Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“Sakananet és el nostre comunal digital”

  • Aquest pòdcast d'Hodeia no existeix, l'hem gravat a l'Ajuntament d'Arakil, a la vall de Sakana, en el centre geogràfic d'Euskal Herria. Hem parlat amb tres interlocutors de la comarca sobre el projecte Sakananet: Iker Manterola Matxain (Gerent de l'Agència de Desenvolupament de Sakana), Oihana Olaberria Jaka (Alcaldessa de l'Ajuntament d'Arakil) i Maialen Martiarena (Treballadora de la Fundació URL0).
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.
Aquesta notícia ha estat publicada per iametza interactiva i ha estat possible gràcies a la llicència Creative Commons BY-SA 4.0.

Què és Sakananet? Per què vau crear?

IKER: El projecte s'emmarca en el Pla Estratègic de Sakana, una iniciativa per a la reactivació de la comarca i el seu desenvolupament socioeconòmic. Una de les necessitats que es va veure en el Pla va ser la d'estendre la fibra a tota la Sakana. Cal tenir en compte que, en aquella època, en moltes localitats no hi havia fibres, ni tan sols en les principals, com per exemple a Etxarri. Aquesta necessitat es va posar damunt de la taula i després de diversos intents, aquesta vegada hem aconseguit donar servei als pobles que no tenien fibra.

En alguns llocs hi havia mancances, sobretot als pobles petits, i s'ha prestat servei als ciutadans i empreses locals. En alguns pobles més grans, malgrat la fibra, hi havia barris i centres industrials que no tenien Internet. És un projecte que va pas a pas i fase a fase, i en la primera hem aconseguit que des d'Irurtzun fins a Etxarri Aranatz, almenys en tots els pobles, tinguem cobertura en condicions dignes.

Sakananet és una xarxa de telecomunicacions mancomunada. Què significa això?

IKER: Mancomunat significa que són infraestructures formades, impulsades i governades per diferents agents. El projecte Sakananet té 3 potes principals. D'una banda, estan els agents locals: l'agència de desenvolupament i els ajuntaments locals. D'altra banda, la Fundació Guifi.net ofereix al projecte capacitats tècniques i d'un altre tipus. I, en tercer lloc, està la participació de la ciutadania: donant suport a aquesta infraestructura, suport econòmic… Atès que hi ha hagut diverses intervencions per a posar en marxa el projecte, el seu seguiment i desenvolupament es construeix sobre aquests peus, així com la governança i tot el desenvolupament futur.

Una altra manera d'explicar què és una xarxa mancomunada, molt vinculada a la realitat de Sakana, és la de les comunals o la de les terres comunals. En altres llocs se'ls veu com si fossin sòl públic, però en la Sakana són terres de la ciutadania. En l'ús, governança, millora i conservació d'aquest patrimoni públic-comunitari participen tant els ajuntaments com la ciutadania. Crec que és una figura molt adequada per a imaginar què és Sakananet. Sakananet és la nostra comunitat digital. Es tracta d'una infraestructura pública i comunitària, en la qual participen els ajuntaments, la ciutadania, participa la Fundació Guifi.net i està oberta a altres agents.

Iker Manterola: "Es tracta d'una infraestructura pública i comunitària, en la qual participen ajuntaments, ciutadans, la Fundació Guifi.net i està oberta a altres agents."

Maialen, per a qui no ho conegui, ens explicarà què és Guifi.net la Fundació i quins són els seus objectius?

MAIALEN: Guifi.net La Fundació és una organització sense ànim de lucre amb seu a Catalunya. En els últims anys també ha obert una delegació a Navarra, en la capital navarresa, Pamplona/Iruña. La Fundació es va crear fa més de 10 anys amb l'objectiu d'obrir una xarxa de telecomunicacions mancomunada, oberta, lliure i neutral que permeti als grans operadors arribar a zones que no volen arribar. Aquesta xarxa comuna de telecomunicacions, tant per radi-enllaci com per fibra òptica, s'articulen i coordinen diferents projectes amb l'objectiu d'eliminar la bretxa digital entre l'àmbit rural i l'urbà, oferint servei amb els operadors de proximitat.

I com heu finançat la xarxa Sakananet? Com funcionen les aportacions?

