A l'entrada de Riace, després d'un camí de pavimentacions empedrades, un cartell amb els colors de l'arc de Sant Martí dona la benvinguda als assistents en set idiomes. Sota, un altre cartell mostra les 20 nacionalitats de les persones que viuen al poble. Riace és coneguda per les seves polítiques d'acolliment de persones migrants i d'immersió en el dia a dia de la localitat en els últims vint anys. Segons va explicar l'alcalde de la localitat, Domenico Lucano, l'experiència va començar en 1998, per casualitat, amb l'arribada d'un vaixell amb 200 refugiats iraquians i turcs al Kurdistan: "A ells els vam agafar perquè aquest poble té aquesta sensibilitat", ha afegit.
Diverses nacionalitats són presents al poble de Riace, on totes són benvingudes #Obrint #AbriendoFronteras #CaravanaAbriendoFronteras @hiruka #nonUnadiMeno @hodei_torres #riace pic.twitter.com/42dorgpxo9
— Iker Rincón (@irincon_) 20 de juliol de 2018
Actualment, al voltant de 1.800 persones, de 20 nacionalitats, viuen en la localitat calabresa. Gràcies als migrants i refugiats que han arribat, han aconseguit reactivar l'economia local i reanimar el poble; no obstant això, l'alcalde va reconèixer que la situació que viuen aquests últims anys no és la mateixa que abans i que el projecte pot quedar en un moment o un altre per motius econòmics. El regidor Gianmichele Bosco ha lamentat que el Govern de dretes italià hagi carregat contra aquesta mena de projectes i que les ajudes cada vegada siguin més baixes, ja que Cambiavento és el representant de la candidatura popular en Catanzaro, la capital de Calàbria. "Estem vivint en els últims temps greus problemes d'autogestió que no podem deixar passar. S'estan oposant a qualsevol projecte d'ajuda als migrants", es lamenta Bosco. Lucano ha arribat a la conclusió que l'única solució perquè puguin ser autosuficients en el sistema "racista" que viuen és sortir d'aquest. Per això, en Riac utilitzen la moneda local per a dur a terme el projecte.
Mimmo Lucano explica als caravaneses Mugak Zabalduz L'alcalde de Riac, en l'amfiteatre de la localitat, dona la benvinguda a tots #Obrint #AbriendoFronteras #CaravanaAbriendo Davanteres @hiruka Eus #nonUnadiMeno @hodei_torres #riace pic.twitter.com/wpjcixlflt
— Iker Rincón (@irincon_) 20 de juliol de 2018
Un altre model d'acolliment
Deixant enrere Riace, els habitatges dels quals van marxar han estat utilitzades per a acollir als que van arribar de fora d'Itàlia i per a ajudar-los en la cerca d'una vida millor. "Hem creat esperança, però no sols per a Riace, sinó per a la humanitat", ha subratllat Lucano. A l'any següent de l'acolliment dels refugiats del Kurdistan en 1998, Lucano va sol·licitar la incorporació de Riace al Programa Nacional d'Asil Italià. Aquest sistema subvenciona projectes que acullen sol·licitants d'asil. "Jo vaig ser el primer que va dir que els centres d'acolliment no havien de tenir espais tancats; aquest tipus d'espais sempre tenen les portes obertes", ha subratllat l'alcalde de la ciutat. Així, després de l'aprovació d'aquesta petició, gràcies a les ajudes del Govern italià i de la Unió Europea, Riace es va revitalitzar i avui dia es pot veure als seus carrers a 400 persones procedents de tot el món: Palestins, kurds, sirians, etíops, somalis...
El propi Govern italià envia a Riacera a les persones migrants perquè participin en el projecte d'acolliment. En ell s'inicia el procés d'obtenció dels documents legals necessaris. No obstant això, els responsables del centre van reconèixer que aquest camí no és curt. Mentrestant, en aquest municipi les persones migrants poden viure lliurement participant en el dia a dia de la localitat, a diferència d'altres centres. "Aquí tots els migrants són considerats des del primer moment com a persones", va destacar Bosco en una roda de premsa conjunta.
Intervenció de la màfia
A Calàbria es poden trobar altres projectes d'acolliment, però no com els de Riac. El regidor de Catanzaro ha explicat que Lucano ha fet un pas més enllà del projecte i l'ha convertit en una lluita política: "La Riace és singular, és única en el seu model. Hi ha altres pobles que acullen, però no com aquí. El model de Riace va néixer fa 20 anys i des de llavors, a més d'acollir, ofereix a les persones migrants la possibilitat d'integrar-se en la societat".
Els països de la zona d'acolliment acullen als migrants i el Govern els dona subvencions per això. Tanmateix, aquests projectes es basen únicament en això, en el mer acolliment. A més, segons ha lamentat Bosco, la Màfia local s'ha aprofitat d'aquesta situació per a tractar d'evitar l'escàndol. Moltes vegades, els que reben són de la màfia, i són ells els que es queden amb els diners. En altres ocasions, a més, es valen de persones migrants acolliments per a treballar en jornades abusives: "Se'ls paga un euro per hora perquè ho facin de manera il·legal", ha explicat l'alcalde.
El projecte d'acolliment de Riace es troba en un moment d'incertesa econòmica. Quan es va posar en marxa el projecte va tenir molt bon acolliment entre els veïns i les persones migrants i refugiades. "Va ser una utopia d'acolliment i de convivència", segons els veïns. No obstant això, fa uns anys van començar els problemes, des que el Govern va iniciar les recerques sobre Lucano i el seu projecte, amb l'objectiu de desprestigiar-lo. Lucano ha estat acusat pel Govern d'haver comès errors en l'administració pública, però les recerques demostren que tot estava bé. No obstant això, fa dos anys el Govern va començar a retallar les ajudes i, atès que l'economia local no s'ha desenvolupat molt, Riace està a punt de quedar-se sense recursos i comprometre el futur del projecte.
"Utopia de la normalitat"
Gairebé la meitat dels habitants de Riace estan formats per estrangers. A més de l'acolliment en la localitat, tenen l'oportunitat d'integrar-se i viure de manera "normal" amb els ciutadans que es queden en la localitat. És habitual veure partits de futbol al parc mentre els majors juguen a les cartes a la terrassa contigua. Uns altres, per part seva, també tenen l'oportunitat de participar en diversos projectes de la localitat, com a tallers, botigues i hortes. Igualment, podran accedir lliurement als pobles confrontants. No obstant això, diversos migrants es queixen que aquesta llibertat té un "límit": "Hi ha pocs autobusos per a la mobilitat, les ajudes que ens donen són insuficients i no hi ha treball", ha afegit.
El voluntariat, necessari
Una dona, anomenada Daniella, va comprar fa temps una casa en Riac per a convertir-la en un centre cultural. En ell, s'allotja a diversos voluntaris a l'estiu per a desenvolupar projectes dirigits a la població local, migrants i autòctons. Durant aquests dies, tres joves es veuen obligats a això: Fabia, Antonella i Aldo. Durant els mesos d'estiu es dedicaran a cura dels nens, a impartir classes extraescolars i a prestar ajuda en general. Segons les explicacions ofertes, recentment s'han desenvolupat diverses activitats per a dones i s'han realitzat uns murals al poble. "Treballem per la integració de les persones i, en moltes ocasions, utilitzem la cultura i l'art per a això", van explicar els voluntaris, "unim les cultures d'Àfrica i Itàlia per a fer aquesta integració tan bé com sigui possible".
Galeria de fotos (Hodei Torres)
Aquest article ha estat publicat per Hiruka i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.