El 7 d'agost es va convertir en el president de Colòmbia, el d'esquerres, Gustavo Petro, i des del principi el seu govern ha tingut com a objectiu aconseguir la “pau total”. Després de diverses entrevistes amb grups armats, Petro anuncia l'1 de gener de 2023 que el Govern ha signat una treva amb cinc grups.
Tres equips de guerrillers, l'Exèrcit d'Alliberament de la Nació (ELN), l'Estat Central de Dissidències de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i la Segona Marquetalia, i dos grups paramilares (AGC), l'Autodefensa Gaitana de Colòmbia i els equips de Sierra Nevada), han acordat la treva. L'Alt Foc Unilateral del SNBE, vigent des del 24 de desembre fins al 2 de gener, serà prorrogat pel present Conveni.
El pacte estarà vigent fins al 30 de juny, però Petro ha anunciat la possibilitat de prorrogar-ho “en funció dels avanços de les negociacions”. El President ha afirmat a través de les xarxes socials que “la pau total serà una realitat”. Al setembre, quan van començar les converses amb les dissidències de la FARC, els guerrillers van deixar clar el que per a ells és la “pau total”: “Eliminar les causes que provoquen el conflicte social i armat”.
El President informa que la signatura de l'alto-el-foc per totes dues parts implica l'obligació de respectar tant a l'Estat colombià com als grups armats, i que hi haurà un mecanisme per a comprovar-lo, a nivell nacional i internacional. Aquesta responsabilitat recaurà en la missió d'acreditació de l'ONU, l'Organització d'Estats Americans, el Defensor del Poble i l'Església catòlica. Una vegada valorades les conseqüències d'aquesta treva, es decidiran les vies a seguir.
El Govern ha assenyalat que el principal objectiu de l'acord és “trencar la influència humana”, dels ciutadans, i especialment de les comunitats ètniques i pageses. Ha precisat que pararan actes ofensius i evitaran disturbis armats entre la Força Pública i els grups armats. Segons l'institut de recerca Indepaz, en 2022 es van registrar 94 massacres a Colòmbia, assassinant a 189 líders socials i 42 signants de pau.
2019an Ivan Duqueren Kolonbiako Gobernuak bake elkarrizketak apurtu arren, ELN erakundeko gerrilari talde batek bakegintzan lanean dihardu Kuban. Habanatik erantzun dizkigu galderak Askapen Nazionalerako Armadaren Komando Zentraleko kide eta negoziazio taldeko buru Pablo... [+]
Kolonbiako Gobernuak hartutako erabaki batek hautsak harrotu ditu berriki: Jorge Rodrigo Tovar aukeratu dute biktimen koordinatzaile kargurako, Jorge 40 ezizenez ezagutzen den buruzagi paramilitarraren semea. Haren agindupean torturatu eta hil zituzten biktimen familien samina... [+]
Ivan Márquez eta Santrichen adierazpenak gaitzetsi dituzte Timochenckok eta Lozadak, eta “bakearen alde” daudela berretsi dute.
Egoera politikoa ez da gozoa Kolonbian. 2016ko abenduan bake akordioak sinatu zirenetik, 160 gerrilari ohi eta 600 "lider sozial" baino gehiago hil dituzte. FARC alderdiaren barnean egoera gatazkatsua da oso. Ivan Marquez edo Jesus Santrich bezalako buruzagi... [+]
FARC alderdiko burua ostegunean utzi du libre Kolonbiako Epaitegi Gorenak. AEBetako epaile batek narkotrafikoa egotzita urtebete preso izan da. Bake Akordioak kinka larrian jarraitzen du, eta FARC barnean tentsioak handiak dira.
Habanan sinatutako akordioa eta egungo errealitatea azalduko ditut, aurreko artikuluari segida emanez eta fokua pixka bat irekiz. Ahaleginduko naiz media nagusienetan oihartzun askorik ez duen aldearen ikuspuntutik egoera deskribatzen; noski, inongo objetibotasun asmorik gabe.
Isolamenduko 26. ziega da berea. Bogotako segurtasun handiko La Picota espetxean daukate. Itsua da duela hamar urtetik Leber sindromearen ondorioz, eta gainera diabetesa du. Hala ere, erabateko bakardadean daukate isolaturik preso. Bi margolari greziarren izena du jaiotzez,... [+]
Martxoaren 10ean hasi zen Kolonbiako Cauca eskualdean Bizitzaren, Lurraldearen, Demokraziaren, Justiziaren eta Bakearen aldeko minga (auzolana). 15.000 indigena mobilizatu eta errepideak moztu dituzte, hainbat nekazari elkarte eta mugimendu sozial eta zibilekin batera... [+]