Una planificació integral

Les ciutats actuals necessiten processos de transformació profunds en tots els àmbits. Els reptes que tenen les societats i les ciutats són enormes i per a abordar-los és imprescindible realitzar exercicis integrals de diagnòstic i planificació i, posteriorment, prendre decisions compartides que siguin sostenibles en el temps. I, per descomptat, la decisió i l'aprovació de polítiques públiques per a la regeneració i transformació de les ciutats requereix de la participació activa dels veïns i veïnes permanentment, com si no?

Però, per on començar un exercici tan complex? I és que, encara que és difícil, com la planificació d'aquestes transformacions requereix temps, recursos i consensos, també ho és fer-ho com més aviat millor, respondre amb rapidesa, cada vegada més i més. Com combinar els ritmes i la lletra?

I com fer tot això? Com passar de ser un forat de consum a ser un productor d'energia o de part dels aliments? Com conciliar el concepte/àmbit urbà amb unes condicions de vida justes i saludables? Com implantar les àrees i serveis públics en el centre de la transformació? I com fer protagonista als veïns?

Una de les claus és l'escala, és a dir, per on actuar, és a dir, el punt de vida, el barri. Així, dins dels reptes del canvi climàtic i de la transició energètica, és necessari abordar nous paradigmes de mobilitat per a, entre altres coses, dur a terme un dia a dia basat en la proximitat. La planificació de la transformació socioeconòmica de les ciutats ha de ser integral pels seus evidents efectes socials sobre el dia a dia.

Cal tenir en compte que les institucions (Unió Europea, Estats i països del País Basc) han aprovat una sèrie de plans i estratègies que el dret els obliga a complir. Entre altres coses, la Llei Europea de Recuperació de la Naturalesa exigeix la restauració i recuperació del 20% de les zones terrestres i marines d'Europa per a 2030.

També en zones urbanes. Tant les lleis estatals com les forals per a fer front al canvi climàtic estan repletes de compromisos per a la regeneració de les ciutats. En el segle XXI, les mesures d'adaptació i mitigació que s'han de dur a terme enfront del canvi climàtic natural ens obliguen a superar i canviar les fórmules “nature friendly” del passat. No n'hi ha prou amb accions de conscienciació amables, cal posar en marxa mesures efectives. Uns altres no són més que el “greenwashing” barat, i fins i tot poden anar en contra de l'esperit del dret climàtic actual.

Un començament, un barri

Tant el món com les ciutats d'Euskal Herria tenen entre mans aquests reptes, i no són fràgils. A més, en molts aspectes de la transformació estem tard, ens ha enxampat sense fer tasques de previsió i domèstiques (la transició energètica és evident). Però, com dur-ho a terme a través d'una estratègia sostenible, llarga i eficaç? Com s'orienta en zones i projectes de mitjana i baixa escala? A nivell de barri, això significa, com transformar el propi barri.

Potser podem posar el focus en la pròpia estructura (donis) de barri que condiciona les nostres vides, ja que pot ser un exemple clar, almenys per a nosaltres. Estem en els primers passos a donar per a resoldre el nus dels principals trànsits i infraestructures que condiciona totalment el dia a dia del barri de Sanduzelai (nostre) a Pamplona (a més de sòlid). Com transformar un condicionant de vida dels veïns, una infraestructura que divideix el barri en quatre, millorant la qualitat de vida, afectant la salut i evitant l'exclusió urbanística? En definitiva, com dignificar la qualitat de vida d'un barri? Per a abordar els reptes que tenen les ciutats, podem prendre com a punt de partida, entre molts altres, els que té Pamplona.

Es coneixen els problemes que ha tingut històricament la rotonda (45.000 vehicles al dia). També és evident que les solucions urbanístiques de fa unes dècades no tenen cabuda en l'actualitat i fan falta fórmules noves i integrals (basant-nos en el veïnat). Per descomptat, la dinàmica i les mobilitzacions dels veïns i veïnes també han estat necessàries, una vegada més, per a identificar la grandària del problema i demanar mesures (sens dubte la innovació social), com també a partir d'ara.

En aquest sentit, seria important subratllar dues idees. D'una banda, les inversions urbanístiques són imprescindibles per a transformar els barris i reinventar-los a la mesura de la ciutadania. En moltes ocasions, les inversions urbanístiques són la clau de les polítiques socials i mediambientals. D'altra banda, les inversions urbanístiques no aconseguiran els seus objectius si no es realitzen altres polítiques socials, mediambientals i intervencions que incideixen en la mobilitat.

Seguint amb la rotonda de Sant Jordi, la intervenció urbanística és imprescindible per a transformar l'espai urbà i situar als veïns sobre els vehicles en la jerarquia urbana. Perquè la vida i el barri han d'estar per davant del CO₂. Però perquè la transformació urbanística funcioni realment haurem de reduir el nombre de vehicles que passen pel barri. I, paral·lelament, posar en marxa una sèrie de mesures per a la realització de la vida (compres, oci, etc.) en el barri. Si no, estem amagant les escombraries sota la catifa.

Una elaboració

Fa uns mesos, després d'anys de ruptura del cercle viciós, va arribar al barri el compromís i la proposta de treball de l'Ajuntament de Pamplona. Des de llavors, s'han fet passos fins a arribar a l'escenari que avui tenim: tres propostes per a la transformació del barri estan sobre la taula a través d'un procés participatiu per a fer un treball específic (qui anava a dir-nos que seríem aquí fa pocs mesos? ).

El que ens ve pot ser tan il·lusionant com intens, però… el moment el requereix, perquè és el moment. Ens conviden als següents passos: elaboració, adaptació, millora i decisió de les propostes de rehabilitació de l'entorn de la rotonda fins a arribar a l'últim projecte de proposta. Només amb un projecte factible que canviarà inevitablement el barri i les nostres condicions de vida!

En els pròxims dies i setmanes tindrem l'oportunitat de conèixer, debatre i treballar en profunditat les propostes “Verda-CAMINO”, “Marro” i “Més barri menys barreres”. En definitiva, ens correspon portar al grup l'opció personal i elaborar propostes que poden ser de molts, tant en un procés d'aprenentatge, col·laboració com a pedagògic intens.

Un full de ruta

En definitiva, el punt de partida de tot aquest procés és definir una planificació completa, un full de ruta ordenat per als pròxims anys (sense deixar de fer passos). Per a això, és imprescindible comptar amb columnes sòlides, amb els treballs anteriors realitzats, un d'ells és el pas curt però robust: Compromís de l'Ajuntament (i del Govern de Navarra) per a desenvolupar com més aviat millor la planificació aprovada per a la tramitació dels pressupostos.

Mentrestant, als veïns i veïnes ens correspon definir un pla que comporti la transformació del barri. Les coses estan així, però no seran així. Els següents passos en el procés participatiu són realitzar els tallers de debat i l'exposició que hem organitzat en cada quadrant.

Perquè serà una gran transformació. Però si és per Sant Jordi!

Aritz Romeo Ruiz i Joseba K. Arbaiza Álvarez, veïns de Sant Jordi