La massacre de Gaza continua dispersant ones expansives, i la veritat és que alguns van a una tendència al principi imprevisible. Es tracta d'una expansió que servirà per a acabar amb l'assassinat o per a traslladar la crisi a altres parts.

El port sud del Mar Roig ha estat travessat per l'ona més pertorbadora del moment a nivell mundial. Quatre de les cinc grans companyies mundials en transport marítim de contenidors, MSC, Maersk, CMA-CGM i Hapag-Lloyd, han anunciat que no circularan pel Mar Roig per a garantir la vida i seguretat de les tripulacions. Per descomptat, això significa que els seus gegantescos vaixells hauran de recórrer l'extrem sud d'Àfrica fins que se sosegue la situació, la qual cosa encarirà i retardarà considerablement el transport en tots dos sentits.

El Xinès Cosco, el quart quintet, sembla que, de moment, mantindrà la seva marxa habitual, amb la confiança que la seva bandera vermella i, sempre que sigui possible, el vaixell de guerra de la base de Djibouti que li acompanyi, li proporcionaran seguretat. La seva connexió amb el port de Jedda obliga en tot cas a Cosco.

Per a prendre consciència que l'estret de Bab al-Mandeba per al transport marítim mundial és tan decisiu com el propi Canal de Foc n'hi ha prou amb mirar el mapa. Però les diferències van més enllà que un sigui de pagament i un altre “gratuït”. El control i règim del Canal de Foc va ser, juntament amb la desmilitarització de Sinaire, la clau del pacte de pau que Kissinger havia acordat amb Sadat i Begino. El Bab al-Mandeben mai s'ha acordat entre Iemen, Eritrea i Djibouti, que haurien de ser necessàriament pactats, i ha estat en alguns moments una greu pirateria incendiada per la guerra de Somàlia.

A més, la guerra civil de Iemen ha posat en mans dels vencedors banals la clau de l'estret. Perquè poden colpejar des de terra amb agressió qualsevol vaixell mercant, ni tan sols el vaixell de guerra estaria a resguard del tot. I han començat a utilitzar aquesta capacitat dels buits per a pressionar a Israel per l'Oest. Comprenent, a més, de manera cada vegada més extensa la “relació amb Israel”. No estarem davant la repetició del cas d'Ever Giv, però si s'allarga, aquesta pot ser pitjor.

A més, la Quinca del Mar Roig coincideix amb l'angoixa del Canal de Panamà. La sequera ha portat al llac artificial de Gatún fins als mínims, les aigües dels quals proveeixen les comportes del canal. Això ha suposat el racionament del pas, juntament amb espectaculars encariments i retards. El transport marítim està veient vermells.

Afortunadament, sembla que ha plogut a Panamà...