Sabien que aquesta gran infraestructura, que s'havia considerat com un port pesquer que anava a situar d'una vegada en el mapa de Mutriku, no s'anava a poder fer tal com ho van dissenyar, tal com quedava ben clar en l'informe de Medi Ambient de 1999. Per això vostès van fragmentar aquest gran projecte i el van presentar per fases, per a mitigar el seu impacte en la seva execució i convertir aquest maldestre grup de formigons en un projecte que a poc a poc faria engolir als ciutadans.
Record que un dels regidors del seu partit va considerar públicament el projecte com un desastre a Mutriku, i que no va fer cas a un advocat ambiental que va definir i va explicar les actuacions il·legals que s'estaven duent a terme, com és el cas del PNB. Així mateix, vull recordar que a l'Ajuntament de Mutriku es va esmentar l'anul·lació de qualsevol indici de reflexió, amb el nom de "Tot o res".
Desoint les veus de disconformitat i els arguments, en 2004 es van iniciar els treballs i 3 anys després es van paralitzar, argumentant que la partida econòmica completa (uns 40 milions d'euros) havia finalitzat. Durant més de 15 anys han abandonat la preciosa i meravellosa zona marítima com si es tractés d'un abocador i, després de la reordenació del port pesquer tradicional, s'ha creat un únic lloc de treball que pot provocar calfreds.
Però la senyora Tàpia decideix, gairebé dues dècades després, i sense donar cap explicació concreta a la població, ara ha decidit reprendre el projecte denominat “fi del dic”. Per què? Una altra vegada, perquè hi ha 20 milions d'euros de diners públics que venen del cel, per a balafiar en treballs que van en contra de la ment dels mutriku i els visitants als quals ja se'ls ha acabat la paciència.
Com no hi ha informació transparent, i gràcies a l'una o l'altra declaració seva, sembla que vostès no se satisfaran amb les declaracions que s'han dit públicament (ara el dic acaba, després els futurs, “el projecte està caducat”…) i que construiran un altre port esportiu a Mutriku, que ja seria el segon.
És clar, no obstant això, que vostès fan el que fan, que tindrà un impacte negatiu per a tots els banyistes (per descomptat, fins que se cementan l'entorn de la piscina tradicional i tot l'espai entre el Tambor i Mollaberri ens prohibeixen banyar-se), perquè les aigües es reproduiran poc, per a tots els surfistes, pel seu impacte en l'ona d'Alkolea, perquè es condemnarà a la ciutadania i als visitants del poble una visió àmplia i bella cap a la mar, etc. Per tot això, esperem que el Govern Basc, en aquesta ocasió, tingui el degut respecte, humilitat i qualitat democràtica, per a tenir en compte l'opinió real del poble sobre aquest projecte i obra que canviarà per sempre les vides dels mutriku.
Així mateix, sol·licitem al Ministeri de Medi Ambient que revisi la informació presentada pel Govern Basc a la demarcació costanera per a justificar el port exterior i que, si detecta que el presentat en el seu moment (Port Pesquer Nou) no coincideix amb el que ara es pretén construir, procedeixi immediatament a retirar l'adjudicació que va permetre l'inici de les obres.
Així mateix, volem recordar a la UNESCO que des de 2015 Mutriku forma part de la seva Geoparque Mundial. Per això, instem la UNESCO a exigir al Govern Basc la paralització del projecte, que va ser aprovat en 2004, quan ni tan sols existia Geoparque, i ha quedat clar que les autoritzacions concedides en aquella època no es corresponen amb la situació i obligacions actuals.
Finalment, instem el Sr. Alcalde de Mutriku que, com més aviat millor, convoqui un referèndum vinculant perquè el poble decideixi si desitja continuar amb el projecte o acabar en la zona del dic i sanejar els voltants. No ens serveix utilitzar l'argument que caminem tard, menys encara quan no el reconeixem públicament, quan sospitem que des que la senyora Tàpia i el senyor Erkoreka van visitar el port de Mutriku al juliol de 2021 van conèixer l'evolució d'aquest projecte. I si no ho fa, senyor alcalde, esperem que el seu partit (EH Bildu) així ho exigeixi, perquè així ho indiquen els seus estatuts: “La presa de decisions estratègiques requereix el foment de la democràcia directa, impulsant i realitzant referèndums i consultes populars.”
Referèndum Vinculant ara a Mutriku.
Joseba Mugerza Goiburu, en representació del grup “Danborzaleak”.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]