Decathlon de Sant Sebastià diu que la retolació també en basca és "imposició"
Un consumidor ha interposat en l'Observatori una queixa per la falta de retolació en basca del gran comerç Decathlon d'Usurbil. La resposta del Punt de Venda és significativa: La llei comunitària no recull cap imposició sobre la col·locació de la cartellera en basca. És a dir, a l'obligació legal la diu imposició. Entrevistem la directora de l'Observatori Agurne Gaubeka perquè ens informi sobre la llei de consumidors.
L'Observatori ha denunciat la resposta donada pel gran establiment d'Usurbil, el Decathlon. Han explicat que han qualificat d'imposició la seva obligació legal de retolar en basca.
Ens sembla greu el menyspreu que ens fan als clients, dir que és una imposició difondre en basca la informació que fas arribar al teu client. Per això difonem aquest tema.
Als països catalans, gaudeixen d'una major protecció legal i d'una major pressió social. Nosaltres també intentem fer-ho, però necessitem un major suport legal.
No és només qüestió de Decathlon, tenim cada vegada més multinacionals als nostres pobles i ciutats, i cal prendre algunes mesures respecte a elles. Estem parlant d'una liberalització total de les llengües i aquí també hem d'exigir mesures.
Quines conseqüències pot tenir un comerç que no respecti els requisits lingüístics establerts per la llei?
La nova llei de consumidors i usuaris data de 2023, l'anterior data de 2003. Nosaltres, quan es va aprovar la nova llei, denunciem que no hi havia cap pas innovador quant a garantir els drets de la ciutadania euskaldun. És més, té retrocessos respecte a la llei original de 2003. Tenint en compte la llei de 2023, en la CAPV hi ha algun tipus d'obligacions legals, almenys pel que fa a la retolació de centres comercials de gran superfície, però també aquestes no es compleixen adequadament. Un exemple és el de Decathlon. Sovint no es compleixen, i quan no es compleixen no hi ha conseqüències. És a dir, la llei de 2023 des d'un principi es va negar a aprofitar adequadament el caràcter normatiu de la llei i a imposar les seves obligacions. En conseqüència, es tracta de la promoció dels drets de la ciutadania, i no de l'obligació legal. A la pròpia llei se li lleva el valor normatiu, i això és una contradicció. Les empreses, en altres matèries, que incompleixin la llei i no vulnerin els drets lingüístics. Per exemple, no tenen multa. Per això, demanem un major suport legal.
Alguns grans comerços se sumen a l'Euskaraldia. Com és possible que després es produeixin tals vulneracions de drets lingüístics?
Acabo de citar les característiques de la llei de 2023. Les bases de la llei són la voluntat i el foment del basc, no la coacció. Aquestes dues bases les prenem amb pinces per a referir-nos a les grans empreses. L'Euskaraldia pot ser un impuls per a adoptar mesures, però respecte a aquestes grans empreses creiem que el suport legal pot ser més efectiu. Reforçar el suport i establir obligacions concretes, perquè els advocats d'aquestes empreses ens han respost moltes vegades que no tenen obligació legal (per exemple, a Navarra) i que en la CAPV hi ha pocs mecanismes d'execució.
Quina força tenen els clients davant les violacions?
És cert que rebem respostes com la de Decathlon, i a vegades ni tan sols ens responen. No obstant això, els clients tenen el poder. En Decathlon, a Oiartzun, hi havia màquines d'autobronzejar i tenien la possibilitat de triar el basc, però van ser eliminades. Es va fer una protesta i es va recuperar de l'elecció del basc. Es va instal·lar un nou comerç Alcampo i tota la retolació exterior estava en castellà. Els clients van interposar queixes i la incidència va ser major. Els afecta el que la ciutadania i els consumidors han dit en les xarxes socials.
L'actitud d'aquestes macroempreses cap als pobles petits i cap a la llengua sol ser clara, despectiva. Per a canviar aquestes actituds cal treballar de baix a dalt i conscienciar als consumidors: on consumim, com, quin reconeixement fan dels nostres drets...
Vostè diu que els consumidors catalans tenen més protecció legal.
Un exemple són les pàgines web de grans marques. Ofereixen la possibilitat de triar el català, però no tenen el basc, i igual que als Països Catalans, tenen també posats a Euskal Herria. Tenen una major protecció legal i unes obligacions més estrictes, i també pot ser per la pressió social.
A l'interior d'Euskal Herria també es produeix aquesta discriminació, encara que les empreses no siguin tan grans. Tenen diferents polítiques lingüístiques en la CAB, Navarra i Iparralde, responen: “La llei navarresa no m'obliga”. Són molt “legalistes”.
En alguns territoris del País Basc el basc és oficial, en altres oficial o negat segons el meridià i, per contra, si anem cap al nord, tolerat (no oficial).
En els últims temps, alguns tribunals han dictaminat que els funcionaris públics no han de tenir coneixement de basc... [+]
Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.
La nova plataforma de referència és “Unides... [+]
La lingüista Carmen Junyent va ser la que va reivindicar fins a la seva última etapa la possibilitat de morir en català. Quan va morir, va escriure les seves vivències amb el personal sanitari i va demanar que la publiquessin després de la seva mort. D'aquesta manera va... [+]
