També aquest any de 2021 ens va molt trist. Innombrables problemes per a ballar i les poques notícies que tenim per a donar, desgraciades.

Ahir [8 d'abril] ens va deixar amb 90 anys Sagrari Aranburu Olasagarre, una de les ballarines pioneres del nostre grup. I els altres ens perdonaran, però el més memorable dels primers ballarins. Sagrari i la seva família eren dels quals s'iniciaven a ballar quan escoltaven la música. De fet, Sagrari comptava amb el germà de Maxi Aranburu, que va ser ballarí i director del grup de danses Oberena. El txistu i la gaita d'estiu del Passeig de Sarasate es van complicar com a ballarines.

A més de ballarí, Sagrari ha estat cantant. Precisament per ser cantant va ser dantzari, almenys en el nostre grup. Va començar a cantar en el cor de les Carmelites de Pamplona i d'allí va passar a l'Orfeó Pamplonés, on va ser contralt solista i va ser nomenat soci d'honor de l'Orfeó. Com el que tenim va ser creat a l'ombra de l'Orfeó Pamplonés, es van animar a ballar a diversos cantants locals, un d'ells, Sagrari. Els balls es van iniciar en una petita sala de la seu de l'Orfeó.

En el grup va conèixer al seu futur marit Javier Garaikoetxea Urriza.Van ballar junts en els seus nombrosos viatges -Palma, Barcelona, Madrid, Pau...- i en el prestigiós espectacle Duguna. A més de ballar, Sagrari va fer de cantant solista en Gu.

El Sagrari tenia una passió pel ball. Va deixar el grup amb el seu primer embaràs, amb l'esperança de tornar a ballar amb el nen una mica engatat. Però aviat van arribar també els fills del costat, i no van poder reprendre la dinàmica del grup. No obstant això, sempre ha estat prop del grup, ja que "Amaia és el principi" va ballar en l'espectacle que es va realitzar en 1988 per a fer costat al grup municipal de danses de Pamplona, en les processons de Sanfermin cantant des del seu racó del carrer Pozoblanco o en els menjars anuals de Sansaturno.

El dia de Sant Blas 2014 vam voler rendir un merescut homenatge a Sagrari Aranburu i Javier Garaikoetxea, dos creadors del nostre grup, oferint-los un ball i regals després de la soka-dantza. Som perquè van ser. Avui recordem aquell dia amb una emoció especial.

En 2019 també va rebre un altre merescut homenatge per part del Sagrari. La penya El Bronze també li va concedir el premi "Festa" que concedeix a les dones que han participat en les festes de Sant Fermín, per la seva gran aportació a la consecució de festes igualitàries, entre altres coses. Sagrari també va ser un dels protagonistes del documental Pioneres IV relacionat amb aquest premi.

Com hem dit, la maternitat va interrompre l'activitat oficial de ballarí del Sagrari, diguem, però ell i Javier van projectar l'amor per la música i la dansa basca en els seus fills. Els dantzaris i txistularis de Duguna tenim molt bona relació amb Mintxo, Jose Inazio i Patxi, entre altres. A ells i a la resta de familiars i amics volem transmetre'ls el nostre més sentit condol.

No adeu, Sagrari!