Igual que ocorre amb tots els projectes eòlics que estan apareixent aquí i allà com a bolets, en els Montes de l'Urumea a penes tenim informació de la infraestructura gegant que volen fer les multinacionals Repsol i Endesa. A penes hi ha públic, i en el laberint dels tramitis burocràtics de les administracions un es troba perdut en la boira. Però això no significa que les empreses no estiguin treballant.
Aquests dies ens hem assabentat que Repsol ha interposat un recurs davant el Departament d'Indústria del Govern contra un altre projecte d'Endesa; en la contestació al parlamentari d'EH Bildu, Ander Goikoetxea, el conseller Mikel Jauregi li ha confirmat que “l'estan analitzant i resolent”. Totes dues multinacionals competeixen en la industrialització de paratges muntanyencs i rics en renovables entre Adarra i Mandoegi. Segons informa el diari El Diario Vasco, Repsol atribueix a Endesa un “frau”: ha dividit el projecte en cinc parts per a aconseguir l'accés a la subestació elèctrica d'Hernani. Quants d'ells haurien fet? Almenys deixa clar el que està en joc.
El que es pretén fer en les muntanyes de l'Urumea és la major central eòlica del País Basc. Ho hem tornat a saber de manera indirecta, a través de la documentació enviada pel Govern de Navarra a l'Ajuntament d'Arano amb motiu de les prospeccions arqueològiques. Repsol pretén construir 15 aerogeneradors de gran grandària, una via de 28 quilòmetres i 6 metres d'ample i una línia d'evacuació de 21 quilòmetres amb 68 torres elèctriques en l'espai natural. Mentrestant, l'administració també treballa. En l'última versió del Pla Territorial Sectorial de Renovables, l'Adarra i la capacitat d'acolliment de les muntanyes d'al voltant ha passat d'un nivell “baix” a un nivell “mitjà”, de la nit al dia .
Diuen que són energies netes, però tan difícils d'esbrinar sobre elles com trobar una ovella negra a la nit. I com deia Francisco Vaquero en ARGIA, del documental Vides irrenovables, “la falta de transparència que existeix per part de les empreses i de les administracions genera conflictes als pobles”. Els veïns d'Arano, Goizueta i Hernani han posat en marxa la plataforma Mendia Bizirik de l'Urumea: pròxima presentació en Donostia el 27 de febrer.
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]
Makroproiektu "berriztagarriek" sortzen dituzten ondorioak filmatu ditu Vidas irrenovables (Bizitza ez-berriztagarriak. Euskarazko eta frantsesezko azpitituluak prestatzen ari dira) dokumentalean Extremadurako (Cabeza del buey, Espainia, 1985) landagunean hazitako... [+]
Mozambiken gas eremu zabal batean erauzketa prozesu bat martxan ezartzeko prest zen 2020an TotalEnergies enpresa frantsesa, eta gunearen segurtasuna bermatzeko Mozambikeko unitate militar bat kontratatu zuen. Baina Afrikan egitekoa zuen "inoizko inbertsio pribaturik... [+]
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"
Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]