Talps i ratolins, serps i escurçons, ratolins i sargantanes, sàtirs i ratpenats, ssits i sorbones, sense oblidar el lliri del camp, no podem veure als animals que ens envolten. Alguns amb raó. Per exemple, les coliflor (Brassica oleracea var. botrytis) Un satagán que mossega pel departament i els arrenca d'arrel en el moment en què faran el cap. No obstant això, molts altres són fins col·laboradors, sobretot perquè capturen als enemics de les plantes: serp, sargantana, ratpenat, sorbeltz, etc. Hi ha també uns altres que no sabem el que fan, com el talp.

El talp és carnívor, no menja més que animalons. En un principi són amics per als quals volem protegir les plantes: no les menjaran. Però quan es veuen obligats a construir galeries subterrànies que complementin la seva vida, totes les delicades arrels que es troben davant ell s'esfondraran i s'enfonsaran. I l'ingredient principal de la seva dieta és el cuc, sí, el cuc que cura les nostres terres. Per tant, el talp és “chincho” o “malvat”?

La gent de talp ha conegut enormes guerres. A principis del segle passat, en la belle époque (diuen que és una època bonica), es va estendre des del cor de la moda (des de París) la ràfega dels abrics fets amb una fina pell de talp, per a fer un abric es necessitava una bagatel·la, 600-800. Va dedicar mig segle a milers de buhoneros. També han conegut una guerra freda i constant. En tota classe de paranys, artefactes i trepetas de talp. Amb la intenció de retardar el talp, què és el que no s'ha introduït o abocament en el forat de talp? Filferro picat, tros de vidre, clau, fulla de barba, ferro esmolat, peix podrit, oli cremat, naftalina, brea, galipot, quitrà, seu i greix calent, formol, carbur de calci, estricnina i altres verins, bombes de fum, píxor i purí, aigua podrida... Els talps estan protegits a Alemanya i, quan sorgeixen problemes greus, són capturats i traslladats a una altra part. Rares vegades s'autoritza a morir.

En els extrems dels barrils de ferro o dels pals d'avellaner (Corylus avellana) es col·loquen sonorizadores o ampolles dansaires que produeixen vibracions en el subsol per a espantar al talp del seu territori, que no vol morir. També hi ha plantes que fan aquest treball: herba d'asma (Datura estramonium), llagosta mascle (Helleborus foetidus) i herba de talp (Euphorbia lathyris). Aquest últim està en auge, cada vegada es veu més en els límits de les hortes. És una planta verinosa, cremada per la seva suor lletosa. Pel que sembla, quan el talp li mossegava, se li cremava la punta i retrocedia. És una planta gran, es pot desenvolupar un metre i, com té un gran surtraije, fa donar una gran volta al talp si vol evitar la cremada.

L'herba de talp és elegant, envoltada d'una tija llarga amb fulles de grèvol blau, que mira per damunt i les col·loca en forma de creu. Encara que es considera bienni, moltes vegades floreix en el mateix any. Igual que les abelles, a molts insectes els agrada aquesta flor. Les llavors que vindran d'aquí estan en una càpsula de tres peus, i com si fos una càpsula espacial, no necessita a ningú per a explotar i propagar les llavors a uns metres.

En hortes, prats de sega, gespa, prats elegants, camps de golf, etc., el talp és una heretgia. Remullar les verdures, aixecar les plantes, esmussar la dalla, embrutar l'herba segada, separar la terra anivellada... Hi ha, doncs, herba de talp als voltants;

També es denomina tartiku i tartakin a l'herba de talp. Azkue ha rebut el nom de catalina i herba de Vidángoz de Roncal i el que deien d'ell: "Coni fenc durant tot l'any en la kenta flor, exar dein artio".