Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Al fil del solstici


23 de juny de 2021 - 10:05
Última actualització: 12:10
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

En el segle XVI el polonès Nicolás Copèrnic (1473-1543) ens va aclarir les fluctuacions entre la terra i el sol. Fins llavors, en catorze segles, les teories de Tolomeo (cap. el segle XV), tota la constel·lació es movia entorn de la terra. A Nicolás li havien cremat gairebé furiosament perquè la terra girava entorn del sol i no perquè el sol donés tornades al voltant de la terra. Un any més, amb motiu de les festes de Sant Joan, en el solstici d'aquest estiu es cremaran moltes andròmines velles, donant lloc a grans flames. Però en temps no tan antics es va cremar a persones en el foc. La nova teoria de Nicolas, segons Nicolas, admetia que també tenia precedents. Per exemple, l'astrònom Aristarc de Samos, grec del segle II anterior a la nostra època. Per tant, és una idea antiga de l'heliocentrisme.

Avui dia tothom sap que la terra gira al voltant del sol, al mateix temps que la terra, en rotació, girant contínuament entorn d'un eix. Em ve al capdavant la imatge d'un peó que ens van donar en la infància per a ensenyar-nos el sol i el funcionament de la terra. Mentre el propi Cizota dona voltes pel sòl, dona la volta d'un costat a un altre en forma d'el·lipse. Un bon exemple. Fins i tot el Xiprer ha caminat una mica torçat amb el seu eix, que és el que ens marca els solsticis i equinoccis del sol en la terra en la qual vivim.

Hauria estat difícil que segles abans es plantegés l'heliocentrisme, quan es deia que la terra era el pla. Alguns filòsofs grecs van afirmar que la Terra era esfèrica, no tal com avui ho reconeixem, una cosa més complicada, però que la deixem per a una altra. Avui dia, en el segle XXI, encara hi ha qui diu que la terra és un pla. (Si vols, hi ha articles en internet). No obstant això, en els dies de Copèrnic seria difícil comprendre com dimonis es trobaven els homes, a dalt o a baix, en l'hemisferi oposat. Encara sort que un segle després va venir Isaac Newton amb la Llei de Gravitació. Ens tranquil·litzem una mica!

"Hi ha un altre centrisme que no hem vençut. Jo diria que ha augmentat, augmentat, s'ha eixamplat: Antropocentrisme. No creguis que això també té a veure amb el cosmos"

Sortim d'aquella visió geocèntrica del cosmos que teníem durant milers d'anys i passem a una visió heliocèntrica i la visió de l'univers va canviar radicalment. La cosmologia, i les ciències en general, van obrir els nostres cervells i es va produir un rebrot en els segles XVI i XVII. Renaixement.

Però hi ha un altre centrisme que no hem vençut. Jo diria que ha augmentat, augmentat, s'ha eixamplat: Antropocentrisme. No ho crees, això també té a veure amb el cosmos. Quan l'ésser humà s'ha posat en la terra com a base, punt de vista, gestor, adaptador…, la terra continuarà donant la volta al sol, però en cada volta, any rere any, és més pobra. A aquest antropocentrisme cal afegir l'androcentrisme. L'ésser humà, i especialment el masculí, el centre del cosmos.

Quan l'home va passar del Paleolític al Neolític, fa aproximadament 12.000-10.000 anys, es va convertir en sedentari. Va començar a conrear camps i a criar bestiar, i vaig continuar caçant i recollint fruits. Va haver-hi grans canvis. La llengua, el llenguatge va ser el més important, i la creació i l'ús dels rols. Va sorgir un món nou. Si abans eren famílies o clans, ara es formen tot tipus de grups molt vinculats, inclosos els caps. L'home d'aquella època era mític i a través del llenguatge va tractar molt bé el món de la imaginació. Aviat es van buscar forces poderoses mítiques per a resoldre els problemes sorgits en aquella primera ment desenvolupada.

Un parell d'o tres mil anys després van sorgir les religions, les religions teistes. El procés no va ser espontani. Eren religions inventades per l'home mateix, i que expressaven que era voluntat dels déus, que eren mandats escrits pels déus, que els déus els parlaven en somni, etc. A l'home li venia bé ser un déu inventat a la seva mesura. Sempre al seu favor i en contra de l'enemic. Hi havia fins a la possibilitat de ser un Déu als caps, als reis: Faraons a Egipte o Cèsars a Roma. L'home, descontentament amb la seva, va lluitar per més i va dir: “Gora gu eta gutarrak, ningú millor que nosaltres, som triats i els déus estan del nostre costat”. D'aquesta manera, els que estaven al voltant d'ell es feien enemics amb facilitat. Mireu la història, els imperis terribles: persa, babilònic, egipci, grec, romà, espanyol (incloent Sud-amèrica), desig d'imperi alemany (Nazis). I les revolucions…? França, Rússia. I què dir de les revolucions comercials i financeres: Amèrica del Nord, la Xina, el Japó…