SELVA: Al fil del que ha explicat Iker, en el finançament d'aquest projecte, que ha sorgit de la col·laboració de molts agents, també utilitzem el model comunitari. D'una banda, la ciutadania finança, la Fundació Guifi.net posa la seva part, també participem la Mancomunitat de Sakana i els ajuntaments de la zona, així com l'Agència de Desenvolupament de Sakana, els operadors i, finalment, el Govern de Navarra ha posat una part per a dur a terme el projecte.

Les aportacions són una forma de participació ciutadana en el finançament d'aquest projecte. Es pot fer una aportació inicial de 1.200 euros. Aquesta aportació té beneficis fiscals, el 25% de l'aportat es recupera en fer la declaració de la renda. A més, als aportants se'ls retira la “quota en línia” per sempre, per la qual cosa se'ls aplica un descompte de 17 euros en la factura mensual. Això suposa un estalvi anual de 204 euros. D'aquesta manera, l'aportació realitzada s'amortitza en quatre anys. En canvi, els operadors habituals et cobren al llarg de tota la vida la inversió que han realitzat per a la implantació de la infraestructura. Això no té sentit. En el cas que el contracte es formalitzi amb la Fundació, s'entén que una vegada que aquesta infraestructura quedi pagada no cal continuar pagant per això.

Oihana Olaberria: "Els operadors habituals et cobren al llarg de tota la vida la inversió que han invertit en la implantació de la infraestructura. Això és absurd.

En la Sakana hi ha molts municipis i pobles petits. Quines possibilitats ofereix Sakanet des del punt de vista de la ciutadania i de les polítiques municipals?

SELVA: Jo diria que Sakanet ens ha obert una oportunitat que fins ara no teníem. Sempre ens hem queixat que es fa una política de ciutats i que les zones rurals estan una mica abandonades. Pamplona està a 20 minutos de Sakana, però hi ha un món, en molts temes, respecte a Pamplona. Sakanet posa sobre la taula les mateixes opcions. Fins ara, diguem en un Arakil, no podíem treballar des de casa, no podíem estudiar des de casa, i la pandèmia ha posat de manifest aquesta bretxa digital. Des de Sakanet ens sembla que hem fet un gran pas cap a la igualtat per part dels serveis.

En la Sakana han entrat grans operadors, però han entrat als pobles més grans, i en aquests grans pobles tampoc han posat fibra en les zones en les quals les dificultats eren majors. Hem quedat alguns municipis com Arakil, Ergoiena, Irañeta... Això ha estat clarament degut a la falta d'interès econòmic dels grans operadors. Som molt pocs habitants en cada poble i ens deixen sempre relegats a unes certes coses. Quan hem anat al Govern de Navarra, preguntant per què Telefónica no havia de venir a Arakil, Arruazu o Irañeta, ens deien que era qüestió de paciència. Fins ara, els grans operadors han funcionat a través d'una subvenció que deia que vindrien l'any en què tocava la subvenció. Nosaltres hem fet un pas endavant. La paciència se'ns ha acabat. Creiem que hem de tenir els mateixos drets, i a través de la Fundació i gràcies a la col·laboració de diversos ajuntaments hem aconseguit que els pobles petits també tinguin connexió.

El desenvolupament socioeconòmic de la comarca també ha estat beneficiós, no?

IKER: Sí, per part de l'Agència de Desenvolupament de Sakana ho valorem molt positivament per dues raons. D'una banda, com ha dit Oihana, l'esquema que s'ha seguit fins ara ha estat el d'esperar, tenir paciència davant diferents situacions. Això també afectava els ajuntaments, ens emmarcaven en aquesta dinàmica de la queixa. Amb aquest projecte s'ha vist que podem passar de les queixes a les propostes i a la capacitat i a la consecució d'aquestes. Hem aconseguit fer front i, no obstant això, posar en marxa un projecte d'aquest tipus, amb tota la seva complexitat. Crec que això té aquest valor de posar en valor el treball propi des del punt de vista del desenvolupament socioeconòmic. I, sobretot, si hem estat capaços de fer-ho, també en altres àmbits, per què no? És un apoderament col·lectiu i per a nosaltres és molt positiu.

