La guionista i periodista Marie Portolano i el redactor cap del mitjà, Guillaume Priou Brut FR, van estrenar el mes de març passat el documental Je ne suis pas une salope, je suis une journaliste (No soc una urdanga, soc periodista). En aquest, diverses dones que es dediquen al periodisme esportiu van denunciar els casos de violència masclista en els quals han treballat.
Després de la publicació del document, diversos mitjans francesos van obrir diligències internes per a analitzar el succeït, que ja ha estat recorregut. La cadena Ràdio France també investiga el cas d'Amaia Cazenave, treballadora de la ràdio pública France Bleu i que ha estat detinguda recentment. Cazenave, periodista esportiu especialitzat en rugbi, entre altres en la delegació de Baiona, ha denunciat des de març els casos de violència de gènere soferts pels seus companys de treball.
La directora de Ràdio France, Sibyle Veil, va iniciar el passat dia 23 una recerca interna, que ha descartat a cinc periodistes i un animador de l'emissora de Baiona. En altres delegacions de la ràdio a França, diversos periodistes també estan baix recerca, i en total són onze els treballadors sota sospita.
L'acomiadament és una decisió provisional i, de moment, no se'ls imposarà cap sanció. Els cinc periodistes hauran d'entrevistar-se amb l'equip directiu de la seu de Radi France a París a partir del 29 de setembre de cada any. En aquest cas, decidiran quines mesures cal prendre. El director d'informació i esports de la cadena, vincent Giret, ha assenyalat que “si es demostra que les acusacions són veritables, s'imposaran sancions i es faran públiques”.
Segons ha recollit el mitjà FranceInfo, al març es va informar la ràdio dels casos de masclisme soferts: “Aquestes accions eren tan grans en els meus ulls, que vaig agafar paper i vaig començar a escriure tot el que m'estava passant, amb dates, detalls i frases”. No obstant això, va denunciar que el mitjà de comunicació no va intervenir.
En el documental, Cazenave va relatar diversos d'aquests casos, que han estat localitzats per la Policia. Quan estava tot sol amb ell, va contar que un periodista va cridar “vull fer cuir” i que li va semblar un comentari fora de lloc i sexista, però per a alguns col·legues, aquest tipus de conductes eren normals. En moltes ocasions, Cazenave va ser insultat per la seva indumentària. A l'hivern, un dia que s'havia posat uns pantalons de cuir, havia hagut de sofrir les humiliacions d'un company: “Aquesta nit agafaràs ‘’”, va dir un dels periodistes.
Zur eta lur hartu dituzte Nafarroako Berdintasun teknikariek festa girorako enpresa zenbaitek egindako proposamenak. Edalontzia estaltzeko tapak edo eta edarian drogarik dagoen ikusteko eskumuturrekoak.
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]