Però encara no ha acabat el mític estadi: la globalització. Darrere d'aquesta paraula s'amaguen molts conceptes. A mi, almenys, se m'ocorren moltes preguntes. No era la globalització el que feien els grans imperis, encara que uns es feien més rics que uns altres? Què feien les nacions europees amb la colonització? No serà la globalització actual la mateixa, però camuflada? No tenim avui el mateix nivell de consciència que fa 8.000 anys, mític? I, finalment, no estem encara, segons totes les aparences, immersos en un antropomorfisme? Quan arribarà l'ésser humà a una altra consciència més madura? La nova perspectiva, potser s'està desenvolupant, però el nivell de consciència…?

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Què volen les víctimes de la violència masclista?

Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]


2024-11-14 | Josu Iraeta
Per voluntat col·lectiva

Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.

Però,... [+]


Tecnologia
Mòbils en educació

Un pare de Bilbao m'ha preguntat sobre el protocol d'educació secundària que s'està elaborant en l'AMPA entorn dels mòbils.

Tal com he llegit en la web del Govern Basc, al gener de 2024 es va parlar en els centres educatius sobre la regulació dels mòbils, que no existirà cap... [+]


Materialisme histèric
Abraçada

A vegades fas una benedicció, i diguis on havies de dir-ho, segur, i quan hagis acabat, vols plorar sanglotant. Quan tot va haver acabat, amb l'afecte de l'equipatge, t'ha fet una abraçada llarg com si t'estigués subjectant.

Pot ser que una vegada t'hagis ficat al llit amb un... [+]


2024-11-13 | Roser Espelt Alba
Maczucato i una política industrial que no molestarà a ningú

Cinc dècades després, sembla que estem deixant enrere el Consens de Washington. La crisi climàtica i, sobretot, la pujada de la Xina han reinventat l'interès pel lideratge i la participació activa que el país hauria de tenir en l'economia. Els antics gestors de l'austeritat,... [+]


Pervivència

Arran de la denúncia contra Iñigo Errejón per violència masclista, sembla que alguns s'han adonat que en partits, sindicats i institucions d'esquerra les dones no estem lliures de rebre violència per part dels homes afiliats. A més, ha quedat clar que en aquestes situacions... [+]


2024-11-13 | Iñaki Barcena
Megaprojecte turístic antidemocràtic

Fa dos anys Urdaibai Guggenheim Stop! Des de la creació de la plataforma popular, Urdaibai no està a la venda! escoltem la tornada pertot arreu. El passat 19 d'octubre ens vam reunir a Guernica milers de persones per a rebutjar aquest projecte i, al meu judici, són tres les... [+]


2024-11-13 | Bea Salaberri
Moltsa fina

Hace dues setmanes, el finançament de les ràdios franceses estava en dubte, ja que el Ministeri de Cultura de França pretenia rebaixar un 35% les subvencions a les associacions locals. En aquella ocasió, hi havia en el mercat de treball unes 200 associacions, entre les quals... [+]


2024-11-13 | Jesús Rodríguez
La gota que faltava per a desbordar-se

25 d'octubre. La Societat Valenciana de Meteorologia ha anunciat que la setmana que ve una gota freda de les altes temperatures podria provocar pluges torrencials a València. Dia a dia, es confirmen les previsions, i el 29 d'octubre, a primera hora del matí, l'Agència Estatal de... [+]


Construint el País Basc del demà

En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]


2024-11-11 | Patxi Azparren
Procés constituent basc

Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]


L'any de la plataforma popular Meaka-Irimo
A vegades necessitem una amenaça per a saber la importància del que està en perill. I la magnitud d'aquesta amenaça depèn de la força que sentim dins de nosaltres per a respondre a una possible agressió. Quan t'adones, et veus a tu mateix treballant intensament per a... [+]

2024-11-11 | Gorka Torre
“Justizia euskaraz eta euskaraz justizia”
Baionako epaileei bigarren gutuna

Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]


2024-11-08 | Egurra Ta Kandela
Línies estratègiques del Govern Basc
Si la lectura del Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables (PTS EBB) per als agricultors i ramaders va ser decebedor –i va ser–, no és que hagi estat molt més alegre llegir l'informe de respostes a 4.217 al·legants referent a això al juliol de 2023. Es va publicar... [+]

Eguneraketa berriak daude