Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El Grup Feminista Marimatraka denúncia la negació de l'Ajuntament de Santurtzi a la memòria feminista del municipi

  • El 25 de novembre de 2021 el Grup Feminista Marimatraka de Santurtzi va col·locar una placa d'homenatge als morts i afectats per la violència masclista. L'Ajuntament ha retirat la placa dues vegades i a l'abril ha barrat el vestíbul que va servir de suport a la placa. La placa està en mans de l'Ajuntament, i per a recuperar-la diu a les feministes que han d'emplenar la instància. Marimatraka denúncia que amb aquesta condició busquen la senyalització, identificació i criminalització del qual va o recollirà la placa. Arribats a aquest punt, han denunciat els fets i la situació actual en la compareixença del dimarts.
Argazkia: Marimatraka Talde Feminista

22 de juny de 2022 - 10:54
Última actualització: 12:01
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El Grup Feminista Marimatraka de Santurtzi va comparèixer el dimarts a la tarda a les 19.00 hores en la plaça de Santurtzi per a denunciar que l'Ajuntament de Santurtzi nega tant a les víctimes de la violència masclista com a les que han sortit a dues d'aquesta. El lloc de la compareixença no va ser triat aleatòriament; el 25 de novembre de 2021 es va triar el mateix lloc en el qual es va col·locar la placa commemorativa de les dones del poble que han sofert violència masclista per a la seva exposició al públic, a la volta del tocón que en el seu moment va ser el mànec de la placa, avui barrat.

Per a aclarir com ha arribat el vestíbul a estar sense plaques i tancat, els membres de Marimatraka van explicar el succeït. El 25 de novembre de 2021, coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència contra les Dones, es va col·locar en el fons del parc una placa en homenatge als santurtziarras que han matat violències masclistes o que "mouen tots els efectes en els cossos o als caps", "perquè les seves vides són importants i les seves morts també". Amb aquesta acció es pretenia convertir el parc i el vestíbul en un espai de memòria i homenatge, entenent que "el que no es nomena no existeix, i el que no té lloc, la qual cosa s'oblida, es repeteix una vegada i una altra".

En poques setmanes, Marimatraka explica que l'Ajuntament va retirar la placa. "Segons l'àrea d'Obres i Serveis, una placa commemorativa per a homenatjar els que no estan entre nosaltres no tenia cabuda al nostre país. Al poc temps ens van informar d'on anàvem a buscar". Recuperada la placa, el 8 de Març va ser aprofitada per a posar-la de nou en el pòsit, entre l'aplaudiment " i el nerviosisme" dels assistents."Veure-la, perquè ens tendra, ens emociona i ens fot. Perquè ens recorda les conseqüències de viure en un sistema patriarcal, capitalista, racista i biocida". La placa, no obstant això, va durar menys d'una setmana més en el lloc que es va instal·lar.

Davant la falta d'informació sobre la retirada de la placa, els membres de Marimatraka van sol·licitar una reunió al Servei d'Igualtat de l'Ajuntament amb el doble objectiu d'obtenir informació sobre el succeït i "recordar al responsable d'Igualtat que doni un espai a totes les persones que han sofert i sofreixen violència masclista i a la memòria històrica del municipi". Les feministes han assenyalat que d'aquella reunió van sortir amb sentiment d'impotència. De fet, l'Ajuntament es va negar a col·locar la placa. Els representants municipals van indicar que la placa estava en l'àrea d'Obres i Serveis, i que podien recuperar-la recorrent a ella. No obstant això, no van trobar la placa en el lloc i es van comprometre al fet que el regidor els cridés per a anar a recollir-la. No obstant això, no van rebre anomenades i el 8 d'abril es va trobar el coet barrat. "Tot es va fer encara més incomprensible. L'Ajuntament barrat un lloc per a evitar homenatjar les víctimes de la violència masclista".

Pretensions de criminalització

El dia 11 d'abril es rep finalment el missatge per a recollir la placa. Però l'ajuntament els va posar condicions que no esperaven: complir una instància. Marimatraka denúncia que aquesta condició respon a un objectiu: assenyalar, identificar i criminalitzar a qui o els qui anaven a recollir la placa.

Trobats en aquesta situació, el grup feminista ha decidit denunciar-se a si mateixos, als fets i a l'actitud de l'ajuntament. Manifesten sense embuts que volen la placa i que tenen clar quin és el lloc d'aquesta, i que, malgrat els obstacles, seguiran en el camí per a aconseguir-la: "Angela Davis ens va dir i nosaltres creiem: 'No acceptem coses que no podem canviar, canviem coses que no podem acceptar'.

 

 

Vestíbul barrat, amb el cartell de "Nosaltres escrivim la història" (Foto: Grup Marimatraka Feminista)

 

 

Evolució incomprensible dels fets

Des de Marimatraka han volgut subratllar que els fets i la seva evolució són incomprensibles: "En aquest relat hi ha una paraula que es repeteix constantment: la incomprensible. És incomprensible la retirada d'una placa que homenatja les dones agredides per l'ajuntament. És incomprensible negar-se a reconèixer el deute històric amb tots ells i amb nosaltres. És incomprensible que no respectin la veu de les dones. És incomprensible impedir que es reti homenatge al moviment feminista. Incomprensible segrest d'una placa. És incomprensible voltar un arbre per a evitar el que cal arreglar. Incomprensible VI. Impedir la implantació de polítiques feministes reals durant la socialització del Pla d'Igualtat. És incomprensible que les seves paraules es quedin només en els documents i mai es practiquin. Incomprensible perseguir el moviment feminista, mentre se sumen a les mobilitzacions del 8 de març".

