L'ofensiva policial que va durar diverses hores i va ferir a desenes de persones a Vitòria-Gasteiz el 18 de maig de 2015 s'ha quedat sense arguments jurídics. En aquest mur popular van ser detinguts per l'Ertzaintza Aiala Zaldibar, Igarki Robles i Ibon Esteban, i per davant –uns dies abans– Xabat Habiten, Marina Sagastizabal, Bergoi Madernaz i Ainhoa Villaverde. Jutjat per l'Audiència Nacional en 2014, va ser condemnat a sis anys de presó per ser “part de la banda armada” –a diferència d'altres 21 joves processats en la mateixa causa-.
Però ara el Tribunal Constitucional ha dictaminat que no es respectaven els procediments legals perquè la defensa no va tenir l'oportunitat d'exposar els seus arguments i considera que aquesta decisió va ser nul·la. La defensa havia recorregut davant el Tribunal Suprem, però el tribunal de l'Audiència Nacional, presidit per la magistrada Ángela Murillo, havia ordenat de manera il·legal l'ingrés a la presó dels set condemnats. I l'Ertzaintza ho va fer.
Segons va explicar ARGIA, en un cas anterior de l'Ertzaintza –la de la gernikarra Jone Amezaga– l'Ertzaintza va sol·licitar al jutge Ángela Murillo el permís per a detenir a la jove, citant la “experiència acumulada” des d'altres fortificacions públiques. En el cas dels set joves de Segi, també van ser detinguts i empresonats sense haver esgotat els temps i els procediments legals.
Els advocats dels joves han explicat a Hala Bedi Irratia que els jutges sabien que la condemna a aquests joves “no tenia cap base jurídica” i “potser per això van decidir menysprear els drets i garanties d'aquestes persones”.
Precisament, en el termini de menys d'un mes des que van ser empresonats, el Tribunal Suprem absol a cinc de cada set persones i rebaixa a dos anys la pena de presó a la resta, Villaverde i Esteban.
Els advocats de la defensa han dit que estan estudiant plantejar a l'Estat una reclamació pel mal causat als joves per l'actuació de l'Audiència Nacional, “encara que sabem que el mal ja és irreparable”. Aquests joves van complir gairebé un any de presó, i un any i mig de presó preventiva.
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]