La creació de la Fundació té com a objecte recordar i posar de manifest la intervenció en la lluita dels terços castellans per l'extinció de la conquesta del regne de Navarra amb la finalitat d'obligar al regne de Castella; i la mentida que aquí els enemics van ser francesos historikoa.Irunen i les batalles que se celebren a Hondarribia, per descomptat, amb la participació del Duc d'Alba, l'Infern de Navarra.
Tant els organitzadors com els historiadors que es dediquen a l'organització de les celebracions saben molt bé que es tracta de la commemoració del 500 aniversari de la conquesta de Navarra pel Regne de Castella.
En el dia d'avui, els esdeveniments de l'any mil cinc-cents no poden jutjar-se, amb el pensament de llavors, de manera acrítica, com si no hagués transcorregut molt de temps, sinó analitzant les conseqüències d'aquells esdeveniments.
La història del regne de Pamplona, que més tard seria de Navarra, com era habitual en aquells temps, es basava en els pactes i en les relacions matrimonials entre els senyors feudals. Navarresa es trobava estretament envoltada dels regnes d'Aragó i Castella, tots dos volent fer-se amos del regne. La ruta de conquesta de Navarra va ser molt llarga, iniciada en el segle XII (1134.ean), que es va acabar amb la subjecció al regne de Castella en el segle XVI (1524). Encara no s'ha oblidat el lema dels Infanzones de Navarra: "Pro libertate pàtria, gens allibera state". Perquè la pàtria sigui lliure, també la societat necessita la llibertat.
En aquells anys, pel fet que la monarquia navarresa estava emparentada amb la francesa i el regne era fragmentat, era just l'aliança amb França, formant un exèrcit franc-navarrès per a fer front a l'agressió castellana. Aquesta situació ha pogut mantenir durant segles una mentida històrica: fent creure que les últimes guerres van ser contra els francesos, deixant a un costat el seu regne en la lluita dels territoris navarresos. Les ciutats d'Irun i Hondarribia continuen celebrant la lluita contra els francesos, oblidant que aquesta era la Costa Navarresa.
Els Reis Catòlics van organitzar, al marge de tots els nobles, un exèrcit professional i estructurat, format pels Terços dels Reis que dominen la Corona, per a agrupar a Espanya en una sola i única contra Navarra, entre altres coses, i més tard a Europa. La Legió de Millan...
Després de la victòria de l'Exèrcit de l'Imperi en Villalar, el desenvolupament d'Espanya comença a desenvolupar-se fora d'Europa. Des de llavors, cobra sentit la frase que Europa acaba als Pirineus. Les ciutats europees, en el seu desenvolupament, van propiciar la creació d'una burgesia que va impulsar el comerç i la recerca i les arts. Van establir les bases del món modern, reconeixent la llibertat de pensament i, en definitiva, adaptant el caràcter de la societat i el dels individus. Aquest va ser el camí que va prendre Europa. Les ciutats espanyoles, mentrestant, van quedar sota la custòdia de l'imperi medieval i de la Inquisició. Més tard, durant segles, alguns haurien pogut cridar amb orgull: "Spain is different! ".
A Europa es produirà l'enfortiment, l'impuls, la influència dels burgesos (ciutats), mentre que a Espanya desapareixerà la força de poder intrínseca de les comunitats. A Espanya duraran molt temps la hidalguía, la prepotència, la picardia... i serà bo viure de renda... El món nobiliari ha guanyat enfront del món dels homes normals, enfront del de la tercera vida, en la qual exerceixen els seus oficis i el seu comerç. A més, el descobriment d'Amèrica va portar amb si grans riqueses, i curiosament, en lloc d'invertir a Espanya, es van utilitzar per a comprar productes produïts a Europa. Aquesta situació, mantinguda al llarg dels segles, va deixar empremta i va donar cos al següent: «investiguin ells mateixos». A més de l'opressió dels nobles, també va ser important l'ajuda de l'Església Catòlica en el retard social i cultural de la gent del poble. La Inquisició va ser un element molt important a l'hora de controlar i dominar a la població.
Veient les conseqüències històriques que això ha suposat per a Euskal Herria i la societat civil, no sembla que sigui l'interior el que mani els homenatges, ni les salutacions d'alegria, ni la celebració de res. A més, sabent la inestabilitat social que viuen les Parenceries en les celebracions de les Festes Patronals a Irun i Hondarribia, he pensat que aquesta iniciativa commemorativa d'aquelles guerres, no sols ens porta a la sacietat, sinó a la ràbia.
*Fernando Merino és doctor en Ciències Econòmiques per la
UPV/EHU (Traducció d'aquest article d'opinió per Jesús Mari Mendizabal 'Bizargorri')
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]