La granja productora d'Hazitik Lilia i el càmping Goietxea han posat en marxa la recollida de signatures, tots dos preocupats per les possibles conseqüències de la seva activitat si es materialitza l'objectiu de l'adequació del pla d'urbanització de Senpere. L'orientació d'ordenació i programació territorial (OAP en les seves sigles en francès) té com a objectiu la construcció d'habitatges en terrenys de 8,2 hectàrees que envolten a totes dues empreses.

La localitat s'ha posat de cara a 2028 per a reformar el seu pla d'urbanització, i en les projeccions a aquest termini Senpere tindria 1.280 habitants més. Per a albergar-les, segons un informe publicat pel col·legi, serien necessàries 686 nous habitatges. El nou pla alliberaria, en conseqüència, els terrenys destinats a la construcció de nous habitatges; dins del seu objecte, els actuals terrenys de cultiu del barri d'Ibarrun passarien a construir-se per a la construcció de 162 habitatges (74 individuals i 88 col·lectius) en els pròxims anys.

Des de 2003, Mirentxu Doihenart treballa amb el seu marit en els hivernacles pròxims a aquestes terres i és ella qui ha iniciat la recollida de signatures contra l'objectiu: “Envoltats de cases, veiem el nostre futur molt preocupant”. Ha enumerat les diferents causes de la preocupació: d'una banda, el soroll de les diferents eines que utilitzen per a la seva producció, o el soroll dels desplaçaments dels clients, que temen les “denúncies” dels possibles nous habitants. A més, la canalització dels terrenys de l'entorn cap a l'edificació és genial, ja que “no es poden tenir més oportunitats des del punt de vista del desenvolupament”. També creu que és un perill per a les llavors que produeixen, ja que guarden llavors de plantes antigues del País Basc per a tornar a sembrar-les d'un any per a un altre, per exemple, en tomàquets, carabasses o pebrots. Però té clar que amb els nous habitatges estarien envoltades d'hortes, i per a aquesta mena de llavors necessiten “assegurar-se que no es contaminen amb altres classes externes i, per tant, es creuen. Cal retenir la neteja i això no ho podríem fer més”.

Un dels gestors del càmping Goietxea, Pascale Mazet, parla amb angoixa: “Des de l'inici de la construcció d'habitatges, el càmping té una durada màxima de cinc anys per a arribar al fracàs econòmic”. En les seves paraules, és evident que la construcció de tants habitatges portarà treballs durant més d'un estiu, i els espetecs de les obres “no són compatibles amb la tranquil·litat que volen els clients del càmping”. A més, després de la construcció dels habitatges, també s'esmenten els mateixos problemes de convivència que la granja: el soroll dels habitatges, o el dels instruments que els nens i nenes realitzen durant el dia en la piscina del càmping o per al manteniment del càmping. Nosa, doncs, pertot arreu.

Cap a l'enquesta pública

Després de l'aprovació a l'Ajuntament i en el Col·legi Basc, al desembre de 2019, el dossier continua. La consulta de les persones públiques associades, com la Cambra d'Agricultura o l'Estat, que s'anava a realitzar durant el confinament, ha estat retardada durant diversos mesos, posteriorment es realitzarà una enquesta pública i finalment es votarà amb o sense adaptacions (es proposen més canvis en altres barris de Senpere). La recollida de signatures busca agilitzar l'opinió de les dues empreses del barri, que ja han estat informades prèviament per l'alcalde de Senpere, Pierre-Marie Nousbaum, i el president de la Mancomunitat Basca, Jean René Etxegarai.

Una altra preocupació uneix, a més, a Lilia i Goietxea d'Hazi: que la canalització de les terres dels voltants per a la construcció no els permet ampliar la seva zona i, per tant, “un obstacle per a la transmissió de l'eina de treball”, en paraules de Mazet. Per això, durant la presentació de la peticion també es realitzen propostes, com la de la classificació de les terres dels voltants per al cultiu.

 

 

 

 

“La peticion ha arribat una mica tard respecte a la negociació del pla d'urbanització”

“Aquesta part del pla d'urbanització del poble va ser votada en el consell del poble el mes de novembre passat i en el consell del col·legi públic al desembre. Aquest dossier està ara en mans d'una recerca pública i esperem els resultats de l'enquesta pública. La peticion es fa ara, però no hi ha hagut novetats des d'el mes de desembre passat; ha arribat una mica més tard respecte a la negociació de la modificació d'aquest pla d'urbanització. És la successió lògica d'aquests vots el que està succeint ara, és a dir, de l'enquesta pública, que el confinament ha retardat”.