Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Pentinant bruixotes


15 de juliol de 2021 - 04:50
Última actualització: 07:07

Diuen que es pentinen les bruixes... Però què fan amb la pinta, polir o allisar el pèl? Per a tots dos la Pinta de Bruixa (Dipsacus fullonum) és d'alagala. Allisar el pèl de dalt a baix, aixecar-lo de baix a dalt. La pinta autèntica és la fruita seca de la pinta de bruixa. Es tracta d'un card, un dels cards més grans i robustos, i el seu fruit ha estat utilitzat per a cardar, polir o esponjar. D'aquí el cognom Fullonum vol dir el dels cardenals. Tota la planta és espinosa, però així és el conjunt de flors que té en l'extrem de les tiges llargues. A la planta també se li ha anomenat arç, i al lloc on aquest card és abundant se l'ha denominat elordi. Encara s'usa, sobretot per a cardar la llana, ja que les crineres de la pinta de bruixa creen una cambra en fibres de pèl, una estufa o una manta per a mantenir la calor. Mai s'ha inventat una màquina capaç de fer aquest magnífic envaniment, si no es pregunta als britànics que en matèria de llana són els més blancs dels poltres, com diu Archibald William Smith en la seva edició de 1963 A Gardener’s Book of Plant Names (Llibre de noms de plantes per a vegetarià).

Kardaberatx, astacartas, arbustos, gardantx, gardantxuri, card, astrakales, etc... són molts els noms que té aquest card. El nom de kardu prové de la llengua púnica o amazígnea a través del pont de la llatina, de la seva arrel de "punxar" en elles. Punxant amb espines el card es defensa. També sap abandonar la simple guarda de si mateix per a atacar: les seves fulles es creuen de dues en dues i estan unides al peu, amb una espècie de mímic o calze que subjecta la tija. En aquest mímic recullen l'aigua de la pluja o la rosada. D'aquí el nom de Dipsacus, que prové de la paraula grega “dipsa” (set). Però no sols té set d'aigua. En l'aigua que acumula s'ofeguen molts insectes. Aparentment, en la història de les plantes és un dels inicis de la via de captura i consum d'insectes i es denomina protocarnívoro a la pinta embruixadora. Diuen que l'aigua que recull és bona per a enfortir el cabell que després pentinarà.

Carlemany obligava a conrear 94 plantes en els territoris del seu mandat a la fi del segle VIII o principis de la URL 0, incloent-hi la pinta embruixadora. És necessari per a cardar els teixits de les arrópatas, però també és coneguda l'herba medicinal. És una herba molt bona per a la cura del darrere d'egua, tan abundant en aquells temps i no fa molt temps. Es cou l'arrel amb vi, la tritura fins que pren forma de cera i es cura les esquerdes i les fístules, posades en emplastro o emplastro, així com les ferides. Així mateix, Andrés de Laguna, metge espanyol del papa Julio III, descriu una bella manera d'orinar amb facilitat. Diu: en cada llavor madura del cap de la pinta de bruixa viu un cuc o nematode (Ditylenchus dipsaci). Agafar-los i penetrar vius pel penis. François-Joseph Cazin, metge i gran promotor de la fitoteràpia, va escriure en 1850 sobre aquest mateix nematode, dient que ell agafava alguns per a llevar-li el mal de queixal i mastegava enfront d'ell.


T'interessa pel canal: Landareak
2024-09-08 | Garazi Zabaleta
Hobbea
Fomentant les relacions transfrontereres de productors de cereals i forners
El projecte transfronterer HoBB neix de la col·laboració entre Hazialdeko de Navarra, l'Associació de la Terra de Demà d'Ipar Euskal Herria (BLE) i Biolur de Guipúscoa. “Teníem contacte entre nosaltres des de fa temps entorn dels blat, però, d'alguna manera, el projecte... [+]

2024-09-08 | Jakoba Errekondo
Posa't la borratja i menja
"Nai dezu bat borratja loriak?", va escriure entre 1906 i 1908 Oriano Iraola Aristigieta en un dels articles que publicava en la revista Baserritarra. Borratja (Borago officinalis) ha estat una de les plantes medicinals més famoses: per a calmar la tos, diürètics,... [+]

Volador que corre
Igual que altres casos d'insectes, també se'l nomena en alguns països sota la paraula “tigre”. No faltava, per descomptat, l'habilitat de caçar que s'esperava amb tal nom! I així és.

