Gustavo Petro i cinc grups armats acorden un alto-el-foc fins al 30 de juny
- Després de la presidència colombiana, Petro s'ha marcat com a objectiu la “pau total” i l'any 2023 comença amb la signatura de l'alto-el-foc al país: Han pactat amb l'ELN, les dissidències de FARC i amb alguns grups paramilitars. Estarà vigent fins a finals de juny amb possibilitat de pròrroga.
El 7 d'agost es va convertir en el president de Colòmbia, el d'esquerres, Gustavo Petro, i des del principi el seu govern ha tingut com a objectiu aconseguir la “pau total”. Després de diverses entrevistes amb grups armats, Petro anuncia l'1 de gener de 2023 que el Govern ha signat una treva amb cinc grups.
Tres equips de guerrillers, l'Exèrcit d'Alliberament de la Nació (ELN), l'Estat Central de Dissidències de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i la Segona Marquetalia, i dos grups paramilares (AGC), l'Autodefensa Gaitana de Colòmbia i els equips de Sierra Nevada), han acordat la treva. L'Alt Foc Unilateral del SNBE, vigent des del 24 de desembre fins al 2 de gener, serà prorrogat pel present Conveni.
El pacte estarà vigent fins al 30 de juny, però Petro ha anunciat la possibilitat de prorrogar-ho “en funció dels avanços de les negociacions”. El President ha afirmat a través de les xarxes socials que “la pau total serà una realitat”. Al setembre, quan van començar les converses amb les dissidències de la FARC, els guerrillers van deixar clar el que per a ells és la “pau total”: “Eliminar les causes que provoquen el conflicte social i armat”.
Tallar accions sota la vigilància de l'ONU
El President informa que la signatura de l'alto-el-foc per totes dues parts implica l'obligació de respectar tant a l'Estat colombià com als grups armats, i que hi haurà un mecanisme per a comprovar-lo, a nivell nacional i internacional. Aquesta responsabilitat recaurà en la missió d'acreditació de l'ONU, l'Organització d'Estats Americans, el Defensor del Poble i l'Església catòlica. Una vegada valorades les conseqüències d'aquesta treva, es decidiran les vies a seguir.
El Govern ha assenyalat que el principal objectiu de l'acord és “trencar la influència humana”, dels ciutadans, i especialment de les comunitats ètniques i pageses. Ha precisat que pararan actes ofensius i evitaran disturbis armats entre la Força Pública i els grups armats. Segons l'institut de recerca Indepaz, en 2022 es van registrar 94 massacres a Colòmbia, assassinant a 189 líders socials i 42 signants de pau.
Venezuelako mugan Kolonbiako Armadak egindako segada batean hil dutela adierazi du FARC-Segunda Marquetalia izeneko taldeak, FARC-EPk bultzatzen duen bake prozesutik aldendu eta gerrila borrokara itzuli den talde armatuak.
2019an Ivan Duqueren Kolonbiako Gobernuak bake elkarrizketak apurtu arren, ELN erakundeko gerrilari talde batek bakegintzan lanean dihardu Kuban. Habanatik erantzun dizkigu galderak Askapen Nazionalerako Armadaren Komando Zentraleko kide eta negoziazio taldeko buru Pablo... [+]
Kolonbiako Gobernuak hartutako erabaki batek hautsak harrotu ditu berriki: Jorge Rodrigo Tovar aukeratu dute biktimen koordinatzaile kargurako, Jorge 40 ezizenez ezagutzen den buruzagi paramilitarraren semea. Haren agindupean torturatu eta hil zituzten biktimen familien samina... [+]
Kolonbiako herriarekiko “keinu humanitario” bat eginez, apirilaren 1etik 30era alde bakarreko su-etena iragarri du Kolonbiako ELN gerrillak. Erabakia NBEk munduko gatazkak eteteko deiaren ostean heldu da.
Johana Acosta Kolonbiatik dator eta nasa indigena da. Cauca Iparraldeko emakume indigenen eskubideen alde borrokatzen du, “baina, batez ere, Moises Acosta Zapata eta Ana Tulia Zapataren alaba naiz”, argitzen du Acostak. Egunotan, Mundubat Fundazioak luzatutako... [+]
Ivan Márquez eta Santrichen adierazpenak gaitzetsi dituzte Timochenckok eta Lozadak, eta “bakearen alde” daudela berretsi dute.
Egoera politikoa ez da gozoa Kolonbian. 2016ko abenduan bake akordioak sinatu zirenetik, 160 gerrilari ohi eta 600 "lider sozial" baino gehiago hil dituzte. FARC alderdiaren barnean egoera gatazkatsua da oso. Ivan Marquez edo Jesus Santrich bezalako buruzagi... [+]
FARC alderdiko burua ostegunean utzi du libre Kolonbiako Epaitegi Gorenak. AEBetako epaile batek narkotrafikoa egotzita urtebete preso izan da. Bake Akordioak kinka larrian jarraitzen du, eta FARC barnean tentsioak handiak dira.
Habanan sinatutako akordioa eta egungo errealitatea azalduko ditut, aurreko artikuluari segida emanez eta fokua pixka bat irekiz. Ahaleginduko naiz media nagusienetan oihartzun askorik ez duen aldearen ikuspuntutik egoera deskribatzen; noski, inongo objetibotasun asmorik gabe.
Isolamenduko 26. ziega da berea. Bogotako segurtasun handiko La Picota espetxean daukate. Itsua da duela hamar urtetik Leber sindromearen ondorioz, eta gainera diabetesa du. Hala ere, erabateko bakardadean daukate isolaturik preso. Bi margolari greziarren izena du jaiotzez,... [+]
Martxoaren 10ean hasi zen Kolonbiako Cauca eskualdean Bizitzaren, Lurraldearen, Demokraziaren, Justiziaren eta Bakearen aldeko minga (auzolana). 15.000 indigena mobilizatu eta errepideak moztu dituzte, hainbat nekazari elkarte eta mugimendu sozial eta zibilekin batera... [+]
FARCen historiako hirugarren komandante-burua izan zen, eta FARC alderdiko lehen presidentea da. Juan Manuel Santosen gobernuarekin hastapenetan ziren bake elkarrizketak gidaritza hartu zuenean. Aldi berean koordinatu zituen borroka armatuko eta bake-negoziazioko estrategiak,... [+]