[Font: Les Iniciatives pels Drets Econòmics i Socials Balkan Green Energy] Ne Davimo Beograd (No deixis enfonsar Beograd), Bankwatch i A11 van alertar recentment al Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament EBRD, al Banc Europeu d'Inversions (BEI) i a la IFC, pertanyent al grup del Banc Món, de les dades de Vin.

A la documentació presentada per Beo Cista Energija [Belgrad Garbia Energia] per a tirar endavant l'acord signat en 2017 per a la construcció de la incineradora en el model Public-Private Partenariat (col·laboració públic-privada) per import de 330 milions d'euros, aquelles associacions opositores van presentar 92 fulles de suggeriments. El contracte portava amb si costos financers encara majors que serien costejats als ciutadans.

“El contracte –diu el comunicat de premsa de Ne Davimo Beograd- preveu per a l'Ajuntament de Belgrad costos superiors als 38 milions d'euros anuals, que en 30 anys seran com a mínim de 1.140 euros. Per a fer front a aquests pagaments, l'Ajuntament de Belgrad acaba d'anunciar una nova taxa per tractament de residus”.

Un dels principals problemes del projecte d'incineració és que el 68% dels residus generats per Belgrad poden ser previnguts, reciclats o compostats, però el projecte proposa cremar-los tots.

[A continuació, Ne Davimo, membre de l'associació Beograd, explica en la televisió el tema de la incineradora, en una campanya per a fer canviar d'opinió al govern. El text diu: "PROBLEMA: La qualitat de l'aire a Belgrad és molt dolenta i estem plens de residus. Solució de Govern: En lloc de reduir els residus, reciclar-los més i crear nous llocs de treball, en el seu lloc GUANYAR DINERS, perquè cada any caldrà pagar 38 MILIONS D'EUROS per a incinerar els residus i contaminar encara més l'aire!"]

Per això, si la quantitat de residus que genera la ciutat no augmenta molt ràpidament, per a arribar a la quantitat de residus que necessita el soci privat Beo Cista Energija, tal com exigeix el contracte, serà necessari modificar la llei per a importar residus estrangers o prohibir la recollida de residus no formal que dona vida a 12.000 ciutadans [ferrovellers, cartoneros].

D'altra banda, si la capital sèrbia ha de cremar el 66% dels seus residus, el país no podrà complir l'objectiu de reciclatge del 50% que la Unió Europea ha establert per a 2020.

La xarxa Bankwatch ha advertit, a més, que els ciutadans hauran de pagar una tarifa per la gestió dels residus, una altra per l'ús de l'electricitat generada per la incineradora de Vinca i una indemnització a la companyia si la ciutat no conforma les 340.000 tones a l'any que podria cremar les incineradores.

El 50% de Beo Cista Energija pertany a la multinacional francesa Suez i l'altre 50% a la japonesa I-Environmnet Investments, que és una branca de l'Itochu. Amb ells, l'Ajuntament de Belgrad va signar al setembre de 2017 el contracte de gestió de residus que unirà durant 25 anys, per a generar, tancar i restaurar alhora, un dels majors abocadors europeus de residus calents i d'electricitat verda que consumirà cada any 340.000 tones d'escombraries cremades.