L'equilibri de poder que en el seu moment va garantir el diàleg social ha canviat amb els atacs dels patrons al treball en les últimes dècades.

Els sindicats estan a la defensiva a tot el món, sota la pressió dels forts poders econòmics i polítics. Ens enfrontem a moltes crisis. Els patrons estan atacant en tots els fronts, i l'excusa de la pandèmia s'usa més per a atacar a sindicats, salaris i condicions laborals.

Des de l'inici de l'ofensiva neoliberal entorn de 1980, l'equilibri de poder ha sofert un canvi radical que ha afeblit el poder del treball i enfortit el del capital. No obstant això, bona part del moviment sindical ha mantingut la ideologia del consens social, el principal mètode del qual d'acció és el diàleg social, i això va en detriment de la situació actual.

Tanmateix, cada vegada són més els sindicats que s'adonen que estem en una situació crítica i que hem de fer passos valents per a fer front als nostres enemics. Hem de reformar els nostres sindicats perquè siguin les eines més adequades i preparar-nos millor per a les pròximes lluites.

Sense discussió

Els sindicats no accepten la reestructuració neoliberal de les nostres societats. Estan en contra de la privatització i desregulació dels serveis públics. Demanden ocupació segura, millors condicions laborals, salut i seguretat en el treball i una “transició justa” per a evitar la catàstrofe climàtica. En general, els sindicats tenen un tremend llistat de reivindicacions progressistes.

El problema és que sovint es planten aquí. No hi ha debat, ni pla per a dissenyar la política de precarietat i fer passos, si les nostres demandes concretes es donen per bones. I atès que els esdeveniments econòmics, socials i polítics van en sentit contrari, també és important avaluar a les nostres organitzacions, les seves febleses i fortaleses.

Desenvolupar les nostres estratègies és un repte especial. Els nostres objectius generals exigeixen profundes transformacions socials i econòmiques, per la qual cosa es produeix un xoc d'interessos en la lluita que ens enfrontem. Per descomptat, és una qüestió de poder.

Per tant, necessitem més sindicats capaços i preparats per a la lluita. Hem de construir grans aliances socials. Serà necessària la mobilització massiva de forces socials i la solidaritat mútua. No obstant això, tenim un problema mentre amplis sectors del moviment sindical internacional es troben encadenats en el parany del diàleg social.

Un altre escenari

En la interpretació imperant, el diàleg social s'ha convertit en un objectiu propi, una manera d'avançar cap als seus patrons i governs. Per descomptat, és una oportunitat important de parlar personalment amb els patrons, però això no ens donarà més poder. No és més que un espai per a expressar el poder que ja tenim.

El que ens dona el poder és la representació dels nostres afiliats, amb la seva capacitat i voluntat d'acció, tant en el “diàleg” com en la taula de negociació. No obstant això, la ideologia de l'acord social s'ha anat allunyant cada vegada més de les relacions de poder que van ser el seu origen.

Ningú es fa càrrec dels sindicats per assistir a les reunions amb els seus patrons. Perquè això és necessari i important. Se'ls critica quan entenen el diàleg social com mig principal per a augmentar el poder.

En lloc d'humiliar-nos demanant “asseure'ns en la taula”, hem d'utilitzar els nostres recursos i polítiques per a construir sindicats forts, que tinguin múscul en els seus centres de treball. En la societat capitalista d'avui és clar que si no ets capaç d'una amenaça potencial per als interessos dels senyors, ets incapaç, malgrat el diàleg social.

Compromís de classe

És adequat mirar cap a la creació del diàleg social. El seu origen es troba en la Segona Guerra Mundial. En la institucionalització del compromís històric de classe entre el treball i el capital després de la Guerra Mundial, centrada en l'Europa occidental. El fonament d'aquell compromís (al marge del que a ell ens sembli) va ser el poder. Va ser el resultat d'una determinada evolució històrica en la qual els interessos del capital es van veure amenaçats pel moviment sindical i el treballador a través de la mobilització i la lluita.

El compromís de classe no va ser el resultat de les peticions realitzades als patrons, sinó el resultat de l'assignatura impartida per l'acció en els centres de treball. Si els patrons havien buscat un acord amb els treballadors no era per a complaure, sinó per a evitar un major mal, el socialisme de qualsevol tipus. La base del compromís de classe va ser la dura lluita de classes de 50 anys. Quan les relacions de poder es van decantar pel treball, el moviment sindical es va enfortir a través de la negociació tripartida i el diàleg social.

Avui dia, quan les relacions de poder s'han bolcat cap als empresaris, s'ha fet el compromís de classe, o està a punt de perdre's. Davant la feblesa del moviment sindical i treballador, en una actitud molt defensiva, la patronal no necessita compromisos ni un veritable diàleg social.

Una mostra de la crisi que estem patint és que els sindicats s'han reduït a la mitjana europea en els últims 40 anys, un atac sense precedents en els temps moderns. Creure que en aquesta situació el diàleg social ens salvarà és ser ximple en el millor dels casos.

Estratègies eficaces

No és difícil entendre el que volen els amos. Volen abolir l'estat del benestar, privatitzar i corporalizar les cada vegada majors parts de la nostra economia i de la nostra societat i derrotar al moviment sindical.

Per a fer front a això necessitem sindicats més forts, disposats a respondre al repte. Cal analitzar la situació política actual, desenvolupar programes i polítiques, proposar visions que estimulin l'esperança i l'optimisme, i generar estratègies per a dur-les a terme.

Però les relacions de poder són fonamentals: es crearà la possibilitat d'asseure's a la taula quan els empresaris s'adonin que els convé ser allí, no als carrers ni en els piquets.

*Aquest article es va publicar en Social Europe, ha estat traduït al basc per la Fundació Manu Robles i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC.