui s'ha materialitzat oficialment. La decisió està directament relacionada amb la invasió d'Ucraïna per part de Rússia de tots dos governs.
A Suècia, la decisió va ser anunciada en primer lloc pel partit socialdemòcrata SAP que governa. Posteriorment, el Parlament va ratificar l'acord per majoria absoluta, amb oposició a l'Esquerra i al Partit Verd. La primera ministra, Magdalena Andersson, ha explicat que si no entrés en l'OTAN, Suècia seria l'única que estaria fora dels països del Bàltic i quedaria en una situació “feble”. Assenyala que encara que ingressi en l'OTAN, Suècia no vol que hi hagi una base militar o una arma nuclear en el seu territori.
El Parlament finlandès també ha donat la seva aprovació per majoria clara a la sol·licitud d'ingrés en l'OTAN i amb l'única oposició dels partits Ezkerra i Alderdi Berdea. 188 diputats van votar a favor, 8 en contra i quatre es van abstenir.
Telefono bidez eginiko bileran, bi agintariek adostu dute Moskuk ez diola erasorik egingo Ukrainako azpiegitura energetikoari hurrengo 30 egunetan. Ukrainak eta Errusiak 175na preso askatu beharko dituztela iragarri dute, baina ez noiz.
Europa mailako ekimen kolektibo batek bakearen, irtenbide diplomatikoen eta armagabetzearen aldeko manifestua idatzi eta sinadura bilketa hasi du. Manifestuak dioenez, intelektualak, herritarrak bezala, “anestesiatuta daude”. Europako agintarien jokamoldea, NATOren... [+]
Vladimir Putinek interesa agertu du AEBek eta Ukrainak adostu duten 30 eguneko menia epeaz, baina zalantzak ere plazaratu ditu. Funtsean, ez du presarik erakutsi akordioa sinatzeko eta denbora gehiago eskatu du zalantzok argitu ahal izateko.
Mikel Jauregi Industria sailburuaren ustez, euskal enpresek “lan ona” egin dezakete Europaren “segurtasun estrategia babesten”. Eusko Jaurlaritzako bozeramaile Maria Ubarretxenak, berriz, berrarmatze asmoek “aukera berriak” ekar ditzaketela... [+]
Saudi Arabian elkartu dira AEBetako eta Ukrainako ordezkariak, eta zortzi ordu iraun duten negoziazioek fruitua eman dute. Etxe Zuriak Ukrainarentzako laguntza militarra berrabiaraztea erabaki du.
Europar Kontseiluak onartu du Ursula Von der Leyenek gastu militarrean proposatu duen 800.000 milioi euroko gastuarekin aurrera egitea. Horretarako bi arrazoi nagusi argudiatu ditu: Errusiari aurrea egitea eta Europar Batasunak aurrerantzean bere burua AEBen babes militarrik... [+]
Etxe Zurian edukitako liskarraren ostean, eskainitako laguntza "konponbide batera bideratuta" dagoela ziurtatu nahi du Trumpek. Zelenskiren arabera, Kievek bizirauteko aukera gutxi izango lituzke AEBen laguntza militarrik gabe.
Hala iragarri du Keir Starmer Erresuma Batuko lehen ministroak Londresen eginiko goi bileran. Etxe Zurian Trumpek Zelenskiren aurka egin ostean, izandako eztabaidaren aurrean, Europako buruzagiek babesa adierazi diote Ukrainako presidenteari.
AEBek Ukrainako gerraren aurrean egindako jarrera aldaketaren barruan, “lur arraroak” deiturikoak negoziaziorako gai nagusi bilakatu dira Volodymyr Zelenskyren eta Donald Trumpen artean. Lehenak nahi du AEBek bere segurtasuna bermatu dezatela Errusiaren aurrean,... [+]
Jarritako kondenak barkatzearen truke, armadara batu da preso andana. Azken urtean, errekrutatze-legeak gogortu ditu gobernuak.