El ciraú és àmpliament conegut, i rep un nom en cada lloc: cillorto a Amurrio, cilorto a Orduña, enanago en Artziniega, circ en Okondo i Llodio, aguano en Zuhatza, sirón Llosa… Malgrat ser conegut, i per descomptat, no ha tingut cap verí, apareix sovint mort en les cunetes. Les ciraunas no són ofidis, sinó “anguidos”, una família de rèptils formats per llangardaixos llargs sense cames. Si l'agafen per la cua la deixen anar, com els sargantanes (autotomía de la cua).

Al tritó ibèric de cantonada, espècie de cantonada que habita en el nostre, li ocorre el contrari: és totalment desconegut, com si no existís en la nostra fauna. Ayala no és tan normal com en altres comarques d'Àlaba, i a més és molt discreta i fuig a gran velocitat. Encara que s'assemblen a les ciraunas, els esquínicos són membres d'una altra família, com els Esquinidos o Scincidae, entre els quals es troben diverses espècies de membres poc desenvolupats. És inútil dir que no tenen relació amb els ofidis.

La societat actual compta amb informació suficient per a superar els prejudicis i mites del passat. Els temes relacionats amb el coneixement i la protecció de l'entorn, que es treballen a l'escola, haurien de ser reflex dels valors que volem educar als nostres fills i filles. Esperem que aquests horribles espectacles no es repeteixin aviat, com si les serps, els escurçons, les veroles i els rossins, desapareguts, haguessin fet al món un immens favor i s'haguessin salvat d'un gran perill.