Enrere va quedar el període en el qual les feministes cridaven la reivindicació "no és no". Fa anys que comencem a defensar "només és que sí", perquè la culpa de les agressions sexuals no caigui a l'esquena de les dones. La resposta a la violació col·lectiva dels Sanfermines 2016 va marcar una fita i la lluita de carrer va arribar a les institucions, tarda i, per descomptat, a aixecar pólvores. Només que sí que és que sí que és una de les qüestions que més tensió ha provocat en la coalició del Govern espanyol, entre el PSOE i Unides Podem. El mes d'octubre passat es va posar en marxa la Llei orgànica Espanyola per a la Plena Garantia de la Llibertat Sexual, que va acordar centrar la idea de reconeixement, unificant els delictes d'abús sexual i agressió sexual, entre altres, per a evitar que les dones haguessin de demostrar la seva resistència en el moment de l'agressió. Van voler evitar la revictimització i la culpa.

Però la llei tenia "defectes": alguns jutges van aprofitar la llei per a reduir les condemnes als presos que van cometre agressions sexuals. La societat es va escandalitzar i diversos mitjans de comunicació i partits la van utilitzar per a despertar l'alarma social, dient que els violadors sortien al carrer i provocant por i indefensió a les dones. Perquè, sis mesos després, han aprovat la reforma de la llei al Senat, el 26 d'abril, "esmenant els errors". El 20 d'abril va passar la langa del Congrés, però amb clares discrepàncies: la reforma va avançar perquè la proposta presentada unilateralment pel PSOE va ser secundada pel PP. Va rebre 233 vots a favor, inclòs el PNB, 59 en contra, entre EH Bildu i Unides Podem, i 4 abstencions. Per tant, s'ha aprovat una reforma legal que pretén "garantir per complet la llibertat sexual" perquè la dreta ha volgut. De fet, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha criticat al PSOE que es negociï amb els que tenen el vistiplau com a "teatre" i que les seves propostes es tanquin. Podem i EH Bildu, entre altres, han demanat que l'aprovació "no es toqui", i que la violència no es posi en el centre, sinó que es consideri agreujant. Però els debats han estat inútils i el PSOE ha decidit "arreglar" els errors pel seu compte.

Quins errors han esmenat? El "major càstig dels delictes més greus", ha confirmat la ministra de Justícia, Pilar Llop. És a dir, seran més castigats els casos en els quals es demostri l'existència de violència o intimidació, que han abandonat el centre de l'acceptació i que ha estat la principal crítica de les feministes. La revictimització continuarà vigent. Quin missatge transmet a les dones? Que l'agressió és només si s'ha posat resistència, una altra vegada al lema "no és no". Una altra vegada enrere, per a posar la càrrega dels atacs a l'esquena de les dones. I mentre en el sistema punitivista es discuteix si els homes continuen practicant "llibertat sexual" en nom del patriarcat, amb "dificultats" per a comprendre la diferència entre les agressions sexuals i les relacions sexuals.