Escola forestal amb nens amb problemes de mobilitat: superació de pors i límits
Dos alumnes de 5 anys amb dificultats per a moure's i caminar han gaudit d'una sessió setmanal d'escola forestal en el col·legi d'Irun: el repte iniciat entre fronteres i pors ha tingut grans beneficis, desenvolupament i aprenentatge. "Són estudiants molt protegits i els ha ajudat... [+]

2024-09-02 | Garazi Zabaleta
Habelarte
La cuina de les festes de Leitza, de la mà de baserritarras agroecològics
Per segon any consecutiu, l'associació de baserritarras Habelarte s'ha fet càrrec dels sopars en el Gaztetxe de les festes de Leitza. L'oferta diària ha estat completada amb productes de productors agroecològics de la Muntanya de Navarra, i centenars de persones han passat del... [+]

2024-09-02 | Jakoba Errekondo
Calçota, la ceba espigolada dels catalans
Agitem els mandrosos estius de l'horta. La primera tardor era el començament de la temporada del txotx de la sidra, ara la tenim en el melic de l'hivern. Qualsevol que tingui algun conegut català pot pensar que la sidra dolça es va posposar i es va crear una nova temporada de... [+]

2024-09-02 | Iñaki Sanz-Azkue
Reina de les aigües ràpides
Un rierol flueix entre roques i roques. Petits salts d'aigua, ràpids i tolls es barregen al llarg del llit. L'aigua està freda, però així li agrada al tritó pirinenc. De fet, aquest petit amfibi, acostumat a nedar contra corrent, no tria cap lloc en el qual viure. Necessita... [+]

2024-08-26 | Garazi Zabaleta
Baztan
En la Residència d'Elizondo, a la recerca de menús saludables i sostenibles
L'Ajuntament de Baztan va fer el salt a la fi de l'any passat per a fer pública la gestió de la residència d'ancians d'Elizondo i des de llavors, l'organització de la mateixa ha quedat a les seves mans. Al costat d'aquest traspàs, una de les decisions de l'Ajuntament ha estat la... [+]

2024-08-26 | Jakoba Errekondo
Casta domèstica
Està en ratxa. Ben orgullós. Les seves arbredes, aguacatedias, ens han arribat fins a la porta de la casa. Cada vegada veuràs més alvocat en les cuines i sentiràs que és sa. Com el seu nom indica, la Persea americana procedeix d'Amèrica, concretament de la regió coneguda... [+]

Colors taronges de setembre
Què necessita el nostre cos en aquest moment? Pren consciència de la influència del temps, el descans, el moviment i l'alimentació de l'època en el nostre benestar. El nostre entorn natural ens proporciona amb coneixement els aliments que necessitem al llarg de l'any,... [+]

2024-08-12 | Estitxu Eizagirre
Selva d'horta
Treballant la bellesa de la vida cap a l'autosuficiència
Odei Etxeberri Bimboire, Gorka Roca Torre i els seus fills Oihan i Miru són autosuficients en alimentació. Per a això, han hagut d'analitzar en quins aliments i quantitats necessita el cos; en quins aliments es troben; què conreen per a aconseguir tots ells en cada estació... [+]

No hi ha malament camamilla
Quan començaré l'article d'avui, també estan en la meva memòria els que anomenen al noble Chamaemelum, al jardí dels camps, la pell, l'herba de les mares o les margarides; un de vosaltres m'ha escrit des de fa no molts dies des d'Instagram dient: “Avui a l'alba he recollit el... [+]

Gregorio Ugartemendia. Autor de les fagedes
"La gent vol canviar d'arbre immediatament i es beneficia, i això no està"
Sortida de Tolosa i pujada a Bedaio cap a Menditxiki. En una Bedaio, en l'altra Zarate, a la frontera entre Guipúscoa i Navarra. Allí estan les parcel·les que ens proposem, Itxitua i Erlo, en uns altres temps Lahar, Pagadi avui: Tens el bosc de Gregorio Ugartemendia... [+]

2024-07-22 | Jakoba Errekondo
Nom per ciència
En els últims anys m'he lliurat a la reixa d'arbres i arbres. Vaig pels camps, pels camps i pel camí, sense poder sortir. T'adonaràs que tinc un especial respecte pels arbres i els arbres, almenys de tant en tant recorres aquest racó de Bizi Baratzea d'ARGIA. I últimament,... [+]

2024-07-22 | Garazi Zabaleta
Plantació d'arrels
Fruitera, fruitera i viver ecològic
Mahaño Lanathoua va començar a plantar arbres en els terrenys del seu pare en 2017 amb la idea de conrear l'horta forestal. “Al principi no es tractava de crear una economia d'aquí, sinó de fer passos cap a la nostra autosuficiència”, ha recordat l'agricultor. No obstant... [+]

Eguneraketa berriak daude