Cada cinc anys, el Pacte Tripartit entre el Govern de Navarra, el Govern Basc i la Institució Pública del Basc d'Iparralde realitza una enquesta sociolingüística del País Basc. Es va celebrar per última vegada en 2021 i els resultats s'han publicat enguany.
En el cas d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, el 36,2% de la població major de 16 anys és euskaldun, el 18,6% és vascohablante i el 45,3% és castellanoparlant. Des de la primera enquesta, en 1991, el número d'euskaldunes ha augmentat un 12%. Per territoris, més de la meitat dels residents a Guipúscoa (51,1%) són bascos, un terç en Bizkaia (30,6%) i gairebé una quarta part a Àlaba (22,3%). Per edat, el major percentatge d'euskaldunes es troba entre els joves d'entre 16 i 24 anys: El 74,5% són bascos, enfront del 25% de 1991. Per contra, només el 31,5% dels majors de 65 anys són bascos. Les que tenen més facilitat per a parlar en castellà són el 44,3%, un 6,5% més que fa 30 anys. Mentrestant, els qui parlen més fàcilment en basc són el 27,4%, un 7,2% menys que en 1991.
En Nafarroa Garaia, el 14,1% són euskaldunes, el 10,6% són vascoparlantes i el 75,3% són castellanoparlants. Des de 1991, el nombre de persones amb coneixements de basc ha augmentat un 10,6%. En aquest any, la proporció respecte als receptors dels bascos era doble, i en l'actualitat el 60% són bascos i el 40% són receptors. Quant als trams d'edat, la major franja d'edat dels qui saben basca és la de joves de 16 a 24 anys, ja que el 40% ho sap. Per contra, només el 15,7% dels majors de 65 anys són capaços de comunicar-se en basc. Segons els àmbits definits en la Llei del Basc de 1986, el 76% de la població de la zona vascófona sap basca, el 24,1% de la zona mixta actual i el 9,1% de la zona no vascófona. Segons les dades de l'enquesta, el 51,6% dels vascohablantes són bilingües castellans, és a dir, parlen millor en castellà que en basc. En tots dos casos el 28% ho fa de manera similar i només el 20,4% ho fa millor o més fàcilment en basc. En el primer any de l'enquesta, el percentatge de bilingües castellans era del 32,8% enfront del 40,6% de bilingües bascos.
Al País Basc Nord els bascos representen el 20,1% del total de la població, el 9,4% els receptors i el 70,5% els castellanoparlants. En comparació amb els resultats de 2011, el nombre de persones amb coneixement de la llengua ha disminuït un 1,2%, en línia amb el descens d'anys anteriors, però difuminat. Entre les persones majors (+65) és el major percentatge d'euskaldunes, amb un 25,7%; entre les més joves (16-24 anys) la proporció és del 21,5% i ha augmentat un 3,9% des de 2011. Quant als països, gairebé la meitat de la població de Baixa Navarra i Zuberoa és euskaldun, i sense tenir en compte la zona BAM (Baiona-Biarritz), els bascos són el 23% en Lapurdi. En el cas del camp BAM, només el 8,4% sap basc. Entre els vascohablantes d'Iparralde, el número d'euskaldunes que millor es desemboliquen en basc que en castellà continua descendint, encara que entre 16 i 24 anys ha començat a recuperar-se.
Durant les últimes setmanes he tingut a les meves mans aquests dos llibres: L'espai de reflexió en basca (Euskaltzaindia, 2024) i Mariano Ferrer, el periodisme reflexiu. Periodisme i compromís (Erein, 2023) . He llegit que el 42,2% dels bascos veu ETB1 i el 20,6% llegeix la... [+]
Jo mateix podria dir-ho, però Macron ho va dir. Es creu que són instruments per a dividir a la nació francesa si ja existien en l'exágono abans que el francès es convertís en llengua d'Estat. En lloc de reconèixer que França va vèncer, va uniformitzar i va assimilar als... [+]
Durant les últimes setmanes he tingut a les meves mans aquests dos llibres: L'espai de reflexió en basca (Euskaltzaindia, 2024) i Mariano Ferrer, el periodisme reflexiu. Periodisme i compromís (Erein, 2023) . He llegit que el 42,2% dels bascos veu ETB1 i el 20,6% llegeix la... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
Lau egunez idekia izanen den merkatu bat antolatzen du Plazara kooperatibak euskararen aldeko beste hamar bat eragilerekin –horien artean ARGIA–.
Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]