El Congrés d'Espanya reprèn el camí de la reforma de la Llei de Secrets Oficials
- La majoria dels partits que van permetre la constitució de l'actual Govern espanyol han acceptat la proposta presentada pel PNB per tercera vegada en el Congrés espanyol, però hi ha dubtes sobre la posició que adoptarà el PSOE a partir d'ara, perquè en altres ocasions els socialistes no han fet més passos per a canviar la llei.
La Llei de Secrets Oficials d'Espanya data de 1968, elaborada pel règim franquista. A través d'ella es mantenen ocults els documents de l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, així com els relatius a la massacre de treballadors de Vitòria del 3 de març de 1976, l'ofensiva dels policies de Sant Fermín de 1978 i les desaparicions de Naparra, Mikel Zabalza i Pertur.
Una proposta presentada pel PNB pot suposar una modificació d'aquesta llei, per a això s'ha aprovat a tràmit en el Congrés espanyol, amb el suport de diversos partits, la majoria dels quals van permetre la investidura de Pedro Sáchez. El PSOE també ha votat a favor, però hi ha grans dubtes sobre el que farà a partir d'ara. Perquè en altres ocasions en les quals s'han fet aquest tipus de propostes no ha fet massa passos per a tirar endavant el canvi de llei.
El PNB va presentar per primera vegada en 2016 la seva proposta de modificació de la Llei de Secrets Oficials, després en 2020 va fer el mateix, però mai ha avançat perquè els socialistes han bloquejat la proposta.
D'altra banda, fa dos anys, el ministre de Presidència del Govern d'Espanya, Félix Bolaños, van iniciar en el Congrés un procés per a tirar endavant la Llei d'Informació Classificada, per a substituir la llei de 1968 i investigar el cas Pegasus, que també va quedar en el no-res per les eleccions generals.
La proposta presentada ara a Madrid pel nacionalista Mikel Legarda limita a un màxim de 25 anys la possibilitat d'ocultar alguns documents quan estan classificats o classificats com a secrets, encara que aquest termini pot prorrogar-se per altres deu anys: "[La proposta de canvi] es torna a presentar perquè el Govern no tingui la temptació de deixar morir aquest assumpte", ha explicat el membre del PNB.
El PSOE ha explicat que no és "fàcil" mantenir els equilibris "entre la informació que ha d'estar classificada per raons de seguretat i defensa nacional i el dret a la informació i transparència dels ciutadans". Però ha promès treballar en aquesta legislatura perquè una nova normativa sigui "realitat".
El PSOE, Sumar i els seus socis parlamentaris donen suport a la proposta de modificació de la llei: Esquerra Republicana, Podem, PNB, BNG, Junts i EH Bildu. Jon Iñarrituren, parlamentari de la coalició abertzale, afirma que "tot està dit" entorn d'aquesta llei franquista: "És fosc, franquista, no ofereix garanties, nega a la ciutadania el dret a la informació, no és transparent i permet la impunitat".
Per a EH Bildu, el bloqueig ve perquè la modificació de la Llei de Secrets Oficials afecta al mite " de la transició pacífica i exemplar". Per això demana que es posi en marxa com més aviat millor una ponència perquè sigui una llei "homologable" a altres països.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
