Som moros en la boira? (Som moros entre la boira?) Jo no sóc d’aquí, (Jo no soc d'aquí), i És morta la poesia?, (Ha mort la poesia? ). Tres llibres de Joseba Sarrionandia en català.Qui és per a tu Sarrionandia?

Fa temps que conec la poesia de Sarrionandia, gràcies al monogràfic de la revista de poesia Reduccions que Jon Kortazar va escriure en 1984 una llarga i extensa antologia de la poesia basca. El mateix Jon ens portava discos de Ruper, entre altres, i en ells buscàvem poemes de Sarrionandia i Atxaga. En 1986 es va publicar un llibre de relats de Sarrionandia en català. A més de ser un referent intel·lectual, per a mi, Sarrionandia és una escriptora completa i profunda.

Què opina dels llibres?

Jo no soc d'aquí, en castellà. Va ser una sorpresa tremenda. Els assajos curts, les cites i les reflexions… són excel·lents, sobretot en el seu tema, més van sobresortir en una situació concreta. Es tracta de temes molt variats, és una erudició evident: Les reflexions de Sarrionandia són molt clarificadores i contundents.

Som uns moros en la boira, això és tot. Obra mestra i famosa multidisciplinària. Per seccions, les branques de les seccions teixeixen el tema principal: el relatiu a la condició de la colonització humana individual i col·lectiva. Mostra a un nivell molt alt el present i el passat, conegut o ocult, silenciat o manifest. He dit que l'obra principal, sovint utilitzada sense raó, és aquí literal: “Obra principal”.

Ha mort la poesia? l'antologia era molt necessària per als qui no hem llegit Sarrionandia en el seu idioma i el que llegim en altres idiomes que necessàriament coneixem. Com a antologia de l'acte-antologia, l'antologia ha estat naturalitzada pel mateix autor, és el seu autoretrat poètic, per la qual cosa és un valor intrínsec. Per a nosaltres, tenir una edició en català és una gran notícia.

Com a pensador i intel·lectual, què ha subratllat?

La seva honestedat, radicalitat, compromís… Té una visió àmplia, perquè fa possible la universalitat des del particular. La seva manera de pensar i d'actuar es pot dibuixar com un riu de múltiples vessants: afluents i subfluvials, vessant hidrogràfic, que reuneix les aigües i graves de diferents llocs –vivencies– i que sap conduir a una altura d'aigua. El seu pensament ha arribat de vivències i aprenentatges per a acabar amb el coneixement i la vida.

I com a poeta?

Ens ofereix una claredat transparent, sense caure en el no-res ni en la lleugeresa. La seva vinguda lírica travessa temes i reflexions, la seva veu ens converteix en membres de la comunitat, és un mirall, i sovint no ens agrada veure'ns allí. Com la seva poesia sorgeix de l'experiència, l'experiència i el “jo poeta” desapareixen després del treball poètic. El seu és poesia, literatura, no pamflets ni llàgrimes de misèria, sense referències d'acte –sempre immoral–. La seva poesia és feroç en la reflexió freda i sempre tempestuosa.

La virtut de la seva poesia, en la seva qualitat de superior, és realçada per les reflexions sobre els temes que aborda. La duresa, la crítica, la tendresa, la ironia, l'esperança, la desesperació, l'amargor, l'amor, l'atac als poders (i als contrapoder)… Els seus poemes mai són d'un sol registre. Són com el món, com les coses, com nosaltres: complexes i variades. Era la literatura.

És morta la poesia? La poesia està morta?

Després de llegir el gran preàmbul d'aquesta antologia (tots els poetes hauríem d'estar en la paret del nostre estudi per a llegir-lo abans que es posés a treballar), no puc més que repetir les seves últimes paraules: “La poesia és com el gat de Schrödinger, està viva i morta alhora”. Per tant, llegeix el prologo per a comprendre-ho.