No hi ha diners per a la guerra
Des de l'Edat mitjana la indústria armera ha tingut una gran importància a Euskal Herria. El coneixement de la tècnica de producció de ferro des de l'antiguitat va permetre la producció industrialitzada d'armes.
No obstant això, la xarxa de ferrerías que va generar la fortuna va suposar altres canvis socials, ecològics, jurídics i culturals. La producció armamentística va privatitzar molts boscos comunals. Els caps d'aquests tallers es van convertir en senyoretes i es van fer canvis estructurals per a beneficiar-los, estabilitzant en gran manera un sistema que s'ha mantingut fins als nostres dies.
Enfront dels senyors també neix un altre agent social: els rebels, un grup que pot enquadrar-se en la primera classe obrera del País Basc. Com a tot arreu, el petit poble ha proveït la riquesa de les classes altes i la nostra no ha estat una excepció. En els anys següents, sovint aquests rebels van ser els que es van aixecar a favor dels interessos de l'humil poble, un antic interessant.
D'altra banda, mentre les monarquies aprofitaven per a recaptar la riquesa que generava la producció per a alimentar les guerres dels rics, l'humil poble va començar a sofrir les conseqüències de les guerres.
El sistema jurídic basc original tenia mecanismes de protecció per a protegir els ciutadans de les guerres, com la tradició del “Malat de l'Arbre” o la legislatura en la qual quedaven lliures del servei militar fins a la implantació del model Estat-Nació. Per tant, en el litigi entre el poble humil i els senyors, a més de les condicions econòmiques, tenia el seu reflex en l'actitud de guerra.
Les institucions públiques basques no poden subministrar directa ni indirectament armes. L'actitud activa contra les guerres és fonamental
Per tant, també hi ha una “fi antibel·licista”, existeix sempre en nosaltres. Amb la implantació del servei militar obligatori tant en l'Estat francès com en l'Estat espanyol, els joves bascos van reaccionar amb deserció i a la fi del segle XX amb insubmissió. En el referèndum celebrat en Hego Euskal Herria també vam dir a l'OTAN que no.
Responsabilitats
Les quatre Diputacions d'Hego Euskal Herria són les responsables dels principals impostos. L'evolució històrica i la lluita al llarg dels segles han garantit el control d'aquests impostos, però a canvi cal pagar a l'Estat l'anomenat “contingent”. Les despeses del contingent es destinen directament a les despeses de “defensa”, Policia i control de fronteres. En aquest sentit, no podem oblidar la vergonyosa actuació de l'organització paramilitar “Frontex” en aquest moment. Els diners de les diputacions, els nostres diners, es destina a pagar una determinada manera d'entendre la “defensa”.
No obstant això, la militarització dels nostres impostos no es limita al contingent, a través de la política fiscal i de la quantitat que es destina al Govern Basc, el sector armero del País Basc compta amb diverses ajudes. Ajuda en impostos, recerca, adjudicacions... les nostres institucions no són neutrals. Quan denunciem “la guerra comença aquí” ho denunciem sobretot per això, perquè des de les nostres institucions públiques s'ajuda a l'armament.
És hora de traslladar la reivindicació del “sòl ètic” a les nostres institucions. Les institucions públiques basques no poden subministrar directa ni indirectament armes. L'actitud activa contra les guerres és fonamental.
Prop del 82% dels diners que obté la Diputació prové de la renda dels treballadors i del consum diari, és a dir, el personal de classe i els ciutadans del sector paguen principalment. Com abans ocorria amb els senyors de l'Edat mitjana, ara tampoc volem pagar les seves guerres.
No hi ha diners per a la guerra!
Ana Gorostidi, Andoni Rodríguez i Patxi Azparren, membres de la Iniciativa Gerrarik Ez Guipúscoa
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]
L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]
La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.
Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]
Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]