Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Pentinant bruixotes


15 de juliol de 2021 - 04:50
Última actualització: 07:07

Diuen que es pentinen les bruixes... Però què fan amb la pinta, polir o allisar el pèl? Per a tots dos la Pinta de Bruixa (Dipsacus fullonum) és d'alagala. Allisar el pèl de dalt a baix, aixecar-lo de baix a dalt. La pinta autèntica és la fruita seca de la pinta de bruixa. Es tracta d'un card, un dels cards més grans i robustos, i el seu fruit ha estat utilitzat per a cardar, polir o esponjar. D'aquí el cognom Fullonum vol dir el dels cardenals. Tota la planta és espinosa, però així és el conjunt de flors que té en l'extrem de les tiges llargues. A la planta també se li ha anomenat arç, i al lloc on aquest card és abundant se l'ha denominat elordi. Encara s'usa, sobretot per a cardar la llana, ja que les crineres de la pinta de bruixa creen una cambra en fibres de pèl, una estufa o una manta per a mantenir la calor. Mai s'ha inventat una màquina capaç de fer aquest magnífic envaniment, si no es pregunta als britànics que en matèria de llana són els més blancs dels poltres, com diu Archibald William Smith en la seva edició de 1963 A Gardener’s Book of Plant Names (Llibre de noms de plantes per a vegetarià).

Kardaberatx, astacartas, arbustos, gardantx, gardantxuri, card, astrakales, etc... són molts els noms que té aquest card. El nom de kardu prové de la llengua púnica o amazígnea a través del pont de la llatina, de la seva arrel de "punxar" en elles. Punxant amb espines el card es defensa. També sap abandonar la simple guarda de si mateix per a atacar: les seves fulles es creuen de dues en dues i estan unides al peu, amb una espècie de mímic o calze que subjecta la tija. En aquest mímic recullen l'aigua de la pluja o la rosada. D'aquí el nom de Dipsacus, que prové de la paraula grega “dipsa” (set). Però no sols té set d'aigua. En l'aigua que acumula s'ofeguen molts insectes. Aparentment, en la història de les plantes és un dels inicis de la via de captura i consum d'insectes i es denomina protocarnívoro a la pinta embruixadora. Diuen que l'aigua que recull és bona per a enfortir el cabell que després pentinarà.

Carlemany obligava a conrear 94 plantes en els territoris del seu mandat a la fi del segle VIII o principis de la URL 0, incloent-hi la pinta embruixadora. És necessari per a cardar els teixits de les arrópatas, però també és coneguda l'herba medicinal. És una herba molt bona per a la cura del darrere d'egua, tan abundant en aquells temps i no fa molt temps. Es cou l'arrel amb vi, la tritura fins que pren forma de cera i es cura les esquerdes i les fístules, posades en emplastro o emplastro, així com les ferides. Així mateix, Andrés de Laguna, metge espanyol del papa Julio III, descriu una bella manera d'orinar amb facilitat. Diu: en cada llavor madura del cap de la pinta de bruixa viu un cuc o nematode (Ditylenchus dipsaci). Agafar-los i penetrar vius pel penis. François-Joseph Cazin, metge i gran promotor de la fitoteràpia, va escriure en 1850 sobre aquest mateix nematode, dient que ell agafava alguns per a llevar-li el mal de queixal i mastegava enfront d'ell.


T'interessa pel canal: Landareak
Regar a l'hivern
Al febrer, en ple hivern, la prioritat és tenir el cos ben regat. Igual que la noguera: utilitza les arrels com a magatzem a l'hivern, necessita arrels curtes i gruixudes per a recollir l'aigua i els nutrients del sòl.

2025-01-27 | Jakoba Errekondo
Herbes del porc
L'hivern és època de matança de porc. El fred li llevarà més fàcilment la calor. Si a nosaltres també ens llevessin la calor quan parlem de porcs!

2025-01-27 | Garazi Zabaleta
Xarxa Hazi
Lloc de recollida i difusió de les llavors del poble Ceguesa
L'Associació de la Terra de Demà d'Ipar Euskal Herria (BLE) porta anys treballant entorn de la biodiversitat conreada. “Hem posat en marxa diverses projeccions, una d'elles sobre les llavors de l'horta”, explica Nico Mendiboure, membre de la Xarxa de Llavors. Fa quatre anys... [+]

Caçador poderós d'aspecte feble
Els insectes més grans que actualment viuen en el planeta Terra poden tenir una grandària aproximada de 30 cm, aproximadament una sisena part d'un ésser humà. Entre ells es troben les papallones i els gegants sits o els escarabats grossos. Com observar a una criatura de tot... [+]