D'altra banda, a nivell tecnològic i lligat al món empresarial, veiem la possibilitat de generar coneixement local. Sobretot, en col·laboració amb la Fundació Guifi.net, a la vista de les iniciatives dutes a terme en altres llocs. Oferim la possibilitat de crear serveis especialitzats relacionats amb la tecnologia en la mesura en què li ho permetin als petits proveïdors. Després cal dur-ho a terme. Cal donar moltes altres condicions perquè sorgeixin aquest tipus d'iniciatives, però jo crec que el nostre compromís i la nostra obligació era oferir aquestes oportunitats, aquesta base, aquesta plataforma, aquest sistema… Donar un cert suport a qui vulgui emprendre aquí. Estem en la primera fase. S'està posant en marxa, però a això li veig possibilitats, sobretot a llarg termini, ja que és un treball a llarg termini, anirem treballant en funció de les nostres capacitats i possibilitats.

Quina és la situació actual? Està disponible el servei Sakananet?

SELVA: Sí, està disponible. La gent està connectada. Com ha dit Iker, estem en la primera fase. En algun poble falta alguna cosa, però estem en marxa. De moment, hem tingut 100 connexions en 4 setmanes, i l'estimació és tenir 250 connexions abans de l'estiu. Per a l'estiu ja començaríem amb la segona fase. Allí es començaran a donar connexió Guifi.net a poblacions que ja tenen fibra i zones d'especial dificultat.

MAIALEN: Un dels objectius de Guifi.net sempre ha estat eliminar la bretxa digital entre les capitals i els pobles petits, però per a nosaltres és important que totes les persones accedeixin a una Internet de qualitat. Està arribant en la Sakana Guifi.net i arribarà a llocs on ningú oferia el servei. En una segona fase, com ha comentat Oihana, la fibra arribarà a les seus municipals d'Irañeta, Arruazu, Uharte, Etxarri i Arbizu. També estem fent passos per a arribar a famílies amb problemes econòmics i en situació vulnerable. Les famílies en aquesta situació tindran l'oportunitat d'accedir a una Internet de qualitat a través dels serveis socials.

Maialen Martiarena: "Les famílies amb problemes econòmics o en situació vulnerable podran accedir, a través dels serveis socials, a una Internet de qualitat."

De cara al futur, quins plans teniu? Com t'imagines la Barranca del futur?

IKER: Per a nosaltres aquest projecte ha demostrat l'èxit que pot tenir una manera de treballar. La possibilitat de fer grans coses en pobles petits amb pocs recursos. En els dos últims anys, dins de la Mancomunitat, s'està realitzant un recorregut en l'àmbit de l'habitatge, també s'ha fet en l'àmbit de les telecomunicacions, i com a resultat tenim el projecte Sakananet. Estem desenvolupant i enfortint una manera de treballar. També hi ha altres temes que es poden tractar per aquest camí. Estem en procés d'actualització del Pla Estratègic de Sakana, i aquí, per part dels ajuntaments, es veu que el seu futur pot ser assumit per ells i que en alguns àmbits, a més dels quals no han sortit fins ara, les propostes estan damunt de la taula. S'han creat referències relacionades amb diferents projectes, una d'elles Sakananet, i veig il·lusió, ganes i força per a treballar el futur. A partir d'aquestes formes de treball, imagino un camí per a donar resposta a les necessitats de la ciutadania i de Sakana com a comarca.

SELVA: Estic d'acord amb Iker. En els últims 3 anys he vist que hem fet uns passos molt grans a nivell de Sakana, sobretot en la manera de treballar. Estem treballant en grups de treball amb diferents temes i es veu que treballant en equip els passos són més grans i més forts. Jo m'imagino positivament la Sakana en molts aspectes. Vist en telecomunicacions. Com estàvem fa dos anys i com estem ara. Les connexions estan en marxa. És per a estar content. Amb l'habitatge també estem fent una gran feina. Una de les conseqüències d'aquest treball serà la modificació de la Llei Navarresa d'Habitatge que fins ara s'ha realitzat i que en ella s'insereixi aquesta visió del nostre entorn rural. No és poca cosa.Jo veig un futur dotat d'optimisme.

