Després de diversos intents fallits en els últims mesos, els militars van aconseguir per fi, el dilluns, fer-se amb el control de Sudan del país. L'Exèrcit ha donat un cop d'estat, liderat per Abdel Fatah al-Burhan, que ha anunciat el desmantellament del Govern de transició i del consell sobirà, han informat fonts militars. El primer ministre i altres ministres, Abdalla Hamdo, van ser inicialment sotmesos a arrest domiciliari, però més tard van ser traslladats sense precisar on anaven a ser portats.
No obstant això, trencant el silenci d'un dia després del cop, el Consell Sobirà per a la Transició ha tret un comunicat en el qual assenyala que continua tenint l'autoritat legítima i que les "mesures unilaterals i decisions unilaterals" preses pels militars manquen de fonament constitucional, mentre que moltes persones incompleixen la llei.
L'estat d'emergència s'ha declarat a Sudan i els mitjans locals han informat que tant l'entrada com l'aeroport de la capital, Khartum, han estat tancats. També s'han fet amb el control de la televisió, de la ràdio, d'Internet i de la línia telefònica. El cap militar, Al-Burhan, ha afirmat que el cop d'estat era "necessari" i que per a garantir "la pau i la seguretat" del país calia suspendre el govern de transició. En el seu lloc, ha anunciat la implantació d'un "Govern tecnòcrata". Ha explicat la seva intenció de convocar eleccions en dos anys i delegar el poder en un "Govern civil", segons ha precisat Urquijo.
Empesos pel deposat Hamdoke per l'Exèrcit, els ciutadans han pres els carrers de Khartum per a demanar que els civils tornin al poder. Segons fonts de la BBC, els soldats estan disparant contra el públic i han matat a almenys a deu persones en el centre de la ciutat. Els militars busquen als organitzadors de les protestes a domicili, que els acusen de ser els que els estan detenint. Les mobilitzacions massives s'estan estenent a tot el país i diversos sindicats han anomenat a una vaga indefinida per a protestar contra la crisi.
La transició a la democràcia, en crisi
Representants internacionals, com els dels Estats Units, Nacions Unides i la Unió Africana, han expressat la seva preocupació per la situació, però no han pogut fer-ho. Els manifestants han reclamat la posada en llibertat de les autoritats detingudes i l'inici de les converses.
Fins ara, a Sudan hi havia un Govern de transició a la democràcia, format per representants de civils i militars. Des del primer moment s'han viscut tensions entre les dues parts, però en els últims mesos s'han acrescut mútuament, acusant-se mútuament de la crisi del país.
L'11 d'abril de 2019 va ser enderrocat el president, Omar al-Baxir, que portava 30 anys en el poder. La greu situació econòmica del país i l'escassetat de matèries primeres van provocar protestes dels ciutadans, que van acabar amb l'expulsió de l'Exèrcit del Baixa. Aquest any es va constituir el Consell Sobirà entre civils i militars, amb l'objectiu de fer una transició a la democràcia i reactivar l'economia. En 2022 es va acordar la celebració d'eleccions. No obstant això, amb aquest últim cop d'estat, els acords aconseguits fins al moment s'han posat en qüestió.
Mali (2020), Guinea (2021), Burkina Faso (2022) Níger (2023) i ara Nadal. Cada Estat té la seva pròpia realitat sociopolítica, i la mirada occidental no pot fer generalitats. Cada cop d'estat té les seves peculiaritats i raons, perquè Àfrica és extensa i cada poble té la... [+]