2025-01-22 | Julene Flamarique
En marxa el projecte de declaració de l'aiguamoll d'Errobi com a “Reserva Natural Nacional”
L'aiguamoll de Lapurdi és fonamental per a la supervivència de la biodiversitat. La proposta, que s'ha ampliat en l'àmbit, inclou tot el sistema hidràulic de la zona d'Errobi, com els afluents de Baiona, Angelu, Basusarri, Milafranga o el riu Aturri d'Uztaritze. El projecte... [+]

Lectures per a enguany
Al principi del nou any sembla que ens renovem d'idees, i alguns fem llistes de tasques a realitzar. Una d'aquestes tasques és la llista de llibres que haig de llegir, una llista cada vegada més grossa. No pocs de vostès m'han preguntat què llegeixo, per la qual cosa he pensat... [+]

2025-01-20 | Jakoba Errekondo
Euskal Herria banana república
Conec a dos amics que mai han menjat un plàtan, a un jo. Però la gent és partidària de la separació. El plàtan és un gènere de plantes originades a Àfrica i Àsia (Musa x paradisíaca), però avui dia a Amèrica també es fa molt. El major productor és l'Índia i el... [+]

2025-01-20 | Garazi Zabaleta
Per unitat
"El nostre és un espai de tests per a l'agricultura regenerativa i per a projectes col·lectius"
Amb l'objectiu de formar-nos en l'agricultura i provar un mateix en la producció i comercialització abans de posar en marxa els seus propis projectes, ja estan en marxa diversos punts de test agrícoles. A Àlaba, el Centre de Test Agrícola d'Alea es va posar en marxa en 2023,... [+]

2025-01-20 | Iñaki Sanz-Azkue
Una granota que estima el fred
Les fulles dels arbres han caigut i el sòl del bosc està cobert. No obstant això, entre la terra i les fulles vermelles es produeix una fina capa que rep poca atenció, però que pot tenir gran importància per a la supervivència de moltes espècies. Manté la humitat, atreu... [+]

Arrenquen el diumenge en Arrankudiaga-Zollo la plantació de bosc amb espècies autòctones
El propietari de la parcel·la ha signat un conveni amb la Fundació Lurgaia i el grup ecologista Sagarrak ha fet una crida per a unir-se a la plantació. Els alumnes de l'Institut Zaraobe van treballar el dimarts en la plantació d'arbres.

2025-01-13 | Garazi Zabaleta
Caseriu Urteaga-Urkulegi
Verdures, fruites i carn, diversificació com a base de la producció
Urteaga i Urkulegi són dos caserius veïns d'Itsaso (Guipúscoa), que fa anys es van unir i van posar en marxa un projecte conjunt. “Ajuntem els dos caserius i iniciem el projecte de producció, i des de l'any 2011 treball amb total dedicació”, explica Gorka Sasieta,... [+]

2025-01-13 | Jakoba Errekondo
No fer olor
El nas diu la veritat. És difícil enganyar el nas. No es pot evitar l'olfacte. L'apassionant, apassionant, apassionant estudi del camí de la connexió nasal a l'a el cervell és per a molts investigadors. Si el pont entre l'olor i la memòria no és el més ràpid, sí un dels... [+]

Bagera, nosaltres també, sempre contents... les angules no tant.
Quan fa 180 milions d'anys el continent de Pangea es va desmembrar, l'anguila havia après a travessar la mar de Thetis. Des de llavors els continents han anat movent-se i diferenciant les espècies d'anguila. Entre les 20 espècies d'anguila que s'han distingit del seu avantpassat... [+]

2025-01-08 | Garazi Zabaleta
Aina Socies Fiol
"En cada illa de les Illes Balears hi ha moltes varietats de plantes que no existeixen en les altres"
Moltes d'elles uniran Balears només amb Oporleku, però a l'illa de Mallorca tenen un moviment viu entorn de l'agroecologia i el consum: L'Associació de Varietats Locals de Mallorca (associació de varietats locals de llavors) és un exemple d'això. A principis de desembre, la... [+]

2025-01-08 | Nicolas Goñi
Com convertir els sòls en auxiliars del clima?
La sequera i les pluges extremes s'han convertit en una nova normalitat. Entre els danys econòmics i ecosistèmics que augmenten, els soferts pel cultiu no són els més baixos. Es tracta de sòls que es dessequen en èpoques de sequera o que no poden absorbir tot l'aigua en... [+]

Eguneraketa berriak daude