Aquesta mobilització finalitzarà el pròxim 18 d'octubre davant la Diputació de Guipúscoa, organisme al qual s'atribueix la responsabilitat de la vaga. Els treballadors han denunciat que la patronal no mostra cap voluntat d'arribar a un acord i posar fi al conflicte laboral. Així, han exigit a la Diputació que assumeixi els acords per ELA amb les patronals Adegi i Matia 2000 i que compleixi els compromisos adquirits en el seu moment.

Les mobilitzacions no han sorgit sense més. Els treballadors han dut a terme cent dies de vaga en defensa d'un conveni digne. El conveni afecta a més de 5.000 treballadors i el que demanen és que s'estableixi a Guipúscoa un model que comporti un servei d'atenció de qualitat per a les persones majors. En ser dona la majoria de la plantilla, els homes sofreixen una bretxa salarial del 30% en comparació amb els sectors privatitzats en els quals treballen, la qual cosa suposa 6.000 euros menys a l'any.

No es descarta que s'endureixin les mobilitzacions i que s'iniciï una vaga indefinida, amb accions més contundents i més multitudinàries. Aquestes accions provocaran l'empipament de les patronals i de les institucions, dient que els vaguistes són “radicals” i “violents”, acusant-los de deixar “abandonats” a les persones majors, un tema molt sensible en l'opinió pública.

És normal i just que després de cent dies de vaga –amb la pèrdua dels seus salaris i l'amenaça del seu lloc de treball– la patronal i la Diputació no vulguin arribar a un acord? Pel que sembla, els responsables de l'empresa no volen posar en risc els seus sous, ni els seus càrrecs. El seu comportament autoritari té més a veure amb els sabotejadors i provocadors. La responsabilitat d'endurir el conflicte recaurà en ells.