Vídeo roda de premsa:

 

 

 

 

 


Més llegits
Utilitzant Matomo
Azoka
T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
Bego Ariznabarreta Orbea Sense guerra
"Encara tenim els traumes i els símptomes de la guerra dels nostres majors"
Assassinats els seus pares, els fills es van posar a desallotjar la golfa. Entre altres coses, un munt de quaderns i papers, fotografies i tota classe de documents. Bego Ariznabarreta Orbea va llegir en blanc les sorprenents memòries de la guerra del seu difunt pare, i es va... [+]

Aurresku, bertsos i actuacions musicals en homenatge a Germán Rodríguez
Un any més, el dilluns 8 de juliol serà recordat al costat del monòlit dedicat a Germán Rodríguez. Serà a les 13.00 hores: l'aurresku, primer, els bertsos de Mikel Lasarte i després les actuacions de La Fúria i Fermin Balentzia. En fosquejar, les Penyes, en silenci i amb... [+]

El Govern de Navarra reconeix a Ángel Berrueta i als seus familiars com a víctimes de la violència policial
Naiz.eus avança que Ángel Berrueta, assassinat per un policia i el seu fill al març de 2004, i les seves vídues i fills, seran reconeguts oficialment pel Govern de Navarra com a víctimes de la violència exercida per les forces policials.

Homenatge als esclaus del franquisme que van construir la carretera entre Igari i Bidankoz
Entre 1939 i 1941 es van homenatjar el dissabte als 2.400 esclaus del franquisme que van ser obligats a construir la carretera entre Igari i Vidángoz, en l'alt d'Igi. Representants de l'associació El Camí de la Memòria va organitzar un homenatge en el qual van reivindicar que... [+]

Rosi Zarra. Els vells nous?

A Rosa, sí, perquè així ho dèiem els de casa i els amics. El 30 de juny complirà 29 anys de vida a conseqüència d'una infecció provocada per un pelotazo llançat a 7-8 metres pels ertzaines. Això va quedar patent en la compareixença o sessió de treball celebrada el 26... [+]


Encén la gravadora, descobreix el passat

Com a la nostra professió se li ha acusat d'ideologitzar i de ser subjectiu, els historiadors tenim una obsessió especial per mantenir l'objectivitat i el rigor científic. En conseqüència, en el passat, entre els historiadors també existia un prejudici sobre les fonts de... [+]


El Govern de Navarra reconeix com a víctimes a ciutadans torturats en el període 2005-2011
La Xarxa de Torturats de Navarra ha comunicat l'acceptació de dinou noves víctimes per part de la Comissió de Reconeixement i Reparació del Govern de Navarra, cinc de les quals van ser torturades entre 2005 i 2011 per Mikeldi Deu, Iker Aristu, Oihan Ataun, Garbiñe Urra i... [+]

S'ha identificat el cadàver de Modest Manuel Azkona Garaicoechea, Diputat d'Àlaba i veí de Saratxo, afusellat pels franquistes
Nascut en Villafranca, membre de la Unió Republicana que vivia en Saratxo i l'esposa de la qual era la seva mestra. Assassinat al setembre de 1936 pels franquistes, el divendres va aconseguir identificar les seves restes.

Jesús Carrera, cap comunista torturat i afusellat pels franquistes, a la pantalla
No obstant això, Jesús Carrera Olascoaga (Hondarribia 1911 – Alcala d'Henares 1945) va arribar a ser secretari general del Partit Comunista d'Espanya. Detingut, torturat i afusellat pels franquistes, les seves restes van ser destapades en 2018 en el cementiri d'Alcalá de... [+]

“Ezin da kontsulta baten emaitzetatik erabaki Iruñeko Erorien Monumentuaren etorkizuna”

Erorien Monumentua eraisteko eskatzen duten memoria elkarteen ustez ezin da eraikin frankista horren etorkizuna utzi herritarren esku: “Faxismoa omentzen duen eraikinarekin zer egin frankismoaren oinordekoek ere parte hartzen ahal duten galdeketa batek ezin du... [+]


2024-05-22 | Euskal Irratiak
Ezkabako presondegi frankistako ihesaldia oroitu dute Urepelen, ‘La Fuga’ lasterketarekin

86 urte bete dira asteazkenean Iruñean 795 preso errepublikarrek Europako ihesaldi handiena egin zutela. Aldiz, abantzu 800 iheslari horietarik bakarrik hiruk erdietsi zuten muga trabeskatzea.


El Parlament de Navarra rebutja l'intent d'UPN d'igualar víctimes i colpistes de 1936
La Comissió de Memòria i Convivència, Acció Exterior i Basca ha rebutjat la moció presentada per UPN que exigia incloure en la base de dades de la memòria la Memòria a les víctimes de la Guerra de 1936 en els territoris sota control de la República. La moció ha comptat... [+]

Eneko Etxeberria
“Ez nioke nire semeari Jose Miguelen bilaketaren zama utzi nahi”

Jose Miguel Etxeberria Naparra-ren gorpua aurkitu gabe bukatu da Frantziako Landetan egindako bigarren indusketa. 44 urte dira militantea desagertu zenetik eta bere familiaren belaunaldi batetik bestera pasa da bere bilaketaren zama.


Eguneraketa berriak daude