No hi ha diners per a la guerra
Des de l'Edat mitjana la indústria armera ha tingut una gran importància a Euskal Herria. El coneixement de la tècnica de producció de ferro des de l'antiguitat va permetre la producció industrialitzada d'armes.
No obstant això, la xarxa de ferrerías que va generar la fortuna va suposar altres canvis socials, ecològics, jurídics i culturals. La producció armamentística va privatitzar molts boscos comunals. Els caps d'aquests tallers es van convertir en senyoretes i es van fer canvis estructurals per a beneficiar-los, estabilitzant en gran manera un sistema que s'ha mantingut fins als nostres dies.
Enfront dels senyors també neix un altre agent social: els rebels, un grup que pot enquadrar-se en la primera classe obrera del País Basc. Com a tot arreu, el petit poble ha proveït la riquesa de les classes altes i la nostra no ha estat una excepció. En els anys següents, sovint aquests rebels van ser els que es van aixecar a favor dels interessos de l'humil poble, un antic interessant.
D'altra banda, mentre les monarquies aprofitaven per a recaptar la riquesa que generava la producció per a alimentar les guerres dels rics, l'humil poble va començar a sofrir les conseqüències de les guerres.
El sistema jurídic basc original tenia mecanismes de protecció per a protegir els ciutadans de les guerres, com la tradició del “Malat de l'Arbre” o la legislatura en la qual quedaven lliures del servei militar fins a la implantació del model Estat-Nació. Per tant, en el litigi entre el poble humil i els senyors, a més de les condicions econòmiques, tenia el seu reflex en l'actitud de guerra.
Les institucions públiques basques no poden subministrar directa ni indirectament armes. L'actitud activa contra les guerres és fonamental
Per tant, també hi ha una “fi antibel·licista”, existeix sempre en nosaltres. Amb la implantació del servei militar obligatori tant en l'Estat francès com en l'Estat espanyol, els joves bascos van reaccionar amb deserció i a la fi del segle XX amb insubmissió. En el referèndum celebrat en Hego Euskal Herria també vam dir a l'OTAN que no.
Responsabilitats
Les quatre Diputacions d'Hego Euskal Herria són les responsables dels principals impostos. L'evolució històrica i la lluita al llarg dels segles han garantit el control d'aquests impostos, però a canvi cal pagar a l'Estat l'anomenat “contingent”. Les despeses del contingent es destinen directament a les despeses de “defensa”, Policia i control de fronteres. En aquest sentit, no podem oblidar la vergonyosa actuació de l'organització paramilitar “Frontex” en aquest moment. Els diners de les diputacions, els nostres diners, es destina a pagar una determinada manera d'entendre la “defensa”.
No obstant això, la militarització dels nostres impostos no es limita al contingent, a través de la política fiscal i de la quantitat que es destina al Govern Basc, el sector armero del País Basc compta amb diverses ajudes. Ajuda en impostos, recerca, adjudicacions... les nostres institucions no són neutrals. Quan denunciem “la guerra comença aquí” ho denunciem sobretot per això, perquè des de les nostres institucions públiques s'ajuda a l'armament.
És hora de traslladar la reivindicació del “sòl ètic” a les nostres institucions. Les institucions públiques basques no poden subministrar directa ni indirectament armes. L'actitud activa contra les guerres és fonamental.
Prop del 82% dels diners que obté la Diputació prové de la renda dels treballadors i del consum diari, és a dir, el personal de classe i els ciutadans del sector paguen principalment. Com abans ocorria amb els senyors de l'Edat mitjana, ara tampoc volem pagar les seves guerres.
No hi ha diners per a la guerra!
Ana Gorostidi, Andoni Rodríguez i Patxi Azparren, membres de la Iniciativa Gerrarik Ez Guipúscoa
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]