El lector pot pensar que organitzar trobades sobre la caça de bruixes és una espècie de novetat o resultat d'una última línia de recerca assumida pel feminisme. En qualsevol cas, els qui treballen la historiografia feminista porten dècades fent una lectura no habitual d'aquest procés contra les dones. Així, en mirar aquest procés des d'un altre punt de vista, ens hem adonat que a través d'aquest fet històric es van fer els passos necessaris per a construir una estructura que és la base de la societat actual. A partir d'aquest fet podem entendre per què al llarg de la història s'ha naturalitzat la violència contra les dones, que ha arribat fins als nostres dies, i a partir d'aquest fet podem entendre la creació del fons del capitalisme.

És a dir, la caça de bruixes no va ser un procés perifèric, sinó que, a partir del segle XVI, la persecució que es va desenvolupar a Europa contra milers de dones va ser fonamental per a entendre les múltiples formes que adopta l'actual sistema econòmic i la violència del patriarcat. Per això, considerem que és imprescindible posar sobre la taula aquest tema i reflexionar i debatre sobre això.

A conseqüència d'aquella caça contra els cossos de les dones, milers de dones van ser assassinades a Europa. No obstant això, i a pesar que va ser un dels processos històrics més sagnants dels últims segles, les petjades d'aquests assassinats no apareixen en cap lloc, ni en les llistes de carrers dels nostres pobles i ciutats, ni en els llocs relacionats amb la caça de bruixes, ni en les estúpides imatges de bruixes que posem a la disposició dels nostres fills. No es diu ni es diu clarament que aquelles dones que van ser estigmatitzades amb la denominació de bruixes van ser violentament torturades i assassinades. Per contra, se'ns ofereix un imaginari ingenu, una anciana rostida, un gat negre en la falda i un barret punxegut al cap (a Euskal Herria durant els últims anys hem tornat a tirar de casa aquesta imatge, i en lloc de l'habitual barret negre, li hem posat un barret de tela blanca). En el millor dels casos, hem afegit a la imatge de les bruixotes capacitats miraculoses, hem convertit a la bruixa tradicional en una dona sàvia i empoderada, i així hem creat una imatge progre de la bruixa, digna de digerir per les dones més conscienciades.

Si volem reivindicar la memòria d'aquestes dones, el maquillatge de la imatge de la bruixa i oferir un producte més tendre no ens ajuda en res. El que hem de fer és invertir aquest fals coneixement que té la societat de les bruixes i explicar enlaire i clar que aquestes denúncies i assassinats van formar part d'una estratègia ben pensada i ben realitzada per a estigmatitzar a les dones.

La negació d'un lloc en la història i l'ocultació de la violència contra les dones acusades de bruixes ens indiquen clarament que la caça de bruixes i el propi concepte de bruixa són una font de conflictes. La redenominació d'aquests dos conceptes ens permetrà rellegir la història i, en conseqüència, les dones ens podrem mostrar com a subjectes de la història. Per tot això, amb l'organització d'aquesta trobada, hem volgut iniciar un procés per a reescriure la memòria i recuperar els llocs de memòria de les dones denunciades per bruixeria, i amb aquest objectiu ens hem reunit a Pamplona dones procedents d'Euskal Herria, els EUA, l'Equador i altres llocs de l'Estat espanyol.

A Euskadi no hi ha un museu que tingui com a eix el punt de vista de les dones assassinades per bruixeria, ni cap altre lloc per a la seva memòria. Quan cantem que som nets de les bruixes que no vau cremar, s'explica la intenció de designar aquesta memòria. L'enorme treball que estan realitzant les ones feministes i les dones historiadores ens ha obert el camí per a fer una lectura més justa de la nostra història. Mirant cap endavant es veu un bonic camí.

Aquesta opinió l'ha publicat Berria i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC by-sa