La dada de la bretxa salarial entre dones i homes adquireix centralitat en el Dia Europeu per la Igualtat Salarial. Igual que el 22 de febrer, un any més, tant les institucions com els mitjans de comunicació han donat el seu reflex en el salari de la desigualtat per gènere. Per exemple, en la compareixença del dimarts per part d'Emakunde es va indicar que la bretxa salarial en la CAB era del 17,9%; en euros, un home cobra 5.914 euros més a l'any que una dona, segons la mitjana.

El sindicat LAB i la Fundació Ipar Hegoa han realitzat càlculs d'Hego Euskal Herria i han publicat les dades en un informe titulat "Estudi sobre la bretxa salarial en Hego Euskal Herria". De les dades recollides en l'Enquesta sobre l'estructura salarial 2020 de l'INE, s'ha comparat el salari net mig anual entre homes i dones, obtenint-se un salari brut mitjà de 32.645,74 euros per als homes i 26.442,20 euros per a les dones. "Això significa que els homes cobren una mitjana de 6.200 euros a l'any més que les dones*. Dit d'una altra manera, el salari mitjà dels homes és un 23,5% superior al de les dones*", conclou l'informe.

Bretxa salarial més profunda del que diuen les dades oficials

Més enllà d'aquestes dades, l'anàlisi realitzada per LAB i el Nord Sud mostra una nova dimensió de la bretxa salarial: la bretxa per divisió sexual del treball. Fins i tot han considerat aquest aspecte com l'origen de la mateixa bretxa salarial: "Les dones* estan devaluades, són les obres de menor valor. Cobrem menys per fer el mateix treball, per la qual cosa sofrim una discriminació estructural per ser dones*, és a dir, està valorat en funció de qui ho fa, no en funció del treball que fem".

En aquest sentit, subratllen que l'aspecte en part "socialment acceptat" és el de la bretxa salarial, ja que es considera lògic que alguns treballs que realitzen els homes estiguin més ben remunerats que uns altres que realitzen les dones. Tal com es recull en l'informe, la segregació vertical (pagament de salaris diferents en funció del gènere als treballadors en la mateixa empresa) es percep de forma més clara i facilita l'entrada en vigor de mesures contràries, però la segregació horitzontal (bretxa salarial entre professions de la mateixa categoria) no és tan fàcil de detectar. En aquest sentit, l'informe també analitza la bretxa salarial entre treballadors de la mateixa categoria professional, fent constar que la quantia de la mateixa és superior a la que reflecteixen les dades oficials.

Per a quantificar la bretxa salarial per sexe, s'han comparat els convenis col·lectius dels sectors feminitzats i/o masculinizados. D'una banda, els convenis dels sectors del metall, neteja viària i construcció; i per un altre, els de residències d'ancians, indústria alimentària i comerç i neteja d'edificis. En aquests sectors s'han seleccionat i comparat les "categories que poden ser homogènies, és a dir, aquelles en les quals es fan treballs similars". El resultat és una bretxa salarial significativament superior a la que es recull en les dades oficials.

L'estudi detecta una major desigualtat entre el peó ordinari del magatzem de construcció de Guipúscoa i el peó ordinari de la residència d'ancians. Encara que tots dos llocs estan situats en la mateixa categoria, el personal de magatzem cobra un 90,30% més, amb un salari gairebé el doble. En euros, el salari mig anual de la persona empleada de residència d'ancians seria de 16.870 euros i el de magatzem de 24.512,59 euros.

Les comparacions també aporten altres dades significatives. Per exemple, a Àlaba el sou dels treballadors de la construcció és un 82,73% superior al dels treballadors del supermercat, en Bizkaia cobren un 50,35% més que els treballadors de la residència d'adults, i en Hego Euskal Herria el sou dels treballadors del metall és un 45,36% superior al dels treballadors de les residències d'adults.

"Això no significa que els salaris dels sectors masculinizados siguin "molt alts". Per contra, els salaris dels sectors feminitzats són "molt baixos", ha subratllat la secretària feminista de LAB, Maddi Isasi.

Segons el sindicat, "avui dia la lluita contra la bretxa salarial s'està fent sobretot a nivell d'empresa, però nosaltres creiem que és estructural i que així hem d'afrontar-la. A nivell local, posant en valor les lluites que cal fer per empresa".

Lluita sindical, decisiu

A més dels citats, l'estudi realitzat ofereix l'oportunitat de fixar-se en altres aspectes. Per exemple, d'un territori a un altre es poden apreciar diferències en el salari que perceben els treballadors pel mateix treball. Motiu: "La diferència també depèn de la correlació de forces, de la negociació col·lectiva i de l'acció sindical. A tall d'exemple, en el cas de les residències de persones majors les diferències entre països són molt importants".

En aquest sentit, l'informe assenyala clarament que la lluita sindical és fonamental per a millorar els convenis. No obstant això, han matisat que el valor que es dona a les lluites de l'un i l'altre és diferent: "Ens agradaria problematizar per què s'obtenen millors resultats en les lluites dels sectors masculinizados que en les feminitzades, que té relació directa amb el valor que es dona a cada treball. Donat el menor valor dels treballs que realitzem les dones*, també estan devaluades les baralles per millorar les condicions que es duen a terme en aquests treballs (això es veu clarament si comparem el grau de conflictivitat actual en els sectors feminitzats amb els resultats d'aquestes lluites)".