L'ONU acusa l'Exèrcit de Myanmar de genocidi contra Rohingy
- Les necessitats militars no poden justificar delictes com a empresonaments, tortures, violacions, esclavitud sexual o assetjament sexual, segons un informe fet públic per l'ONU.
L'ONU no va poder entrar a Myanmar i, per això, s'ha valgut de testimoniatges i imatges per a esclarir el succeït. Després d'entrevistar 875 testimonis i veure vídeos i imatges, ha acusat l'Exèrcit de Myanmar de genocidi i d'enaltiment del terrorisme. L'organització considera que el general de l'Exèrcit i altres cinc alts càrrecs han de ser jutjats perquè tenien "intencions de genocidi".
L'Exèrcit d'Alliberament de Rohingy, en Arakan, va atacar fa un any una cabanya de policies i militars de la zona. Dotze persones van ser assassinades. També va haver-hi venjança: l'exèrcit budista va entrar en 59 pobles, va assolar 7.000 cases i va matar a 400 rohinyás.
El 25 d'agost es va complir l'aniversari de l'èxode de Rohinyá i molts d'ells van sortir al carrer a reclamar "justícia". A la regió de Rakhine han mort unes 25.000 persones i unes 700.000 han marxat, la majoria a Bangladesh.
Com els animals
En una carta publicada pel Diario.es un desplaçat rohingy denúncia les condicions de vida d'aquest i de la seva família: “Si continuem vivint així, ens convertirem en animals”. Segons el desplaçat, les coses van començar a complicar-se en 2012, quan van matar a deu persones en Toung Gu i van descobrir que darrere d'aquest assassinat estava el govern, com en altres tants assassinats. Un altre succés d'aquest tipus es va registrar l'any passat, quan es va registrar un incendi. L'Exèrcit de Myanmar va calar foc a uns 300 ciutadans. Des de llavors, l'autor de la carta no ha dormit a casa, per la por de dormir en la muntanya i entre el fang.
Un any després, els membres de l'Exèrcit es van traslladar al seu poble i “van tirotejar al poble durant diverses hores”. Coneixien altres situacions d'aquest tipus i sabien que havien de marxar-se del poble. No volien abandonar el seu país i van estar una setmana en una mesquita. Els atacs contra Rohinyá no cessaven i després de l'atac contra dos pobles veïns a la mesquita van decidir marxar-se a Bangladesh. El professor que ha escrit la carta assegura que viuen en un camp de refugiats i que té problemes per a alimentar a la seva família. Ell vol tornar a Myanmar quan la situació es relaxa, perquè creu que en cas contrari la seva comunitat perdrà unitat i religió.
Mugarik Gabeko Medikuak GKEak kaleratutako txosten baten arabera, rohingya etniako 6.700 kide hil zituen gutxienez Myanmarreko armadak, haien aurka egindako erasoaldiaren lehen hilabetean. Horietatik 730 bost urtetik beherako umeak ziren. Myanmarreko Gobernuak 400 biktima baino... [+]
Amnesty International (AI) elkarteak gogor kritikatu du Aung San Suu Kyi, Myanmarreko Estatu Kontseilariak –legez presidentea ez izan arren hark du benetako boterea herrialdean– rohingya etnia jasaten ari den erasoei buruz esandakoak. Myanmarreko armadak giza... [+]
Hedabide batzuek 40.000 aipatu dituzten arren, The Guardianen arabera Europako estatuek 60.000 onartu dituzte. Hots, Mediterraneoa zeharkaturik Italia eta Grezian pilatuta dauden milaka iheslari asiar eta afrikarretatik 60.000 kokatuko dituzte hainbat herrialde europarretan,... [+]
