Diverses valoracions de la denominada ecociudad de Sarriguren s'estan manifestant públicament per estar en construcció en l'últim solar de la segona fase, quan han transcorregut 18 anys des de la residència dels primers habitatges.

Des de la perspectiva de pertinença a la corporació actual, volem fer una valoració del que en el seu moment es va descriure com: “Una de les majors activitats del Govern de Navarra”, “model de desenvolupament urbà”, “un projecte pilot i innovador que destaca l'aposta de la nostra Comunitat Foral com a Territori d'Excel·lència Ambiental” (José Carlos Esparza Sáez, Conseller d'Habitatge i Ordenació del Territori entre 2007 i 2011, en la publicació “Sarriguren Ecociudad Ecocity” 2009).

I el primer que hem de dir és que la realitat de l'aconseguit està molt lluny d'aquestes qualificacions ponents.

Per a analitzar la ciutat com a ecosistema, hem de fixar-nos en l'aportació de solucions de funcionament intern, especialment en els problemes d'insostenibilitat urbana: trànsit, sorolls, mobilitat no contaminant, circuits segurs, aprofitament de fonts d'energia renovables, reciclatge, serveis col·lectius, dret a un habitatge digne... I, des d'aquest punt de vista, l'ecociudad de Sarriguren ha estat i és un fracàs.

Si valoréssim en profunditat els quatre paràmetres que determinen els cicles de l'ecosistema urbà –cicle atmosfèric, cicle hidrològic, cicle de matèria orgànica i residus, i cicle energètic–, veuríem el lluny que existeix de ser un model de desenvolupament urbà sostenible en Sarriguren.

No començarem a desenvolupar cadascun d'aquests apartats, perquè ho donaria per a un llibre. És a dir, assumint que en l'origen es complia una visió ecosostenible, encara que sigui en el nivell més baix, el més important i fonamental és l'avaluació contínua del seu estat i el més important de la seva evolució per a obtenir una radiografia que permeti saber si s'allunyen o s'aproximen als objectius de sostenibilitat. I podem dir clarament que aquesta avaluació mai s'ha fet.

El fonamental per a l'existència d'una ecociudad no és que els edificis siguin eficients o que la densitat d'habitatges per hectàrea sigui baixa, sinó que existeixi una gestió contínua ecosostenible. I això no està en la gestió de l'Ajuntament de la Vall d'Egüés, perquè l'actual equip de govern no té un pla de sostenibilitat urbana i, per tant, no hi ha una avaluació d'aquest.

Per a conèixer la trajectòria d'aquests 18 anys caldria escoltar la plataforma de les persones afectades per les hipoteques i les lluites contra les empreses amb lloguers i abusos. A l'associació de veïns Urbi i a les mobilitzacions a favor dels serveis sanitaris adequats. Moviments ciutadans a favor d'habitatges dignes, infraestructures col·lectives, socials, culturals i educatives. Dones per una ciutat segura, etc.

Mobilitzacions ciutadanes davant un municipi: on el negoci representa el dret a un habitatge, on s'evidencia que la gestió sostenible no existeix, on no hi ha una iniciativa pública per a la constitució de comunitats energètiques, on l'ús del vehicle particular continua sent prioritari, on a l'hivern hi ha pobresa energètica que impedeix encendre la calefacció, on els problemes de connectivitat dels vehicles segueixen sense resoldre's…

Un altre element que ningú esmenta en parlar de Sarriguren és que forma part d'un ajuntament format per altres pobles. Un compost municipal, en tenir la mateixa gestió municipal, necessita de vincles de coexistència entre localitzacions tan diferents. Sarriguren té 16.000 habitants i la vall de la Vall d'Egüés, 22.000; altres municipis tenen uns 50 habitants. Ningú esmenta el desequilibri que genera una població de 16.000 habitants en la gestió d'un municipi.

Aquest desequilibri només es pot pal·liar treballant adequadament amb els consells locals. I aquesta és una altra de les qüestions que destaca per no estar en la gestió municipal. Els Consells de la Vall d'Egüés estan exclosos per l'actual equip de govern municipal.

Heus aquí un exemple d'aquests moments. El Consell d'Olaz planteja des de fa anys la necessitat d'ordenar el camí d'Altxutxate. Aquest carrer és de terra i en ella viuen les persones que paguen els impostos. Doncs bé, amb una partida en els pressupostos municipals per a Olatz, l'equip de govern prefereix gastar a pavimentar un aparcament per al poliesportiu que un carrer inutilitzat per als veïns a l'hivern. S'ignoren les peticions del Consell, donant prioritat a una obra que ningú demanda. Amb això es fomenta l'ús del vehicle particular per a acudir al poliesportiu.

Un últim esment al llibre publicat pel Govern de Navarra en 2009 amb l'aprovació del Pla Ecociudad. Són 175 pàgines en color, en paper de cartó, bilingüe (castellà i anglès), en les quals la segona llengua cooficial de Navarra té una sola paraula en Sarriguren. Així, menyspreant el basc, no es pot construir cap ciutat habitable ni social per a totes les persones.

Regidors d'EH Bildu a la Vall d'Egüés: Ainara Gonzalez Hervas, Asier Mesanza Moraza, Izaskun Juarez Goñi i Ricardo Laspidea Arnedo.