MAIALEN: Guifi.net La intenció d'ara endavant és fer arribar a la majoria dels municipis que podem una Internet de qualitat. Com a exemple, hem fet un projecte en Erro, ara som aquí, amb Sakananet, i al mateix temps estem treballant amb un altre projecte en Olza i Oion. El nostre objectiu és que Internet arribi a tothom on els grans operadors no volen entrar. Els municipis que desitgin una xarxa de telecomunicacions mancomunada d'aquest tipus poden posar-se en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic sakananet@guifi.net o del telèfon 623526529.

 

Foto: Agència de Desenvolupament de Sakana

T'interessa pel canal: Teknologia burujabetza
Últim dia per a votar per un projecte per a educar als joves en una visió crítica i responsable de la tecnologia
Etxepare Lizeoa i Iametza de Baiona estan preparant el projecte “Digitalització responsable” per a difondre el coneixement de les tecnologies lliures entre els joves. El projecte ha estat presentat als pressupostos participatius de la Diputació Foral de Guipúscoa... [+]

El Govern de Navarra posa a la disposició de l'empresa Microsoft la digitalització de l'administració
La presidenta María Chivite veu la col·laboració públic-privada “necessària” per a aconseguir el progrés digital. Microsoft Ibèrica utilitzarà, entre altres coses, intel·ligència artificial per a “ajudar” a agilitzar els tràmits institucionals.

TxikiLinux Txokoa en Herri Urrats per a donar a conèixer el sistema operatiu lliure i euskaldun
Aquest diumenge, 12 de maig, se celebrarà, com tots els anys, la festa Herri Urrats de les ikastoles d'Iparralde en la zona del llac Senpere. Enguany el TxikiLinux Txoko estarà en Xiberoa. De 9.00 a 17.00 s'han preparat tallers infantils per a donar a conèixer el sistema... [+]

Aposta pel programari lliure en l'estat federal alemany Schleswig-Holstein
L'estat federal alemany Schleswig-Holstein té com a objectiu deixar el programari propietari i fer el salt a la lliure. En primer lloc, després d'una reeixida prova pilot, abandonaran Microsoft Office i començaran a utilitzar LibreOffice en l'administració. De cara al futur... [+]

AntennaPod: senti tots els podcasts en una sola aplicació
El 15 de març l'RSS (Really Simple Syndication) compleix 25 anys. La majoria no sap el que és i altres ho consideren mort, però la tecnologia continua sent molt interessant des del punt de vista de la sobirania i està molt viva. Sense intermediaris es pot utilitzar per a... [+]

Dia del número sostenible en el col·legi Estitxu Robles de Baiona
El 6 de març s'ha celebrat en el Col·legi Estitxu Robles de Baiona el dia del número o digital permanent. Han après a recondicionar els antics ordinadors i han rebut la notícia de la cooperativa d'estudiants Ilargikoop.

Es pot utilitzar en basc Matomo, l'alternativa lliure de Google Analytics
Els responsables de les webs volen analitzar el trànsit dels seus visitants, però l'eina Google Analytics més utilitzada per a això té problemes de privacitat i legals. Iametza ha traduït al basc el programari lliure Matomo més utilitzat com a alternativa més ètica.

El temps de les cireres per a la sobirania digital

Porto un temps enfadat amb la realitat digital que m'envolta en el meu dia a dia. L'abús personal del mòbil, la google i l'ús digital determinista de l'educació dels fills, la submissió voluntària de les institucions públiques cap a les eines de les grans corporacions... [+]


El whatsapp no serà l'únic mitjà per a obtenir l'acreditació en les oposicions a l'educació en la CAPV
La necessitat d'utilitzar el codi QR rebut per Whatsapp per a accedir a les oposicions del professorat de la CAB el 21 d'octubre de 2023 va provocar un debat. Finalment, el Departament d'Educació del Govern Basc també va oferir la possibilitat d'obtenir l'acreditació a través... [+]

2024-02-13 | Erria | Gorka Julio
Colònia digital
Es produeixen molts textos acadèmics, però pocs són els que aborden de manera actual i pròxima temes tecnològics i socials. Així és «Spanish Fake Sovereignty: From Privatising the Nation-State to Becoming a Digital Colony» i, per això, val la pena dedicar almenys una... [+]

Eguneraketa berriak daude